 |
| La cara est serà ideal per una tarda, ombra i airet assegurat ! |
Enguany a mitjans de maig ja fa molta calor i no es pot escalar a la solana, amb el Ricard hem quedat la tarda de dimecres per fer una grimpada i on millor que a la Miranda de les Bohigues? al ser cara est estarem a l'ombra i l'aproximació tampoc és massa llarga.Aproximació:
Aparquem a Can Massana, entre setmana no cobren l'aparcament; pugemcap a Coll de Guirló, ja fa molts anys, recordo haver pujat el cotxe fins aquí dalt ! no calia. Anem a buscar el camí al refugi Vicenç Barbé o d'Agulles, fem el pas de les Portelles i continuem fins a trobar la canal del Cirerer, nosaltres entrem a la canal i quan podem ens comencem a enfilar per anar al vessant de mes a la dreta de la Miranda; també es podria anar amunt abans d'entrar al torrent com s'hi anèssim a la Mompart. Abans d'arribar al coll trobarem una grimpada prou divertida, sort que avui no és moll.
 |
L'aproximació per la canal dels Cirerers acaba en una grimpada punyetera. (Foto R.Rofes.)
|
 |
| Primera tirada, aquí comença la gresca....(Foto R.Rofes) |
 |
| Escalada de placa tècnica per gaudir a poc a poc. (Foto R.Rofes) |
La primera tirada comença a l'alçada del coll, a la dreta veurem un tronc caigut, ja molt deteriorat, aviat desapareixerà....hem d'anar a la dreta fins a trobar la paret, trobarem un expansiu antic que aprofitem per assegurar l'entrada que puja a buscar un llabi que ens durà a trobar la línia d'expansions per un punt dèbil del ressalt que defensa la planxa.Escalada de placa tècnica on haurem d'apretar a estones i escalar lleguint la roca i no pas seguint les expansions. A mesura que s'acosta a la reunió la dificultat baixa.
 |
| Primera reunió. |
 |
| Recuperant la mantinguda primera tirada. |
 |
| Segona tirada, grau mes amable però amb exposició. |
 |
| Superat el primer ressalt, excursió a per el segon. |
La segona tirada te un grau més amable, però és molt poc assegurada, només sortir de la reunió tenim un mur vertical protegit al mig per un espit rovellat...surts a un replà del que anem a la dreta a buscar el segon mur, més llarg i potent. El company al llabi de sota hi pot posar un flotant que l'anima per enfilar-se a buscar el parabolt del mig de l'altra muret...respirem! per sobre hi pot posar un Àlien i ja surt a la feixeta inclinada que ara toca seguir flanquejant a l'esquerra; trobarem una reunió de burins que aprofitem i aleshores toca continuar flanquejant fins la reunió, flanqueig vibrant tant per al primer com per al segon. |
| Encarant el segon ressalt, mur que es pot protegir amb enginy. |
 |
| Acabant de superar el segon ressalt i començant el llarg flanqueig. |
 |
| Recuperant aquesta espectacular segona tirada. (Fotos R.Rofes.) |
 |
| Restes de la capsa del llibre de registre de la via a l'inici de la tercera tirada. |
La tercera tirada va per un esperó vertical majoritàriament en artificial, ara arribar a la primera expansió ja demana un cop de gas. Entre estreps i algun A-0 i, o, tram, petit, en lliure arribem al final de les expansions...resta la sortideta en lliure que com sempre esdevé vibrant! a sobre cal anar en diagonal cap a l'esquerra per abastar la reunió.  |
| Tot fent la tercera tirada, el replà de la segona reunió. |
 |
| Artificial de la tercera tirada. (Foto R.Rofes) |
 |
| Sortida en lliure després dels estreps, com sempre, interessant...(Foto R.Rofes.) |
 |
| Tercera reunió. |
 |
| Emergint de la vertical tercera tirada i fent la sortida en lliure. |
 |
| Això s'acaba, una tarda ben fresquets a l'ombra de la MIranda. |
 |
| Foto Miranda de les Bohigues. |
 |
| Això d'escalar per la tarda ens regala aquests colors ataronjats. |
Ja tots dos a la tercera reunió ens cap assolir el cim, anar cap a la dreta i desgrimpar a buscar el camí alt d'agulles. Hi vam trobar un parabolt amb argolla, amb el que vam aprofitar per fer un curt ràpel.Ja a l'alta rura d'agulles gaudim del capvespre que ens regala amb una posta de sol de mil colors.
L'hem encertat avui, hem estat a l'ombra i ha bufat un constant airet fresc, aire condicionat natural! No s'ha suat més que per les angúnies pròpies de la via.
Únicament és recomanable dur un discret joc d'Àliens o Tòtems petis/mitjans i Tricams per a la segona tirada on cal escalar amb prou exposició i aquest gadgets ens poden ajudar a minimitzar-ho. Les altres dues tirades cintes i prou. Estreps per a la tercera tirada. Plaquetes recuperables per algun cap de burí .
Ideal per tardes caloroses o per matins freds.
Via restaurada per en Josep Escoda ( Mohawk) l'agost de 2017. Gràcies !
Felicitats Jaume. Una via molt bonica. Nosaltres l'hem fet 3 o 4 cops i sempre ens ha deixat bé.
ResponEliminaGràcies! A nosaltres ens va deixar molt satisfets, no l'havíem fet mai i va resultar ideal per la tarda.
ResponEliminaJo la vaig escalar per primer cop l'agost de 1986. La setmana anterior habia estat el gran incendi de l'estiu del 1986 a Montserrat. Recordo caminant per sota la muralla Oest d'Agulles i veure part del bosc tot cremat i una sensació de ràbia total. Recordo el darrer llarg possar-me damunt del pot de registre per arribar al proper buri... eren burins!!!
ResponEliminaOstres Joan ! quina impresió veure-ho cremat ! per sort la cara per on va la via es va salvar del foc oi? Amb burins deuria tenir la seva gràcia....
Elimina