A l'ombra de la Castellassa : via Jacint Aguilar amb sortida per la variant Toni Sors. Sant Llorenç del Munt, La Mola.

Des de sota els Plecs de Llibre la Castellassa ens ensenya la seva cara Est.

Amb aquesta calor costa animar-se a fer alguna cosa mes que no sigui refrescar-se...tanmateix ens traïem la mandra de sobre i ens animem amb el Josep i el Ricard a fer una escalada a Sant Llorenç del Munt, tots tres som un aviciats d'aquest massís que ens ha vist crèixer com a escaladors. Si fa poc amb el Ricard fèiem la xemeneïa Matalonga del vessant oest, avui triem el vessant oposat que és a l'ombra a la tarda i sovint prou ventat. Els hi proposo la Jacint Aguilar via oberta l'any 1976 per escaladors de Sabadell, en Josep Torner Bas ( Lennon) i en Xavier Sanchís de la UPS ( Unió Parteres Sabadell) i del CAS ( Club Alpí Sabadell ) de la UES. La via estava amb les assegurances molt precàries de tal manera que el 2006 en Ricard Darder ajudat per Òscar Masó van restaurar-la amb bolts amb el consentiment dels aperturistes. La via va ser dedicada a un jove escalador de Rubí que morí en accident d'escalada a Montserrat el 29-06-1975.

Pel coll del Gurugú i el Mal Pas arribem al peu de l'Agulla.

Per accedir a la via cal que aneu a Matadepera i per la urbanització Cavall Bernat us enfileu fins al carrer de Vista Alegre on aparqueu; cal pujar al camí dels Monjos que deixem tot seguit per baixar a buscar el camí que ens pujarà al Coll del Mal Pas, entre el Gurugú i els Plecs de Llibre. El seguim fins assolir l'explanada on comença la via Normal de la Castellassa; revoltem l'agulla per la dreta tot resseguint-ne la base fins arribar al vessant Nord-est a l'alçada de l'escletxa que ratlla de dalt a baix el monòlit, i per on transcorren la via "X" i la Matalonga a l'altre vessant.

Cara Est de La Castellassa, la Jacint Aguilar ressegueix l'esperó a l'ombra de la dreta.

Diedre inicial, comú amb la via "X" que abandonem per flanquejar a la dreta.

Una bona suada per assolir el peu de via, ara però estem a l'ombra i fa aire que ens eixugarà ràpidament, ideal ! Com que la idea ha estat meva em demano començar: tirada neta amb poques possibilitats de protecció. Pujo pel diedre pensant de col.locar algun friend al seu fons, però es deixa fer be amb el que m'arribo a encintar una Alzina de mes amunt, torno a baixar i passo al vessant de la dreta on trobarem bons còdols per ajudar a la progressió, però amb cura que cal palpar la roca ja que alguns es suiciden sense avisar...som a Sant Llorenç. S'entra a una feixeta, primer prou estreta i que s'anirà eixamplant per gairebé caminant, arribar a la còmoda reunió de dos bolts, perfecte! he intentat protegir el flanqueig però no he pogut. Just abans en uns grans còdols hi ha l'antiga reunió, que fa una por!!! benvinguda restauració !

Primera reunió, en un replà ben còmode.

Recuperant el flanqueig, 

El Josep encetant la  aèria segona tirada, gairebé tota en artifo.

La segona tirada se la fa el Josep, començarà en artificial d'estreps que no abandonarà fins la reunió, pot forçar-se quelcom en lliure, però la roca no hi convida...sembla ser que s'ha forçat en lliure i ho ressenyen com a 6c l'inici per passar a V+ i 6a a l'entrada a reunió...nosaltres no ho vam pas ni intentar. La reunió és en una petita balmeta, com un niu d'ocells ben airosa.

A la sicològica tercera tirada, on costa superar el muret inicial.

La tercera tirada podríem dir que és la clau de la via, sortida molt fina a buscar un bolt solitari, no hi ha res mes a la vista sinó un mur vertical i escadusser en preses...vaja tot un regal! Amés quan entro a la reunió el Josep em comenta que aquesta és en una franja terrosa-vermellosa de les d'aquí La Mola, vaja que no se'n refia...
Per abastar el bolt cal una escalada compromesa i fina, hi ha bons peus però de mans...merdetes. Per sort a la dreta hi ha una escletxa on hi entra un Àlien, tothom parla del vermell, a mí no m'hi ha entrat i hi he col.locat el gris. Això ajuda a evitar el factor 2 en cas de caiguda, però et deixa sense una bona presa de ma...vaja que amb tota la gresca ho intento en lliure, però de seguida opto per ser conservador i fer un pas d'estrep de l'Àlien fins abastar el bolt. Ja mes tranquil estudio com sortir d'allà : superar el bolt i col.locar be els peus és el mes complicat, una vegada estabilitzat estudio la continuació, busco peus i engrapo unes pedretes que espero no em fallin ! amb precaució vaig abandonant el bolt que quedarà prou avall fins assolir un replà on a la dreta hi ha un espit ben rovellat i que engrapo amb alegria, buff!! això està fet; ara el terreny és mes ajagut, però també mes trencat, m'estudio un gros merlet que vull llaçar i quan m'hi acosto, alça! un altre espit, ganga! ara ja una grimpada amb precaució fins a la reunió. Crido LLiure amb alegria als companys.

A la tercera reunió tot observant la fissura per on haurem de continuar.

Tercera reunió i antic pot registre, actualment malmès.

La nova reunió és al costat de la vella, encara s'hi conserva el pot llibre de registre, actualment sense tapa ni llibreta, sembla ser que aquest llibre resta a l'actualitat guardat al Servei General d'Informació de Muntanya a Sabadell (SGIM)  que té la seu a l’antiga església parroquial de Sant Vicenç de Jonqueres, un espai cedit per l’Ajuntament de Sabadell.

El Ricard recuperant la tercera tirada i estudiant la fissura....

Projecció de La Castellassa sobre la Carena de l'Illa.

Treballant la fissura, equipada amb tacs de fusta i filferro d'estendre la roba...?!

És el torn del Ricard, surt caminant a la dreta a buscar l'aspre i lleugerament desplomada fissura de sortida; aquesta és protegida amb tacs de fusta i filferro amb protecció de plàstic verd, talment fos un filferro d'estendre la roba...toca el tac i sembla ben afermat, s'hi penja i acompleta la protecció amb Àliens entre els Tacs (4). Al capdamunt la fissura esdevé cantelluda i permet fer en lliure atlètic la progressió. Arriba a un replà sota la plataforma volada cimera. La via segueix resseguint la base del sostre a buscar la normal cap a l'esquerra, nosaltres però avui triem una variant: variant Toni Sors:
 Va ser oberta pel mateix autor de la Jacint ajudat per l'amic Josep Maria Mèrida el dia 22-10-1978 i fou dedicada a Toni Sors Papell, monitor d'esquí de la UES mort a la Molina mentre impartia un curset (11-12-1976 +) no tenint res a veure amb l'Alpinista Mataroní Toni Sors Ferrer.

A la variant Toni Sors, un desplom abocat a la cara Nord.

El sostre és agosarat i espectacular, abocat a tota la cara Nord. Hi trobem claus antics abans de penjar-nos del sostre, que també va ser reequipat, fent-lo agradable i segur, tot i les acrobàcies inherents a aquests sostres.

Al darrer pas abans d'entrar a la plataforma cimera !

Tercera reunió des del Sostre

El sostre és intens, es nota oi?

El Ricard ja és dalt i és el nostre torn, de segon la progressió és ràpida, excepte quan alguna peça es resisteix a voler sortir, oi Josep?

Esqüarterada plataforma cimera de la Torre, amb la SoleÏa al fons plena d'esportius.

Reunió aprofitant els blocs.

El Ricard fa reunió aprofitant un bloc fragmentat de la placa cimera ajudant-se d'una baga llarga i un Tòtem del 2. Així ens pot controlar millor al recuperar. Aquest bloc trencat resulta que ho va ser per un llamp que va espetegar al cim durant una tempesta elèctrica el 7 d'agost del 2007 ( Font La Castellassa de Can Torres . Òscar Masó Garcia. Ed Farell 2010 )

Foto Castellassa

Ens reagrupem al cim de la Torre ben contents, el sol fa estona que s'ha amagat darrera La Mola, i s'està d'allò mes be. Ens hi quedaríem...tanmateix cal recollir i endreçar material tot preparant la baixada.
 De la instal.lació del cim, dues anelles cimentades, podrem baixar en un espectacular ràpel de 50 metres directa al terra, molt millor que fraccionar-lo per la Matalonga.

Preparant la baixada, un ràpel de cinqüanta és suficient per arribar al terra.

El darrer a sortir ha de baixar el nus per facilitar la recuperació de la reunió cimera: dues anelles cimentades.

Ressenya de l'amic

Joan

Escalada ideal per a tardes d'estiu, car estarem a l'ombra i sovint l'airet ens pot fins i tot fer que ens tapem una mica. Malgrat l'aparent graduació baixa, no és una via per a principiants, haurem de fer metres a pel i en un entorn de roca delicada on saber-se autoprotegir és vital. Assumit això, molt recomanable, sobretot després de la restauració, gràcies Ricard i Òscar ! Agraïr la informació obtinguda de la lectura de dos llibres monogràfics de la Castellasa obra d'Òscar Masó i Garcia La Castellassa de Can Torres Història, tradició i lliegenda i Descobrint La Castellassa de Can Torras i els seus voltants. Ed Farell 2010 i 2008 respectivament.