|
Des de Coll Roig ja podem gaudir de les parets que ens esperen. |
|
Anem al sector de mes a la dreta, abans del mur de la Tall d'Oca. |
Tornem a Coll Roig, aquesta escola del Ripollès quin gran impulsor ha estat en Santi Sanz i companys, ens enamora. Malgrat estar força alta, uns 1.500 mtres, si triem un dia assolellat amb inversió Tèrmica, l'escalada hi serà plaent. Si sabem jugar amb la orientació de les vies fins i tot en ple estiu ens hi podrem arribar, tanmateix és una molt bona zona per l'hivern anticiclònic, no en onades de fred !
Aproximació:
Ens arribem a Campdevànol, be per la C-17 si veniu del sud o be per la N260 si ho feu del nord. De Campdevànol anem direcció Gombrèn per la Gi 401. Passem Gombren de llarg direcció la Pobla de Lillet,la carretera pasa a anomenar-se Gi402. a uns dos Km agafem el trencall a la dreta direcció Castellar de N'Hug-Santuari de Montgrony, trobarem un altre trencall, novament a la dreta direcció Montgrony que seguirem. Al capdamunt i després de travessar un pas canadenc amb el cotxe estarem a les envistes de les parets d'escalada de Montgrony, aquí la carretera baixa al santuari, mosaltres anem a l'esquerra direcció al refugi de Les Planelles on s'acaba la carretera encimentada, podem triar deixar el cotxe aquí i pujar al Coll a peu o continuar amunt per la pista que presenta uns bons trencaaigües que posaran a prova l'alçada del cotxe i la vostra traça. A l'hivern hi trobarem neu. Ja al Coll Roig aparquem mirant de no tapar les pistes i al davant trobem les parets ben assolellades. De l'aparcament surt un corriol direcció est a buscar la paret, depenent del sector que anem haurem de travessar o no un vailet ( Tanca de filferro electrificada per a les vaques). En el nostre cas anem amunt seguint la traça i al capdamunt quan ja som a tocar les parets travessem el vailet i ens enfilem, trobarem una corda, flanquejarem la base de la paret fins assolir una tartera que remuntarem, la nostra via és la de més a la dreta just abans del desplom. El començament és comú amb la diedre Tall d'Oca que passat la primera assegurança es desvia a la dreta.
|
Començant a tastar el calcari del primer llarg. |
El primer llarg comença enfilant-se per unes grades fins assolir una placa llisa, el pas clau és sortir-ne per l'esquerra, pas d'adherència; una vegada travessada la palca entrem a un jardí que ens deixa al peu d'una altra placa, aquí fem la primera reunió. |
Acostant-se al pas clau de la tirada. |
|
Començant la llarga segona tirada |
La segona tirada és prou llarga, uns 55 mtrs. comença per plaques agraïdes fins a una feixa de la que ens enfilem a un mur amb canaleres; al capdamunt i després d'uns bons forats que podem aprofitar per a posar alguna baga, la via decanta descaradament a l'esquerra, en un flanqueig en el que jugarem amb l'adherència i algun bon forat entremig. Sublim ! |
Segona part del llarg on comença l'adherència |
|
A la segona reunió i recuperant la tirada. |
El tercer llarg és curt i intens, anem a buscar una altra placa acanalada superant un tram trencat, costa entrar a la canalera i posicionar-s'hi, aleshores es tracta d'anar progressant amb calma fins al tram superior on caldrà una apretada, superat aquest tros tornem a tenir foradets que ens faran progressar mes ràpid. |
Començant el potent tercer llarg |
|
Sortint de la tercera reunió per encara el darrer tram, senzill i trempat. |
L'últim llarg surt per l'esquerra de la reunió en un flanqueig horitzontal per anar a buscar un bloc desenganxat, com una pilastra, que grimparem en diedre, tram molt estètic, d'allà agafem un espernet on trobarem algun pas interessant fins arribar al replà de la reunió cimera. |
Gaudint del darrer llarg, molt estètic. |
|
L'esperó final és molt ben trobat i fotogènic. |
|
Reunió cimera des d'on controlem el Coll. |
De la reunió cimera continuem grimpant un ressalt que ens deixa a un carener del que hem d'anar fins a un gran pi, passem per sota la branca i entrem a un corriol cap a l'esquerra que aboca al camí de baixada de la resta de vies.
Via completament equipada,12 cintes tan sols, pot ser útil alguna baga per encintar ponts de roca de la segona tirada.
Juntament amb l'Alicorn de les millors vies en el seu grau de canaleres.
Molt recomanable.
|
Ressenya molt treballada de Kim Gil, gràcies. |
Felicitats, aquesta és de les més maques.
ResponEliminaGràcies amics, sí, resulta molt homogènia.
Elimina