dilluns, 17 de juny de 2019

Una de canaleres: Ullets d'Esmeralda. Coll Roig. La Cubil. 15-06-2019.

Des de Coll Roig,  a baix,  la Paret de la Cubil.
Aquest dissabte que ja comença a fer calor decidim pujar a Coll Roig una bona colla, jo tinc ganes de fer la Ullets d'Esmeralda de quan vam venir a fer la Alicorn, el Joan li te ganes ja que la te a mitges i el Josep Maria i el Manel ens seguiran en la nostra dèria. El Toni i el Quique que serà la seva primera visita aquí trien la Malalts de Roca, a l'altra punta de paret. Per arribar a les vies podem fer-ho per Vic o per l'eix del Ripollès depenent d¡on vinguem; nosaltres ho hem fet per Vic fins a Campdevànol i d'aquí a Gombrèn fins a trobar el trencall de Castellar de N'Hug i Montgrony, abans del Coll de Merolla. En un marcat revolt ja tenint el Santuari de Montgrony a la vista agafem el trencall a l'esquerra direcció el Refugi de La Planella; la carretera encimentada s'acaba i continua una pista avui prou en bon estat, però amb profonds trenca-aigües que posaran a prova el vostre mestratge amb el cotxe si és que no és massa alt. Una explanada de terra rogenc és on deixem els cotxes, és el Coll Roig d'on ja podem albirar les parets i les vies. L'aproximació la comencem en baixada, fixeu-vos en una fita petita a l'esquerra del rètol indicador que ens marca un desdibuixat corriol al principi. Trobarem el camí tallat per un filat, no el travessem, continueu amunt fins apropar-vos a les parets; el Toni i el Quique segueixen a buscar la paret, nosaltres anem a la dreta a buscar una tartereta estabilitzada amb parpelines i sica pel principal aperturista de la zona en Santi Sanz. Moltes gràcies per la teva feina !
A peu de via de la Ullets d'Esmeralda i la Tall d'Oca.
Al capdamunt del camí començem a flanquejar, primer trovem la via de l'Alicorn i a continuació, al costat de la paret, la nostra via; aquí hi ha dues línies de químics, les de la dreta són de la Tall d'Oca, les nostres van unamica mes a l'esquerra per unes plaques discontínues.
El Joan començant la primera tirada i fent el flanqueig per entrar caminant a la 1ª reunió.

El Joan comença la via, estem a l'ombra, ahir va ploure, la roca de moment no es nota masa adherent...però aquí hi trobem prou canto, vigilant de no trepitjar cap herba però! Quan comença a posar-se la via interessant, la gresca s'acaba, cal fer un flanqueig brusc a l'equerra, un químic ens ho confirma, per entrar en un camí i entrar caminant a la primera reunió, com la de la seva via veïna, ben còmoda sota el gran ressalt on mor la gran placa que resta truncada de cop.
Ressalt de sortida de la llarga segona tirada, de fondes canaleres i placa.

La segona tirada té un inici vertical, amb bon canto i mirant de buscar la postura, s'assoleix la gran placa acanalada, molt semblant a la Alicorn, potser menys dreta. Amb tècnica "canalera" es va guanyant alçada ràpidament, no s'hi val a badar, ja que és amunt o amunt, poc t'ho pots pensar ! a mitja placa a l'alçada d'uns arbrets desapareixen les canaleres i també les assegurances, lapropera és a uns quinze metres! bufa! tanmateix es veu la placa prou foradada amb el que et vas enfilant amb seguretat i uns metres mes amunt un gran forat amb una columna on hi munto un magnífic pont de roca ! d'aquí cal seghuir els forats que proporcionen unes preses d'escàndol fent la progressió amable i estimulant. Tot s'acaba i els forats també...ara les assegurances, aquí sí! van cap a l'esquerra; tornem a les finures d'adherència en una placa ja més tumbada.
Al capdamunt la via deriva molt a l'esquerra; el Joan, a sota, entrant a reunió i el Josep Maria començant el flanqueig.

Segona reunió.

De tant en tant uns bons forats ens fan gemegar de plaer !!!

Compacte i seriós aspecte de la tercera tirada.
La segona reunió, com totes, és ben còmoda, des d'aquí miro la continuació, unes canaleres poc fondes i dretotes... Quan ja som les dues cordades a la segona reuió, continuem amunt: bones preses per abastar la canalera i ja hi som ! a fer la sargantana, ben espatarrat i agafant els tallants cantells amb les mans amb força cap dins i els peus cap enfora! a l'alçada del segon bolt em sembla que serà millor per la dreta, abandono la cnalaera i ho probo...vaja, error! estic venut de mans i cal desgrimpar altre cop al segon químic, m'ho miro i evidentment cal continuar la minsa canalera, en un parell de moïments arribo a l'alçada del químic, buff!! penso que aquí hi ha el pas de 6a....continuo amunt fins abastar un cantell en condicions que em permet flanquejar a la dreta; l'arribada a la reunió és molt maca i senzilla després del tram superat, aèria i espectacular, la reunió un balconet arranjat amb floretes, un regal !
El Joan al pas clau, enganxat per sobre i per sota...

El Josep Maria treballant les minses canaleres.

Tercera reunió molt ben arranjada per l'aperturista.


El Manel al darrer tram de la tercera tirada.

Un bon parell a la reunió !

La quarta tirada surt a l'esquerra, supera un ressalt i caminant a buscar un diedre vertical massa curt ! al superar-lo veurem a sota la reunió de l'Alicorn, podem optar per anar-hi si volem rapelar, o fer com nosaltres continuar per la cresteta desequipada fins a on s'acaba, un gran pi ens serveix per muntar reunió i ja estem encarats al camí de baixada.
Quarta tirada, flanqueig horitzontal a buscar un bonic diedre vertical.

De baixada a buscar el tram equipat.

A Coll Roig fem la Foto finish ! gràcies Jordi !

La baixada cal seguir unes pintades fucsies descolorides, travessarem un prat en baixada i passarem al costat de la via Malalts de Roca en veurem la seva darrera tirada; uns cables i graons ajuden a baixar. Ja a on hem començat ens resta desfer el camí fins a Coll Roig on ens esperen el Toni i el Quique que fa estona que han acabat la seva via. Ja que al Josep Maria i el Manel els va millor tornar per l'eix del Llobregat decidim baixar tots plegats cap a la Pobla de l'illet on farem un mos a la fonda, un dia complert !
Boníssima ressenya de

  • Espai de Llibertat ( Kim Gil)
  • Escalada peculiar aquesta de les canaleres, ideal per entrenar la sud del Pedra ! equipament de luxe, només hem posat un pont de roca, però es pot acompletar a pleret. Roca excel.lent. Cal escalar entre assegurances i refiar-se de l'adherència. Molt recomanable. Ara ja hi pot començar a fer calor, la zona és ideal per a dies d'hivern anticiclònic o tardes estiuenques. Recomanable.

    6 comentaris:

    1. Una bona colla, coll Roig és ideal per gaudir de bon calcari i els seus "canalons". Enhorabona.

      ResponSuprimeix
    2. Gràcies Joan, sí vam fer un bon aplec! Aquestes canaleres, a la que les hi agafes confinaça, creen addicció .

      ResponSuprimeix
    3. Enhorabona Jaume, i al equip de luxe que éreu. Per cert el Quique va fer una via amb mi aquí, No recordo si es deia Dersu Uzala.

      ResponSuprimeix
    4. Hola Mingo, sí m'ho va dir el Quique.

      ResponSuprimeix
    5. És una bona via, però res a veure amb les canaleres de l'Alicorn!

      ResponSuprimeix
    6. L'Alicorn és magnífica, però aquesta no se li queda enrrera Joan, deuria ser un bon repte l'Alicorn amb la meitat d'assegurances que ara....

      ResponSuprimeix