 |
| Cara sud est del carener del Serrat de l'Albarda i detall de per on va la via. |
Continuem aprofitant les tardes, quedem amb el Ricard d'anar a fer una via que ens farà caminar una bona estona, a la Carena del Serrat de l'Albarda, la via Agullòlegs que cap dels dos hem fet. El 2011 amb el Mingo hi vaig fer la via del costat, la Francesc Rubió i Palau a la Talaia de la Sardana, avui la punta que assolirem és el Xumet.
Aproximació:
Del Monestir de Montserrat agafem les escales dels pobres fins al pla de Santa Anna, d'allà continuem amunt fins al Pla dels ocells passant per la base de la Panxa del Bisbe, entronquem amb el camí que puja a Sant Jeroni, passat el Cap de Mort i baixem en direcció Sant Joan, a l'altura del Cigronet anem buscant a ma dreta un corriol per assolir el peu de via, les plaques es veuen ben evidents.
 |
| Sageta picada en un còdol, signatura dels germans Masó que ens confirma que som a la via. |
Després de flanquejar per terreny trencat trobem el peu de via, un còdol amb una fletxa picada ens ho confirma, també un espit que veurem força amunt. La via està assegurada amb alegria i ens farà escalar, tanmateix la dificultat és baixa, però no s'hi val a badar. La dificultat es concentra al muret inicial per després perdre verticalitat a la vegada que augmenta la distància entre espits, que avui amb la boira ens costa de localitzar.
 |
| Primer mur trempat que ens fa escalar atents. |
 |
| La dificultat és baixa, les assegurances costen de veure, escalada atenta... |
 |
| Es tapa i comença a fer fresca tot i estar al mes de juny. Primera reunió. |
La segona tirada comença amable fins a un ressalt que ens demanarà una tibada, una vegada superat, altra cop arrampat fins un segon ressalt protegit per un pitó i arribem caminant a la reunió, en un bosquet que hi ha abans del darrer tram, força més "fiero" |
| La boira ens arribarà a embolcallar. |
 |
| Segona tirada, bonic muret protegit per un pitó. Fotos Ricard Rofes. |
 |
| Pitó retorçat típic de la "factoria Masó" Foto Ricard Rofes. |
 |
| La segona reunió enmig d'aquest bosquet aprofitant bones alzines. |
La tercera tirada comença en unes alzines enganxades a la paret, com és costum en les vies dels germans Masó, s'aprofita aquest arbre fins força amunt fins a poder xapar la primera assegurança, i realment és prou enlaire ! d'aquí continuem en artificial fins a poder deixar els estreps i mig en A-0 mig en lliure superar la muralla; ara toca un flanqueig a la dreta prou divertit i ja cap al cim a la carena on hi arribem també caminant. |
| Alzina prop de la paret i via Masó, escalada arborícola ! |
 |
| Mig en artificial mig en lliure per aquesta exigent placa. |
 |
| Tercera reunió d'una migrada savina, i ben contents d'aquesta tarda ! |
Ha estat una sorpresa aquesta via, ens ha agradat prou i el fet de fer-la enmig de la boira l'hi ha donat una èpica ben maca. Assegurada amb espits posats a ma, nosaltres no hi vam afegir res mes, però com recomànen els autors pot ser bo portar el joc d'Àliens. Escalada de placa on farem força metres entre assegurances, la roca hi és prou bona. Estreps per a la darrera tirada i ganes de fer el mico per l'alzina.
Es baixa caminant pel Carener direcció est, una vegada al cim a la dreta, quan haguem carenat en un torrent ens hi posarem per baixar pel canal de desguaç fins a trobar el camí de pujada.
 |
| Resta seguir el carener fins a trobar la canal de desguaç. Fotos Ricard Rofes. |
Doncs sembla una bona opció d'excursió-escalada....
ResponEliminaSí Joan, i si et quedes amb ganes quan baixes fas la de la Talaia.
ResponElimina