Via Cannabis flam a la Paret de Les Onze Hores. Sant Llorenç del Munt. 22-04-2021.

Punta de les onze hores i detall del tram de la nostra via. Fotos Jordi Ceballos

              Darrerament estem aprofitant prou les tardes, aquest dijous hem quedat amb el Jordi Ceballos per anar a una via de la Paret de les Onze Hores recentment restaurada per un dels seus aperturistes, Josep Antoni Díaz Soriano amb Parabolts.

Per anar a la via,

Aproximació: 

Anem a Matadepera a buscar la Urbanització Cavall Bernat, d'allà pel carrer de Vista Alegre a l'alçada del Camí Moliner aparquem el cotxe, és la zona coneguda com els dipòsits i d'on surt el camí dels Monjos;  a la dreta hi ha una gran torre;  pugem per un camí asfaltat que voreja la part nord de la finca per arribar al Camí dels Monjos, el seguim fins l'alçada de la Paret de les Onze hores, la que tenim al davant, aleshores resseguim la seva base fins a peu de via.

Trobarem una línia de bolts molt evident en un pany de paret molt trencal,  es la via Tercera República, nosaltres continuarem flanquejant i no baixarem, pujarem a un coll on hi ha una gran alzina, allà dalt comença la Cannabis Flam.

Un burí indica que ja som a peu de via, ens hem d'enfilar a un sòcol.

Ae1 amb sortides en lliure per roca a controlar. Fotos Jordi Ceballos.

Un burí amb plaqueta ens indica que som a la via, per sobre un bolt, l'altre molt amunt, deduïm que el següent ha d'estar amagat, i així és...una vegada xapat cal fer una sortida d'estreps a un relleix del que ja s'abasta la següent xapa, aquí tornem a tenir una sortida d'estreps d'aquelles de mirar-s'ho, vaja que t'escalfa...em costa prou fer aquesta sortida ja que de mans és molt just, però finalment per l'esquerra trobo millor agafador i algun peu i m'atreveixo a sortir;  una altra rampeta, es travessa un tram terrós a buscar un mur vertical ple de grans còdols, a l'esquerra uns arbustos.

De còdol a còdol vaig enlairant-me fins a un tram vertical protegit per uns blocs enormes, sobretot el de la dreta...l'aspecte és trencat i fa que progressi amb lentitud i testant tot el que toco.    Aconsegueixo superar-me i posar-me sobre el gran còdol, per mí és un dels trams clau de la via.

Ara ja millora la roca i es pot intentar el lliure, les assegurances són aprop.

Ja veig la reunió i tornem amb la sortida d'estreps, una constant d'aquesta via, delicada i amb poques mans, cal treballar molt be de peus.

Abans d'entrar a reunió m'aturo i faig una llambregada al que tinc a sota.

Primera reunió en un còmode replà.

Una grimpadeta i ja sóc a la primera reunió, còmoda en un replà. al costat de l'antiga, han deixat els burins de mostra.   Es nota que ha estat anys sense fer-se ja que amb els peus vaig arrancant llastretes i còdols...amb aquest reequipament segur que tindrà mes visites i es netejarà millorant la percepció.

El Jordi recuperant i fent "neteja"

Una sortideta  fina abans d'entrar a la primera reunió.

Segona tirada amb un inici de roca delicada per millorar mes amunt. 

Surt el Jordi encapçalant la segona tirada, aquesta no és tant vertical, però tampoc la regalen, ben assegurada, però cal escalar entre assegurances.

D'inici un tram terrós tan típic de Sant Llorenç, per millorar ja la qüalitat de la roca quan mes amunt pugem.  Els primers metres les assegurances ens decanten a la dreta per quan arribem a un muret  derivar a l'esquerra, tot fent un bonic i aeri flanqueig amb bona roca, tot i que millor no refiar-se, jo de segon he arrencat un bolo de peu que hauria jurat era a prova de bombes...

En aquest punt la via decanta a l'esquerra, un tram de roca excel.lent i d'autoprotecció.

L'Esquirol i Montserrat al fons, cel amenaçador, habitual les tardes d'aquesta primavera.

Fent el flanqueig ascendent a l'esquerra i arribant a la placa de sortida.

Superat el flanqueig trobem una placa molt ferma que travessarem de dreta a esquerra per evitar el sostre que tenim al damunt.   Aquí haurem de complementar la protecció si ens cal, no és pas complicat.

La reunió cimera és en un raconet a la dreta de la placa cimera.

Algunes assegurances d'autoprotecció de la segona tirada

Darrers metes per sortir de la paret i foto Paret de les Onze Hores.

De la reunió cimera per sortir de la paret ens cal superar una graonada i ja caminant som al capdamunt de la Paret de Les Onze Hores.

Per baixar seguirem qualsevol corriol que vagi nord est mirant d'evitar la cinglera, de seguida trobarem el camí dels Monjos pel que en poca estona tornem a peu de paret i a l'aparcament.

Una via prou interessant, que et fa escalar, amb el pas de les cordades millorarà molt la qüalitat de la roca, avui hem de dir que és delicada, cal anar molt amb compte a on t'agafes, tanmateix de primer a cap dels dos ens va caure o trencar-se res...

Molt ben equipada, el que no vol dir senzilla, et fa escalar, amb sortides d'estreps interessants i trams en lliure per roca delicada.  

De material amb cintes i alguna baga sabinera ja fareu per a la primera tirada, per a la segona ens pot anar be un joc de Camalots/Àliens fins a l'1.

Per a Santllorentins empedreïts.

Ressenya aproximada de la via