Una de Ratafia a La Filigrana. Agulles. 06-07-2019.

Des de la Canal del Cirerer ja admirem La Filigrana

Amb aquesta calor cal cercar llocs alts i ventats i a poder ser a l'ombra...ara fa quinze dies, el dissabte 6-07, anem amb el Josep Maria i el Joan a Agulles; la via triada ha estat la Ratafia, un itinerari per la que podríem anomenar aresta Brucs, amb l'equipament just, recentment reequipada amb molt de cura. Jo fa divuit anys havia fet la veina Ot el Bruixot, aleshores la tirada final que coincideix amb la Normal, la va encapçalar el meu mestre Pep Graells...i ja en tenia ganes de tornar-hi per enfrontar-me a aquest "divertit" tram.

Agulles veïnes

La Filigrana o Faluga, és una agulla que queda amagada sota les seves gegantines veïnes, com la Saca Gran a l'oest, i la Bessona superior a l'Est. Per trobar-la anirem a Can Massana d'on pujarem a Coll de Guirló per agafar el corriol que va al refugi Vicenç Barbé o d'Agulles. Fem el pas de les Portelles i flanquegem sota la Miranda de les Bohigues l'Aglà i La Mare, travessem el torrent del Cirerer i ens hi endinsem: remuntem el Torrent ara per una banda , ara per l'altre, just superar el Dàtil tenim al davant la rampa ajaguda per on comença la nostra via.

Amagada rera la gran mola de les Bessones

La Filigrana des de l'Agulla de l'Arbret...

Ja som a peu de via i començant la "navegació".

La primera tirada me la demano, és senzilla, però te l'has de mirar; un pitó amb una bagueta blava és la primera assegurança, jo la milloro posant una baga a l'arbre de la canal del costat...força amunt el primer bolt, de camí poso un Tricam en un foradet on antigament segur es pitonava. Continuo, veig dues assegurances mes amb una distància entre elles prou maca, a partir del tercer no trobo res i resta prou per a la reunió, tanmateix aprofito uns bons merlets, alguns de llibre! la dificultat és baixa, però és en aquestes situacions que va be practicar l'autoassegurança.

Bones preses i si ens hi fixem foradets per a Tri-cams o Àliens, molts merlets...

El Joan al costat d'un magnífic merlet

El Josep Maria amb l'agulla del Cirerer a l'esquena.

La segona tirada comença ajaguda, a pocs metes te un bolt, l'altre és al mig de la placa vertical del davant. El Josep Maria se la demana, avança amb solvencia i no afageix res a les poques assegurances que troba...quan pujo m'adono que sota el mur hi ha un bon forat per un Àlien o Tricam i mes amunt una munió de merlets...ha perdut l'oportunitat de practicar...

Al pas clau de la segona tirada

Entrant a la segona reunió.

Tram final de la via Ratafia, pel perfil de l'esquerra la Normal, , la original va recta amunt, es veu el clau cimentat.

Des de la segona reunió tenim el mur per on surt la via original, prou amunt hi ha el clau cimentat, nosaltres anem per la variant de l'esquerra que ha esdevingut la Normal tot i haver-se obert en posterioritat a la Original.

Flanqueig a buscar el perfil de l'esquerra i entrant-hi.

Aquesta última tirada ja no me l'haig de demanar, m'han vist tant determinat que no han gosat a dir-me res, això són companys! Surto a l'esquerra caminant, a la base de la piràmide cimera hi ha un clau rovellat que aprofito, flanquejo a buscar el perfil de l'aresta. La roca és franca amb cantelluts i sòlids còdols que permeten anar agafant alçada...però aleshores els còdols esdevenen petits i escassos, estem prou amunt i a sota un replà...la xapa no és encara a tocar, cal fer algunes passes mes, ara ja mes compromeses. Xapo el burí i immediatament el bolt superior, buff! almenys ara una caiguda no acabaria al replà.
La continuació és finota encara, quan més a l'esquerra millor, s'ajeu i trobo la reunió antiga, la xapo i continuo amunt, aprofito per saludar els companys que tinc ben be a sota. Un nou ressalt on hi trobo una escarpia ben ferma; aprop un bon forat em permet col.locar un millor Tricam.

Quan s'acaben les preses grans, encara s'ha de xapar l'asegurança...

Saludant la colla després de superar el tram "delicat"

El Joan gaudint la tirada

Sortint del tram vertical i amb ambient.

A la reunió cimera assegurant els companys.

La reunió és a l'avantcim per sota una Sabina on abans hi havia el pot amb la llibreta registre. Ben content recupero els companys que també gaudiran aquesta encertada tirada. Per baixar ens caldrà acabar de pujar al cim i baixar al costat oposat on ben penjada hi ha la instal.lació del ràpel. Amb una sola corda de 50 arribem al coll amb la Bessona.

Foto fastama-cim i Foto cim amb "fantasmes"...

Al ràpel, a la banda oposada, incòmode de muntar.

Pot amb el llibre de ressenyes de fa 18 anys quan vam fer la Ot el Bruixot amb el Pep Graells

.

Des de la Saca Gran ens van "pillar" ( Foto Carles Olivella i Viguer)

Ressenya de la desapareguda Ona Climb

Una via clàssica recomanable, bona roca en general, assegurances justes, cal escalar molt entre elles i un final de festa agosarat, on no es pot caure, però que te una roca tant bona que no patireu pas, ara això si cal anar-hi amb el grau consolidat i sense nervis. Un joc de Tricams i Àliens us ajudaran a les tirades inicials i uns cordinos o bagues us aniran molt be si us agrada això d'enfilar merlets.