La Trompa de l'Elefant per la Boy-Roca-Gancedo, una línia per gaudir! Sant Benet. Montserrat. 22-10-2022.

No cal gaire imaginació per posar-li el nom de Trompa de l'Elefant !

  L'escalada de la Trompa de l'Elefant a Sant Benet per qualsevulla de les seves línies és un repte i un gaudi alhora, tan sols veure la trompa entren ganes de pujar-la.   Avui després d'un altre intent frustrat per la pluja anem a la via Boy-Roca-Gancedo;  jo la darrera vegada que la vaig pujar farà uns deu anys i en vaig quedar molt satisfet.   Avui amb el Josep Maria i el Manel hi anem amb el propòsit d'entrenar el Manel de cara a l'ascensió de la Punsola al Cavall, una gran il.lusió per a ell.

Aproximació:

Del Monestir de Montserrat anem a buscar les escales dels pobres, passem pel pas dels Francesos cap a l'ermita de Santa Anna, allà girem a la dreta per pujar cap a l'ermita/refugi de Sant Benet, abans d'arribar al refugi travessem una porta de ferro que ens entra a la Vall de la Trompa, Mòmia i Momieta.   Poc després trobem el camí que puja de Trinitats.  continuem pujant, deixem enrrera la base de la Trumfa, a l'esquerra en un pany de paret hi ha força vies d'esportiva. Travessem un torrent a la dreta com si anèssim a La Mòmia, aquí ja veïem tota l'esplendor de la Trompa, podem començar aquí l'escalada o com vam fer nosaltres una mica mes amunt remuntant la canal cap a l'esquerra finsa trobar un mur on podem començar.

També podem fer l'aproximació per la Canal del Pou del Gat, així ens estalviem la gentada del Monestir, aparquem passat el rebolt en una zona d'esbarjo am taules  ( cal anar d'hora si no el trobareu ple)  Una vegada aparcats anem per la carretera en direcció Santa Cecília fins un altre rebolt del que surt el camí dels degotalls i de la canal del Pou de Gat.  Canal prou dreta i directa que al capdamunt seguirem direcció Monestir fins a Sant Benet.

S'intueix pel pas de cordades tota la línia de la via.

Preparant-nos a peu de via i aspecte del que ens espera.

Ja a peu de via comencem el primer llarg, aquest ho és molt sobretot si comencem a baix de tot.   Des d'on ho fem nosaltres hem de superar un muret vertical amb bona presa i possibilitats de posar alguna cosa;  una vegada sortim del mur ja entrem a la gran placa des de la que ja veïem el nostre objectiu.  Aquí l'escalada és senzilla i permet progressar amb calma tot cercant algun forat per a Tricam's o algun Àlien.  Algun bonmerlet també podrem posar.  Cal saber a on has d'anar ja que la placa és tan ampla que sovint no saps cap on anar.   El tram abans d'entrar a la primera reunió és vertical i just a l'inici trobarem la única expansió.   L'escalada canvia completament i ara cal escalar entre còdols verticals fins a la reunió.  Aquesta és penjada i gens còmoda.

Primer mur abans d'entrar a la gran placa.

Primera reunió.

Els companys traïent el cap després de superar el mur inicial i arribant a la reunió.

La segona tirada tot i ser graduada com a un "senzill" IV+ és la clau de la via, cal saber navegar per trobar les bones i cantelludes preses en un entorn cada cop mes vertical i airós, no la menyspreu.   Es surt de la primera reunió cap a la dreta a buscar l'esperó, trobarem dues expansions en els trams mes verticals i amb imaginació podrem posar alguna cosa més.  Hi ha dos merlets ben macos abans d'entrar a la segona reunió, per exemple.

La segona tirada va per l'evident esperó de la dreta.

Escalada de saber navegar.

Segona reunió, en un còmode nínxol.

Recuperant la segona tirada i entrant a la reunió.

Imponent pilastra del tercer llarg.

Anem a buscar la balmeta on hi trobarem un bon pitó.

El tercer llarg és l'estrella de la via, un pilar dret i airós que ens farà gaudir la verticalitat.  Obert en artificial es pot forçar molt en lliure o en A-0 i si no volem castigar els braços podrem progressar amb estreps, tot i que cal escalar entre assegurances.  Vaig trobar que les preses claus comencen a relliscar.

Gaudint la vertical !

El pitó inicial del tercer llarg.

Recuperant el tercer llarg amb la Mòmia vigilant-nos.

        De la tercera reunió continuem per terreny amable que va fent ressalts i permet assegurar amb merlets en trams on les poques expansions ens ho fan aconsellable.  El quart i cinquè llargs els fem en un, gaudint de valent el company que l'encapçala ja que aquí la roca és extraordinària.

Arribant al cim de la Trompa i fotocim gràcies a uns companys.

Del cim fem un curt ràpel fins la bretxa que uneix la Trompa amb l'Elefant, d'aquí una xemeneïa que baixem en ramonage i ja per corriol anirem a buscar el camí per tornar, quan puguem baixarem per una canal arbrada a l'esquerra que ens portarà a l'explanada de Sant Salvador i d'allà al Refugi de Sant Benet.

Nosaltres vam continuar cap a la dreta per corriols que ens dur al camí de Sant Jeroni i d'allà per l'ermita de Santa Anna baixem al Monestir.

Ressenya dels autors de la restauració de la via Anna Xicota i Pere Tutusaus.

Via molt recomanable, oberta l'any 1959 per Josep Lópex ( Boy), M. Roca i L. Gancedo l'any 1959 i reequipada per Anna Xicota i Pere Tutusaus el juny de 2008 gràcies a una ajuda de la FEEC, molt bona feina gràcies.

Tot i semblar una via senzilla, no ho és, cal assumir l'escalda de IV grau/Vè amb poques assegurances, saber autoprotegir-se i no menystenir-ne la dificultat malgrat el grau amable i els parabolts....us farà falta bagues per merlets, un joc d'Àliens i algun camalot mitjà i unes 14 cintes expres.

Que la gaudiu.