dimecres, 28 de setembre de 2022

Vies noves a Narieda Oest, Pilichan, el Baron Rojo i el Nostre amic en companyia dels aperturistes. 21-05-2022.

La Roca Narieda oest, ideal per matins calorosos.

            A finals de maig la calor apreta i cal buscar llocs a l'ombra, ens ha arribat que la colla de la Seu d'Urgell han obert unes vies a Narieda oest, es veuen interessants i els demano informació, la Pilar Perales i el Miquel Garrell, un dels aperturistes, ens en fan cinc centims i ens passen les ressenyes, tanmateix però decidim fer una trobada i anar-hi tota una colla amb ells d'amfitrions juntament amb el Josep Fatjó.
Les vies són en un sòcol, tenen dues o tres tirades, la Baron Rojo ja era oberta, el Miquel i companys van obrir la Pilichan a l'esquera d'aquesta i la Nostre amic a la dreta.

Aproximació:
Anem a Oliana, passem de llarg Coll de Nargó per girar a la dreta travessant la cua del Pantà pel Pônt d'Espia, només travessar el pont girem a l'esquerra en direcció Fígols;  veurem a la poca estona, una esplanada a l'esquerra on hi caben força cotxes, immediatament després surt una pista que baixa al panta.  Aquí aparquem i travessem la carretera a buscar un corriol fitat, primer prou dret.  Arribarem a un camí horitzontal que seguirem cap a l'esquerra;  les fites ens duran cap amunt a buscar la paret on ja trobem les vies, la primera la PIlichan, la resta a la seva dreta.
Aparquem en aquest eixamplament de la carretera a Fígols, abans d'un trencall a l'esquerra que baixa al riu.

La primera via d'avui.  El Joan preparant-se.

Ens dividim en diferents cordades, jo avui escalo amb el Joan Pera i decidim començar per la Pilichan, el Josep Maria i el Manel fan la Nostre amic i la Pilar, Miquel i Josep comencen pel Baron Rojo.

La nostre via te dues tirades, la primera comença per un ressalt força brut encara per perdre trempera aviat i grimpar fins la reunió.  Les assegurances espaiades fan que escalem amb atenció, hi ha encara molta sorreta.
La segona tirada comença arrampada per trempar tot seguit, un mur vertical ja ens fa esmolar els dits...aquí també les assegurances són alegres, però posades on cal.   Va superant diferents plaques on ens cal apretar; la final l'enaro pel mig i no m'en surto havent d'engrapar la cinta, el company de segon ho llegueix millor i va per l'esquerra on troba millor camí.  Felicitar els aperturistes ja que han tret petroli d'aquest sòcol.


La primera tirada és poc mantinguda i discontínua.  Les assegurances alegres.


La segona tirada guanya en intensitat, bon calcari on caldrà esmolar els dits.

L'Alt Urgell amb lo Segre i la Muntanya de Nargó al davant, a la dreta la Muntanya de Santa Fè sobre Organyà.

Recuperant la segona tirada.


Els darrers metres són els mes exigents.

La segona via del dia, entremig deixem la Baron Rojo que tenim ocupada pels companys.

Baixem en un parell de ràpels, les reunions tenen anelles.   Anem per a la segona, volíem fer la Baron Rojo però està ocupada amb el que anem a per la Nostre Amic.     Torna a començar el Joan, la primera tirada és més exigent que l'anterior, presa petita i amb sensació escamosa, ben vertical fa un arc a la dreta per acabar trobant la reunió.
La segona tirada, curta, travessa uns ressalts amb bona presa, és tot atlètica i l'arribada a la reunió és curiosa fent una ziga-zaga divertida.   Una cadena facilita el pas.
Primera tirada mes tècnica que l'anterior, el Joan gaudeix.

Miquel, Pilar i Josep que ens han fet d'amfitrions.

Primera reunió.

Segona tirada, curta i variada.

Segona reunió.

Entrada atlètica a la reunió.

Tercera tirada, un inici per placa trempada i un diedre vertical que ens sorprendrà.

La tercera tirada és la cirereta del pastís, d'entrada una placa vertical que hem de superar en travessia a l'esquerra, bona roca que permet apurar el grau segons es vegi.   Superat el flanqueig es perd de vista el company, la sorpresa és escoltar-lo bufant i xalant alhora, i és que troba un diedre vertical de llibre...vaja una tirada que paga la pena.  Aquí la roca és boníssima i les assegurances escasses, el que afageix un punt de pebre.    Felicitar els autors per haver sabut trobar aquesta línia.
La reunió cimera és comuna amb la Baron Rojo, per la que es rapela de R3 a R1 de la Baron i d'aquí a terra.

Ressenyes dels autors facilitades per Pilar Perales i Miquel Garrell.


 

Un bon recurs per matins calorosos o tardes assolellades, roca calcària prou bona, en alguns llocs rentada, adherència, i de moment amb prou sorreta fins que no es vagi netejant.  Únicament cintes, tot i que un discret joc d'Àliens igual pot ser útil ja que les assegurances són espaïades.
Felicitar a : Ramon Rubio, Òscar Fernandez i Miquel Garrell per aquestes dues noves línies obertes la primavera del 2022.

2 comentaris:

  1. Doncs les vaig mirar quan vam anar a fer la ferrada i es veien maques. M'agrada veure que les recomanes...

    ResponElimina
  2. Ei Joan, doncs a mí em van agradar, bona roca, encara molta terra, però res que pugui fer patir un escalador slpinista com tú.

    ResponElimina