dijous, 15 de setembre del 2022

Via Garcia Vidal a La Miranda de Les Bohigues, ideal per a tardes caloroses. Agulles. Montserrat. 18-05-2022.

La cara est serà ideal per una tarda, ombra i airet assegurat !


               Enguany a mitjans de maig ja fa molta calor i no es pot escalar a la solana, amb el Ricard hem quedat la tarda de dimecres per fer una grimpada i on millor que a la Miranda de les Bohigues? al ser cara est estarem a l'ombra i l'aproximació tampoc és massa llarga.

Aproximació:

Aparquem a Can Massana, entre setmana no cobren l'aparcament;   pugemcap a Coll de Guirló, ja fa molts anys, recordo haver pujat el cotxe fins aquí dalt ! no calia.    Anem a buscar el camí al refugi Vicenç Barbé o d'Agulles, fem el pas de les Portelles i continuem fins a trobar la canal del Cirerer, nosaltres entrem a la canal i quan podem ens comencem a enfilar per anar al vessant de mes a la dreta de la Miranda;  també es podria anar amunt abans d'entrar al torrent com s'hi anèssim a la Mompart.  Abans d'arribar al coll trobarem una grimpada prou divertida, sort que avui no és moll.



L'aproximació per la canal dels Cirerers acaba en una grimpada punyetera.  (Foto R.Rofes.)


Primera tirada, aquí comença  la gresca....(Foto R.Rofes)

Escalada de placa tècnica per gaudir a poc a poc. (Foto R.Rofes)

La primera tirada comença a l'alçada del coll, a la dreta veurem un tronc caigut, ja molt deteriorat, aviat desapareixerà....hem d'anar a la dreta fins a trobar la paret, trobarem un expansiu antic que aprofitem per assegurar l'entrada que puja a buscar un llabi que ens durà a trobar la línia d'expansions per un punt dèbil del ressalt que defensa la planxa.

Escalada de placa tècnica on haurem d'apretar a estones i escalar lleguint la roca i no pas seguint les expansions.  A mesura que s'acosta a la reunió la dificultat baixa.


Primera reunió.

Recuperant la mantinguda primera tirada.


Segona tirada, grau mes amable però amb exposició.

Superat el primer ressalt, excursió a per el segon.

La segona tirada te un grau més amable, però és molt poc assegurada, només sortir de la reunió tenim un mur vertical protegit al mig per un espit rovellat...surts a un replà del que anem a la dreta a buscar el segon mur, més llarg i potent.   El company al llabi de sota hi pot posar un flotant que l'anima per enfilar-se a buscar el parabolt del mig de l'altra muret...respirem!  per sobre hi pot posar un Àlien i ja surt a la feixeta inclinada que ara toca seguir flanquejant a l'esquerra;  trobarem una reunió de burins que aprofitem i aleshores toca continuar flanquejant fins la reunió, flanqueig vibrant tant per al primer com per al segon.
Encarant el segon ressalt, mur que es pot protegir amb enginy.


Acabant de superar el segon ressalt i començant el llarg flanqueig.


Recuperant aquesta espectacular segona tirada. (Fotos R.Rofes.)


Restes de la capsa del llibre de registre de la via a l'inici de la tercera tirada.

La tercera tirada va per un esperó vertical majoritàriament en artificial, ara arribar a la primera expansió ja demana un cop de gas.  Entre estreps i algun A-0 i, o, tram, petit, en lliure arribem al final de les expansions...resta la sortideta en lliure que com sempre esdevé vibrant!  a sobre cal anar en diagonal cap a l'esquerra per abastar la reunió.  
Tot fent la tercera tirada, el replà de la segona reunió.

Artificial de la tercera tirada. (Foto R.Rofes)

Sortida en lliure després dels estreps, com sempre, interessant...(Foto R.Rofes.)

Tercera reunió.

Emergint de la vertical tercera tirada i fent la sortida en lliure.


Això s'acaba, una tarda ben fresquets a l'ombra de la MIranda.

Foto Miranda de les Bohigues.

Això d'escalar per la tarda ens regala aquests colors ataronjats.

Ja tots dos a la tercera reunió ens cap assolir el cim, anar cap a la dreta i desgrimpar a buscar el camí alt d'agulles.  Hi vam trobar un parabolt amb argolla, amb el que vam aprofitar per fer un curt ràpel.

Ja a l'alta rura d'agulles gaudim del capvespre que ens regala amb una posta de sol de mil colors.

L'hem encertat avui, hem estat a l'ombra i ha bufat un constant airet fresc, aire condicionat natural!  No s'ha suat més que per les angúnies pròpies de la via.

Únicament és recomanable dur un discret joc d'Àliens o Tòtems petis/mitjans  i Tricams per a la segona tirada on cal escalar amb prou exposició i aquest gadgets ens poden ajudar a minimitzar-ho.  Les altres dues tirades cintes i prou.  Estreps per a la tercera tirada. Plaquetes recuperables per algun cap de burí .

Ideal per tardes caloroses o per matins freds.

Via restaurada per en Josep Escoda ( Mohawk) l'agost de 2017. Gràcies !

Ressenya de l'amic
  • Joan Asin

  •  

    4 comentaris:

    1. Felicitats Jaume. Una via molt bonica. Nosaltres l'hem fet 3 o 4 cops i sempre ens ha deixat bé.

      ResponElimina
    2. Gràcies! A nosaltres ens va deixar molt satisfets, no l'havíem fet mai i va resultar ideal per la tarda.

      ResponElimina
    3. Jo la vaig escalar per primer cop l'agost de 1986. La setmana anterior habia estat el gran incendi de l'estiu del 1986 a Montserrat. Recordo caminant per sota la muralla Oest d'Agulles i veure part del bosc tot cremat i una sensació de ràbia total. Recordo el darrer llarg possar-me damunt del pot de registre per arribar al proper buri... eren burins!!!

      ResponElimina
      Respostes
      1. Ostres Joan ! quina impresió veure-ho cremat ! per sort la cara per on va la via es va salvar del foc oi? Amb burins deuria tenir la seva gràcia....

        Elimina