dimecres, 18 de gener de 2023

Tardes a la fresca 4. Via Amnistia a la cara sud de la Magdalena inferior. 08-10-2022.

El grup de Gorres i Magdalenes venint de la Trompa de l'Elefant.


               Continuo amb possibles escalades de tarda, però aquesta la vam fer un dia com a últims recurs...inicialment anàvem a fer la Trompa de l'Elefant per la Boy-Roca dins d'un projecte d'ebtrenament de l'amic Manel abans d'anar a La Punsola del Cavall;  va passar que la nit abans va ploure i tot era humit o xop, amb el que ho vàrem deixar córrer, però ja que érem a Sant Benet després de fer l'aproximació per la canal del  Pou del Gat decidim que anirem a fer una via a l'Ullal de les Magdalenes, la Ulu Apa...però tampoc és bona idea, la primera senzilla i fàcil tirada és ben xopa i plena de molseta traïdora...res que avall, avui no és el dia!    Per no perdre el matí recordo que per un dia com avui la paret sud de la Magdalena és un recurs segur i cap allà que anem i ara sí!

Aproximació

Sortint del Monestir tenim dues maneres de fer-ho, una de ràpida és agafar el funicular de Sant Joan que ens deixa al camí a Sant Jeroni o podem pujar per les escales dels pobres i pas dels Francesos fins a l'ermita de Santa Anna i d'allà a buscar el camí de Sant Jeroni;   les escales les trobem al final de la vall del Monestir ben indicades.     

Abans d'arribar a la Gorra Frígia ens enfilarem per un corriol amb un indicador, escales de Jacob, que en poca estona ens deixa al peu de l'agulla,haurem de pujar les escales i travessar el replà de dalt per tornar-nos a enfilar resseguint el peu de la paret;  ja veurem les pintades amb el nom de via.


A peu de via no hi ha dubte....

A sobre el bloc característic, la primera assegurança.

Com la majoria de vies d'aquest pany de paret, la roca és molt agraïda i cantelluda, ara però, les arrancades solen ser el tram mes potent de la via ja que l'ombra de les alzines i la verticalitat li dónen caràcter.   Superats els primers metres, aleshores la roca esdevé superba!   Les assegurances són on calen, sobretot si tenim present que aquestes vies es van obrir sense cap protecció fixe, actualment són un luxe.  

Tanmateix el seu aperturista, Gistavo Mañez, ens repta a fer-ho com ell i gaudir escalant-les amb proteccions flotants, Àliens, merlets, Tricams...nosaltres no ho teníem previst, però és una proposta a tenir present.

Els primers metres els mes verticals i divertits.

Primera reunió molt ben equipada.

Recuperant el primer llarg.

La segona tirada de la via Amnistia travessa el llabi pel dret, com que no la coneixem triem per seguir les assegurances de la via Epitàfio que ressegueix el desplom en una travessia a la dreta molt atractiva i amb passos bonics, recomanable.  Caldrà estudiar per una altra ocasió la segona tirada de l'Amnistia que promer ser interessant.
El Josep Maria a la segona tirada de la Epitafio.



Ressenya d'en Gustavo Mañez i tunejada a sota.

Escalada plaent, ben assegurada i amb roca immillorable.  Amb cintes, poques, fareu, a nos er que entomeu el repte i les volgueu resseguir amb flotants,
En aquest pany de paret podem aprofitar per fer-ne unes qüantes: Neuromante, Oxígen, Quemando cromo, Epitafio, Kontuz Mesedez...
DeE totes podeu baixar rapelant en un o dos ràpels depenent de s'hi aneu amb seixantes o no.

 

2 comentaris:

  1. Així m'agrada, Jaume, que facis vies per a la tercera edat!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí Joan, és ben bona i senzillota, però et deixa un bon regust, sempre que no la facis com, a únic objectiu.

      Elimina