Via Charlye 10 al Sòcol de Roca Narieda, escalada a la fresca a l'Alt Urgell. 18-07-2024.

Des de l'aparcament el Sòcol de Roca Narieda Oest

              Quan el sol apreta i la calor comença a fer-se agobiant, aleshores toca anar a l'ombra sí o sí, és l'hora de Roca Narieda oest, que ja hem visitat en diferents ocasions arran de que els amics Miquel Garrell, Ramon Rubio i Òscar Fernandez hi han fet un seguit de vies prou interessants.   Avui decidim anar a les últimes línies que han obert, La Brownie, Charlye 10 i la darrera Línies de Nazca. 

Ens reunim un parell de cordades, el Joan Pera i el Josep Maria Mallofré es posaràn a la Línies de Nazca i amb el Josep Sanz triem la Charlie 10.   
 

Una còmoda aproximació i ja som a peu de via.

APROXIMACIÓ

Anem cap a Oliana on esmorzem, d'allà continuem direcció Andorra    (C-14).   Passat Coll de Nargó girem a la dreta per agafar la L-401 tot travessant el Pont d'Espià;  de seguida girarem a l'esquerra direcció Fígols, tenim a la nostra dreta les parets de Narieda oest, trobarem un primer aparcament a l'esquerra que és prohibit, el següent, més gran és on aparcarem.  

Travessem la carretera i ens enfilem per un corriol on ara hi ha una cadena per ajudar a pujar i baixar;  anem seguint amb intuició el corriol fins arribar a la paret, com hem anat força a la dreta apareixem a la Línies de Nazca, i al costat la Charlye 10. Uns 20 minuts des del cotxe a peu de via.

Als primers metres, els més tècnics i difícils. Foto inferior Josep Maria Mallofré.

Primer llarg:      des de peu de via ja veïem els parabolts, l'inici és "delicat" a causa de la humitat i l'ombra de la vegetació, com sol passar a les Agulles Montserratines...ens enfilem i anem a la dreta, aquí es troba el pas clau que una vegada superat ens deixa fer amb menys duresa fins la reunió.

Superat el primer tram la placa per verticalitat fins la reunió.

L'horitzó s'eixampla a mesura que ens enfilem, gaudim de la riba del Se3gre amb la muntanya de Santa Fè desafiant sobre Organyà.

Començant el segon llarg, una placa ben vertical i mantinguda en el V+, per xalar ! Foto Josep Sanz.

Segon llarg :    De la còmoda primera reunió sortim recta amunt tot seguint les xapes, ens trobem amb una escalada en placa bàsicament, molt mantinguda en el V+ i que ens farà escalar ben atents i concentrats per a poder-la assolir sense tocar ferro !

Segona reunió, un pel incòmoda.

El Josep entrant a reunió i començant el tercer llarg.

Tercer llarg :    De la segona reunió, gens còmoda, també anem recta amunt a buscar una llastra que farem servir per ajudar-nos en la progressió;  anirem fent passos amables fins situar-nos sota un mur vertical i d'aspecte seriós!  aquí ja haurem de tocar ferro ! i és que el grau ens supera...tanmateix l'equipament ajuda a poder anar fent, tot i que trobarem un tram en que si portem una "tramposa" la farem servir.  Superat aquest "crux" ens acostem a un altre mur vertical sota el que es munta la tercera reunió.

Un primer tram més amable ens porta a un mur vertical que ens farà suar !

Una vegada superat el mur trobem la tercera reunió.

Començant la quarta tirada amb un tram vertical exigent a l'inici. Foto Josep Maria Mallofré.

Quart llarg:    Com l'anterior només sortir ja tiba de valent, és el mateix caire de placa que acabem de fer amb però una bavaresa atlètica que ajuda a la progressió, tanmateix s'hi ha de posar morro ja que les assegurances no són a tocar.   Passat aquest tram la paret per verticalitat i entrem a una zona amb adherència i superació d'alguna barra on cal filar prim!   S'arriba a la reunió per terrent trencat però franc.  Reunió en un replà comuna amb la de la Brownie.

A la segona part del llarg amb una roca i ambient magnífics ! Foto Josep Maria Mallofré.

Reunió cimera amb companyia....

El company recuperant la tirada.

Darrers passos abans d'entrar a la feixa on s'acaba la via.

Tota la colla a peu de paret i fent un bon dinar.

Material:   De 13 a 16 cintes depenent del material que posem ( recomanable dur un joc discret de Camalots/Tòtems mitjans to i que no són imprescindibles, dependrà de com anem de grau )

Una Canya per xapar ens pot anar be, sobretot a la tercera tirada.

Descens:    En un parell de ràpels per la mateixa via o també caminant per la feixa superior, hi ha fites, nosaltres vam rapelar.

Ressenyes dels aperturistes, gràcies per la feinada.

Agraïr la feinada feta pels aperturistes, gràcies Miquel, Pilar, Ramon i Òscar.

Equipament de luxe i roca molt abrasiva, alguns trams terrosos també però la paret és com és;  actualment i després de les pluges no ens va molestar la sorra.

No anar-hi després de pluges ja que segur que hi trobarem trams humits i algun pa de terra on els gats s'enbrutaran.

Vies de caire esportiu on apretar de valent i amb poca aproximació