Via Punsola-Reniu al Cavall Bernat amb bons amics. Montserrat. 29-10-2022.

Des de l'aparcament de Santa Cecília ja admirem el nostre objectiu tot començant a clarejar.

           Després de l'entrenament que ja portem, ha arribat el dia que l'amic Manel pugi al Cavall pel vessant de Monistrol, concretament per la Punsola- Reniu...l'acompanyarem el Josep Maria i jo mateix que ja hem fet la via anteriorment i ens en queda un molt bon record.

Són 240 metres de via comptant la tirada del sòcol en la que la via comença ajaguda per anar guanyant verticalitat fins a gairebé extraplomar al capdamunt.

Una línia estètica com poques.

Aproximació 

De Monistrol de Montserrat pujarem direcció al Monestir, al revolt d'entrada a l'aparcament girarem a la dreta per continuar cap a Santa Cecília on deixem el cotxe.  Agafem el camí de l'Arrel  PR C-19 direcció Monestir, l'inici és travessant la carretera direcció sud fins a trobar la drecera que ens puja al camí que flanqueja tota la muntanya podent admirar les grans parets: Serrat del Moro, Patriarques, Paret de Diables fins al Cavall.

Ens anem apropant i cada cop s'imposa més la línia que ens atrau....

Avui és el dia !  anem d'hora de cara a ser els primers a la via, sovint hi pots trobar prou cordades.  Esmorzem a les fosques a Sant Cecilia per a punta d'alba començar a fer camí...gaudirem de les primeres llums il.luminant el nostre objectiu.

Anem gaudint les impressionants parets sense perdre de vista el nostre Cavall.

Abans d'arribar a la canal del Cavall ens enfilem per un corriol trencat on per terreny indefinit acabem grimpant fins al sòcol de la via, som els primers i no veïem ningú al darrera.

Ens partirem la via, el Josep maria començarà fent fins la tercera reunió i jo continuaré fins la sisena, restant l'últim llarg que el vol fer sí o sí el Josep Maria.

Ja a peu de via, ho hem aconseguit! som els primers.

Grimpada inicial que farem encordats.

Primer llarg, comença suau per anar agafant trempera.

El sòcol el farem encordats ja, jo la primera vegada el vaig fer amb les cordes a l'esquena...però millor així.  Es pot protegir a la fissura de l'esquerra.  

La reunió la fem en un replà ben còmode i ràpidament el Josep s'enfila per les rampes amables d'aquest primer llarg, les assegurances ben espaïades d'acord amb la dificultat.   

El següent llarg ja comença a ser mes trempat, arriba a una llastra trencada que primer voregem per enfilar-nos a sobre mes amunt.

El tercer llarg ja comença a posar-se seriós, de sortida ja és ben vertical i la roca acusa el pas de les cordades, amb el que la progressió ha de ser acurada i ferma, les assegurances aquí ja no allunyen tant, però s'ha d'escalar.    Abans del tram final cal superar un balmat amb uns passos espectaculars i aeris, superat això progressem per una mena de canal trencada amb bones preses que ens deixen la la tercera reunió, un balconet amb vistes al caire del perfil del Cavall.

Començant el segon llarg.

Arribant a la segona reunió, això s'engresca....

Començant el tercer llarg, la verticalitat es va imposant.

Superant el pas clau de la tercera tirada, un sostret divertit.

   Ja hem fet un bon tram de via, anem be de temps i el dia és esplèndit sense vent ni fred.   Aquí fem el canvi de cap de corda.  Aquesta tirada es pot fer tota en lliure.  El primer és enfilar-se a una cornisa trencada per abastar la primera assegurança, aleshores l'esperó puja vertical amb bona roca afluixant entrant a la reunió.

Tercera reunió.

Recuperant el tercer llarg.

El quart llarg ja agafa el perfil de l'aresta, impressionant !

Quarta reunió.

Els companys recuperant la quarta tirada.

Tenim una cordada al darrera unes tirades enllà, nosaltres a l'anar tres anem una mica mes lents, però no ens atossigaran gens ans al contrari a la tercera reunió esperaran a que anem fent.

El cinquè llarg per a mí es el llarg estrella, son una trentena de metres molt verticals i mantinguts, aquí sí que haurem de fer servir els estreps i reservar forces ja que no afluixa, tanmateix les assegurances són properes i permeten una progressió segura i ràpida.  Aquí és on la paret extraploma en el tram central de la tirada.

El cinquè llarg és l'estrella, per llargada i verticalitat.

Cinquena reunió.

Gaudint els regals d'aquesta Muntanya.

Recuperant el cinquè llarg.

   A l'artificial el Josep Maria controla la progressió del Manel ajudant-lo i mirant no es cansi de braços, els veig ben concentrats i ja som molt amunt !

Ara toca el sisè llarg, aquest és curt, una vintena de metres, i sort, ja que l'anterior per mí és el mes exigent.  Aquesta tirada em resulta mes senzilla que no pensava, tenia en el record algun pas molt llarg d'estreps i aquest cop no ha estat així.   Fantàstic el merlet d'entrada  a reunió.   Aquesta reunió és la mes incòmoda de totes, en un relleix estret sota el desplom final sobre nostre;  a l'esquerra veig la reunió de la Puigmal.

La sisena tirada, molt homogènia, preludi de cim....

Sisena reunió, ben airosa.

Amb "aire" sota els peus, els companys arriben.

  Canvi de cap de corda altre cop, ens distribuïm estratègicament a la reunió per a que el Josep Maria quedi al costat dret apunt de sortir.

Aquest llarg és espectacular i comença a estar prou rentat;   flanqueig horitzontal a la dreta en el que millor no pujar gaire, fins i tot és millor si baixem una mica.   Abasta un bolt de l'inici del flanqueig i entra a la cara que mira a Diables amb una timba espectacular sota els peus.   El veÏem desapareixer i el sentim xalar mentre es va enfilant amb molta cura, la corda va corrent lentament.

Això s'acaba, el setè llarg ens delecta amb un aeri flanqueig.

La Paret de Diables ens observa! Els Manel és aprop d'assolir la seva il.lusió.

   El sentim cridar reunió !   Bufa, és el nostre torn, el Manel surt i jo li vaig al darrera;  al flanqueig el Manel va cansat i potser nerviós oi?  amb el que farà una sacada d'aquelles que impresionen!  sortosament tot queda amb un ensurt, reprè el contacte amb la paret li comento que s'ajudi amb els estreps però la distància entre xapes és gran i està esgotat....però hem de sortir d'aquí no?  m'avanço i l'ajudo i entre els dos sortim d'aquest tram psicològicament estressant.

Ja al replà sota el darrer mur li veig a la cara que ja ho te, puja amb ganes el darrer mur arribant a La Moreneta exultant, i no n'hi ha per menys.

Tots tres n'estem de contents, que no es puja cada dia a aquesta agulla tant emblemàtica !

Darrer ressalt a cim, enhorabona !!

   La darrera tirada la vaig trobar prou relliscosa, cal agafar-se de les preses que hi ha i aquestes comencen a ser lluents...al flanqueig rai, la roca encara és adherent, però al pany vertical cal escalar atent i segur.  Ben equipat, però cal escalar entre assegurances, no hi regalen res.   A tot i això cal sumar-hi el factor psicològic de la timba, que no és poca, enhorabona al Josep Maria que s'ho va fer tranquilament, es pensava trobar menys assegurances....

Ben contents al cim. Foto Manel Gomes.

                   Gaudim del cim tots sols, la cordada que ens venia al darrera encara tardarà....contents d'haver pogut acompanyar el Manel en la seva il.lusió, il.lusió que va esdevenir nostre.

Ara toca baixar, un ràpel curt fins a sobre la berruga, que fem amb les dues cordes ja, així les tenim preparades pel segon ràpel que ressegueix la normal.   Com que anem amb seixantes podem baixar fins al peu del cavall a la vora el camí.

Pensàvem baixar per la canal del Cavall, però la veïem molt terrosa i ja en tenim prou d'emocions per avui, amb el que tranquil.lament agafarem el camí que ens portarà a l'ermita de Santa Anna i per les escales dels pobres al Monestir, allà el Manel ens regala amb un Mató, gràcies!

Continuem pel camí dels Degotalls fins a la canal del Pou del Gat i d'allà pel voral de la carretera tornem a Santa Cecília.

En un parell de ràpels som a la base del Cavall.

Ressenya treta d'internet.

Una gran clàssica de Montserrat, oberta el 1971 per Manel Punsola i Jesús Reniu.  Completament equipada amb 16 cintes fareu;  fins a 6c en lliure, amb V/V+ obligat.

Aconsellable matinar si no voleu fer cua, ja que és una via solicitada.   Desaconsellada en dies de vent, la seva major part transcorre per un elegant esperó.