Via Terestel a l'Agulla del Mirador o Cara de Mico. La Plantació. Montserrat. 11-06-2022.

L'Agulla del Mirador vista des de La Campana

             Som al mes de juny i cal escalar a l'ombra, per això aquest dissabte anem a l'agulla del Mirador o Cara de Mico al capdamunt de La Plantació;  som quatre, el Josep Maria i el Manel aniran a la via Xavi Sampietro que el Manel ha de fer pràctiques d'artificial i amb el Joan Pera anirem a la Terestel, una via que fa molts anys que tinc a la immensa llibreta de vies pendents, i que per un all o una ceba encara no havia trobat qui m'hi acompanyés....gràcies Joan.

Aproximació:

Haurem d'anar al monestir de Montserrat be amb cotxe, cal pagar aparcament, descompte amb la tarja federativa, o be pujar amb el Cremallera.  D'allà per les escales del pobres, pas dels Francesos, arribem a l'ermita de Santa Anna, continuemper un corriol que baixa a l'esquerra a travessar el torrent per pujar a trobar el camí de Sant Jeroni, una vegada a aquest camí el seguim direcció Sant Jeroni, cap a la dreta, passem per sota la Gorra frígia, baixem unes escales i poc després trobem un corriol que baixa en direcció al Sentinella, si arribeu al mirador és que heu passat de llarg.    D'entrada molt estret i emboscat anem baixant i abans de la base del Sentinella anirem a l'esquerra per on millor ens mani la intuició, un gran bloc que haurem de deixar enrrera ens indica que ja ens hi acostem;  el peu de via és ben evident amb una placa de IV amable que es va redreçant, veurem una assegurança uns 6 metres amunt.

Primera tirada, on es pot col.locar quelcom abans de la primera assegurança fixe.

Fotos del Josep Maria Mallofré des de la Xavi Sampietro.

La primera tirada és amable, amb bona roca, assegurada amb alegria, la primera assegurança és a uns bons sis metres de la base;  la roca hi és bona i trobarem enplaçaments per posar alguna cosa abans...nosaltres hi vam posar l'Àlien groc.   Més amunt la paret s'ajeu una mica i la progressió es fa amable, trobem una Savina que podem aprofitar.

Placa de bona roca on has de navegar entre còdols

Primera reunió en un replanet, còmoda.

Recuperant la primera tirada

A la primera reunió apunt de començar la segona tirada. Foto Josep Maria Mallofré.

La segona tirada és la clau de la via, que no vol dir la mes maca, ja que tan la primera com la tercera són ben interessants, ara sí, aquí es concentra la dificultat tècnica !

Comença amable, per anar trempant a mesura que ens enfilem, superem un llabi per entrar a la gran placa, aquí ens trobem un flanqueig prou obligat, de presa petita i vertical, una vegada a la vertical de la pilastra la roca esdevé de luxe amb grans patates i forats, ara sí també és ben dret fins arribar a desplomar....aquí els espits obliguen a escalar sí o sí.     Trobem un tram prou finet abans d'entrar a la reunió on hi ha un pitó al capdamunt d'una fissura que es tanca, sortir de dret amunt és prou difícil fins i tot amb estreps...aleshores si t'ho mires be e spot sortir cap a l'esquerra, ja ho havia llegit al blog del Manel i Ita, i sí! surt en lliure, és un flanqueig aeri que permet abastar unes bones preses de mans, aleshores amunt sense pensar-s'ho massa fins una franja horitzontal des de la que ja es pot xapar la darrera assegurança abans de la reunió.

Una tirada sublim, bona roca, assegurances justes que et deixa molt satisfet.

A partir d'aquí cal iniciar un flanqueig a la dreta prou potent!

El Josep Maria ens agafa de perfil !

Ja al tram mes vertical on per sort la roca és molt bona. Fotos J M Mallofré

Recuperant la tirada, a l'entrar a l'ombra comença el tram vertical., i entrant a la reunió.

Tercera tirada,  maca i ben trobada, amb les assegurances justes.

La tercera tirada comença prou vertical, menys que l'anterior, amb preses cada cop mes grans que et fan gaudir l'ascensió.  Assegurada en els trams mes drets, hi trobem un doble pont de roca com a primera protecció, a la seva vertical i coincidint amb quan la paret es redreça trobem el primer bolt, a la seva vertical o un pel a l'esquerra, fora de la línia lògica, va a buscar el mes trempat n'hi trobem un altre, d'aquest, ara sí, cal anar prou a la dreta, al darrer muret un tercer bolt ens protegeix l'entrada a la reunió.   Aquest darrer tram és espectacular amb grans bolos que ens fan gaudir de la vertical.

Espectacular tram final i a la reunió cimera.

Doble pont de roca 

Ben contents al cim, la Terestel per fí !

Excel.lent ressenya de l'amic Lluís Parcerisa del seu blog

Romàntic Guerrer.

 Una via del mestre Picazo que va obrir en solitari el 19-11-1994.

Del tot recomanable, per l'itinerari, la roca i el repte que representa.  Amb una dotzena de cintes passarem, un joc d'Àliens i alguna baga savinera per la primera tirada us pot ser útil, a la resta de via vam passar amb el que hi havia.

Obligada en el 6a.

Una vegada a dalt vam esperar els companys de la Xavi Sampietro per baixar plegats;  un ràpel d'una vintena de metres ens deixa en una codina que flanquegem a buscar la Gorra frígia fins a trobar una canal que ens deixa al camí de Sant Jeroni d'on sense problemes tornem al Monestir.