Atrapasomnis a La Roca de l'Elefant. La Mora Comdal. Solsonès. 14-05-2022.

 

Desde l'altre banda del prat ja es veu el nostre objectiu, La Roca de l'Elefant amb l'evident Ullal.

            Ara ja fa dies que vam anar a aquesta zona tan ferma i poc coneguda de la Mora Comdal;  amb la calor d'ara millor esperar a la tardor o a que refresqui...nosaltres hi vam anar a mitjants Maig i ja vam buscar una cara oest per estar a l'ombra pel matí.  Avui serem dues cordades, el Josep Maria i el Manel, i el Joan i jo.

Aproximació: 

Nosaltres ho vam fer per Oliana, seguim la C-14 direcció La Seu i passat la rotonda per on aniríem a la Valldan agafem el primer trencall a la dreta que mena a la ferrata de la Serra de les Canals, seguim la carretera fins a trascollar la Serra i començar a baixar direcció l'embassament , s'acaba l'asfaltat i comença pista de terra.  Immediatament després de passar un pont girem per la pista de la dreta que continuarem uns 5kms, aleshores trobem un trencall a l'esquerra: La Mora Comdal;  també hi podem anar per la Valldan, càmping de la Valldan fins a una collada baixar fins El Sàlzer.

continuem recta fins a trobar una granja i uns grans prats, aleshores aparquem mirant de no destorbar el pas de la maquinària agrícola.

També podem anar-hi per Solsona :  carretera asfaltada de Solsona - Montpol - Cambrils (pel pont del Clop). A 4,6 km de Montpol i 6,4 km de Cambrils es troba el coll Pregon, a la carena de Serra Seca (42° 06′ 31″ N, 1° 23′ 09″ E). D'allí surt la carretera que deriva cap a ponent en direcció Oliana que s'ha de prendre. Als 2 km s'arriba a la collada del Sàlzer (42° 06′ 25″ N, 1° 22′ 24″ E) on s'agafa la pista de la dreta.

Deixarem el cotxe, si venim de la VallDan abans d'un revolt marcat a l'esquerra, allà mateix surt una pista que va a un camp, per anar a la via seguirem una pista que hi ha just a sota i que ens portarà directa a peu de via.

Aproximació prou evident i tranquila fins a sota la via.

Aquesta sageta i una A pintada en aquest gran còdol ens confirma que som a la via.

Anem dues cordades, avui comença el Joan.

Una vegada som a peu de via cal deixar la pista a la vertical de la paret i per intuició acabarem trobant la paret, primer ensopeguem amb l'evident Ullal, la nostra via és molt més a l'esquerra en una rampa de IV, evident...i si tenim dubtes un gran còdol porta una sageta gravada i una A pintada;  els ossos penjats dels arbres també ens ho confirmen.

La primera tirada comença tranquila, en una rampa amb grans còdols, que s'anirà redreçant fins un muret vertical on no l'hi veïem color, molta sorreta tota la via i còdols enjogassats no ajuden a apurar el grau...

Primera tirada ajaguda amb roca a controlar, assegurances espaiades.

Estudiant el tram de 6b abans de la reunió.

Cap al final es redreça, la reunió un xic a l'esquerra.

La priemra reunió és en un replà enmig de la gran placa;  sortósament som a l'ombra, la temperatura agradable.

La segona tirada supera un parell de ressalts que li dónen caràcter, aquí les asegurances fan escalar concentrat, la roca no ens dóna confiança, molta sorreta.

Tirada tanmateix agradable i senzilla.

Entrant a la segona reunió després d'una segona tirada on s'ha de navegar i salvar alguns ressalts-

Segona reunió.

La tercera tirada comença amb un flanqueig delicat per anar a buscar una canal terrosa.

La tercera tirada ensenya les dents d'entrada, anem a buscar una placa a la dreta que flanquejarem fins a una canal terrosa ben trempada...aquí ens caldrà fer servir els estreps fins que la roca i la dificultat ens permeten continuar en lliure ben maco fins la reunió sota la bola cimera.  Ens arribem fins al cim per gaudir de les boniques vistes d'aquesta solitària vall.

Aquesta roca i el grau apretat per nosaltres ens fa anar en artifo.

Sortint del tram vertical per entrar caminant a la reunió.

El Joan a la tercera reunió i la fita cimera de l'Elefant. 

L'altiva agulla de la Reina presidint el Torrent Mal.

Baixem en dos ràpels, de la reunió tres a la primera i d'aquesta a peu de via.  Anem amb cordes de seixanta que arriben justes, compte.

Una via ben trobada ideal per l'orientació per matins calorosos on no ens caldrà mes que cintes i estreps si no tenim el grau de 6b descompost....com que e spot fer curta tenim mes opcions aprop: La via Cèrvol Salvatge, Aires de Primavera i a l'Ullal la Quico Sabater i Bombardeig Sant Felip Neri.

Agrair als aperturistes, Joan Vidal, Isabel Notivoli, Lluís Parcerisa ( Aires de Primavera) la feina feta.

En dos ràpels baixem a peu de via.

Ressenya de l'autor: Joan Vidal i Isabel Notivoli.