El Tercer hombre tretze anys després. Cap del Ras. Àger. 01-02-2020.

Avui la boira no és a la plana de La Noguera...

Encetem el primer dia de febrer d'enguany amb el Joan, ara no coincidim gaire i ho volem aprofitar ! anem a Cap del Ras a fer la via El Tercer hombre, ell no l'ha feta i jo la tinc mes que caducada...fa tretze anys i dies que hi vaig anar amb l'amic Wolfgang, pero aquell dia vam escaquejar la primera i la darrera tirades...doncs avui caldrà acabar la feina. Després de la tempesta "Glòria" tots els camps de la plana d'Urgell són negats d'aigüa...dubtem de com ens trobarem la paret. Fem cap a Bellcaire, al Bar Esport on fem un bon esmorzar i trobem molta penya coneguda. Continuem cap a Balaguer i d'allà a Àger passant per Les Avellanes; entrant a Àger, just al davant de l'edifici dels Bombers surt la pista asfaltada que puja a l'observatori del Montsec a l'esquerra. Passat el trencall cap a Montrebei i al final d'una llarga recta trobem el trencall a Colobor, a la dreta, baixem i continuem la pista recta fins a l'alçada de la via després d'un revolt. Veïem al marge el corriol que enfila cap a peu de paret. El seguirem en tendència a la dreta, per al final, recta amunt a trobar el primer mur, a l'esquerra es pot grimpar a la feixa on comença la Rèdrum, Alkhaïd etc. Nosaltres ens quedem aquí.

A peu de via una sageta mig esborrada i les inicials T.H., a sota aspecte del primer terç de la via.

No fa calor precisament, avui no és un dia d'aquells típics d'anticicló amb el mar de boira als nostres peus...avui la boira juga a amagar la paret i el sol... L'anterior vegada que la vaig escalar vaig començar jo amb la que avui serà la nostra segona tirada, és senzill grimpar fins la primera reunió, amb el que avui també començo però per la primera reunió, ara sí.

Arribant a la feixa intermitja de la primera tirada i la còmoda reunió.

Feixa intermitja  i visió de les vies del Salla i Rèdrum de la reunió estant.

La primera tirada són dos murs separats per una feixa intermitja, comença per una fissura, força amunt el primer burí, en trobarem quatre fins el replà. Divertida d'escalar i prou maca per escalfar. Camino a buscar el segon mur, havia llegit que l'única assegurança no tenia plaqueta, però avui hi era, un bolt del 8. És només un petit tram per entrar a reunió, però s'agraeix que hi sigui. La reunió és de dos espits amb argolla gran que es mouen.

Primers verticals i divertits metres de la segona tirada.

La segona tirada es veu ferotge, el priemr burí, també prou amunt, però ara amb un mur vertical! amb goig veïem que la roca és bona i es deixa fer prou be, les assegurances allunyades no fan patir, l'escalada és agradable i de bon canto, atlètica. El cas és que s'acosta el sostret que li dóna el grau a la tirada, 6b díuen...el Joan ho prova, els cantells són minsos, escadussers...ho batalla, però buff! cal tibar de recursos. Una tirada molt maca. Quan la vaig fer jo, penso que vaig trèure els estrps...la veritat que ni ho recordo.

Acostant-se al sostret i superant-lo.

Recuperant la potent segona tirada.

Inici de la mantinguda tercera tirada aprofitant el diedre.

La tercera tirada d'iuen que és l'estrella de la via, comença enfilant per una zona d'aspecte trencat a l'esquerra de la reunió, per anar a buscar el diedre mes amunt; una vegada hi sóc, la progressió és en diedre atlètic, les assegurances, moltes, sónforça a la dreta i et fan xapar un pel forçat, potser si vas directament per la placa no passa...però ja és prou potent fent-ho així... Em cal ajudar-me d'algun A-0, sobretot quan ja a la placa, abandonat el diedre salvador, la dificultat es concentra! Són passos finets i potents ben mantinguts, que van sortint però amb un repòs a cada burí i tibant de cinta quan cal...vaja, fa tretze anys em va sortir millor, potser aleshores anava de segon.... Quan s'acaba el mur encara resten unes plaques d'adherència prou maques per entrar a reunió, em semblen fàcils després del tram anterior.

D'aquí ja cal passar a la placa, vertical i tècnica.  A sota la tercera reunió.

Començament finot de la quarta tirada.

La quarta tirada segons comentaris és lletjota, nosaltres no la hi trobem, l'aspecte inicial amb la roca rentada i blavosa enganya, és força adherent i amb bones mans, flanqueig interessant per pujar a buscar la placa de la dreta al capdamunt, un sotret trencat s'encara pel bell mig. L'aspecte enganya, les preses són bones, dèuen haver estat prou sanejades. Aquí també tenim la dosi d'adherència per plaques ajagudes i tècniques.

Entrant a un tram d'aspecte trencat, però prou agraït.

Plaques d'adherència per entrar a la quarta reunió.

La cinquena tirada ressegueix una fissura vertical, que gaudirem !

La cinquena tirada surt recta amunt a buscar una fissura vertical; la resseguim aprofitant el cantell ara amb bavaresa, ara en diedre, molt estètica; al capdamunt dubto per on continuar, un burí amagat, posat en una zona plana, em confirma que haig d'anar a la dreta. S'entra a un terreny tarterós i trobo una reunió, la xapo i continuo amunt per un relleix amable fins la feixa superior intermitja on trobo una altra reunió amb tres línies i una H gravats a la roca.

Cinquena tirada a la feixa d'escapament.

Sisena tirada, intentant començar per l'arbre, acabem xapant a últims d'estreps.

Monolítica tirada on cal visionar molt be per on passar...

La sisena tirada la tenim al davant, a l'esquerra d'una bona alzina. Ens cal fer una tirada assegurant a cos, o pujant a l'ensamble, al gust... La primera assegurança és molt alta, com que havíem llegit que es podia anar per l'alzina a buscar la segona xapa, ho probem. El Joan no veu com posar cap protecció i preferim no arriscar, posem l'estrep a la reunió i podem xapar ! La continuació te bona presa fins que aquesta desapareix, un altre tram potent, una llastra a l'esquerra ajudarà.

Setena tirada amb inici de 6b, artificial per mi..., a sota, suant el lliure...

La setena tirada te dues parts, un primer mur de 6b, díuen..., una feixa i un segon mur que es fa en artifo. Començo ja directament amb artifo, quan puc flanquejo per sortir de la vertical, continuant en lliure. Renoi amb el tramet...vull anar per l'esquerra, però m'enbarco...finalment no hi ha mes que seguir per on mes tiba, ja que és on millor presa hi ha, tram per mi prou exigent. Surto a la feixa, a la dreta l'artificial, al davnat la línia de la Rèdrum, tota en lliure...que ni m'ho penso, continuo per la Rèdrum. Comença enfilant-se a una placa de la que cal anar a l'esquerra per un tram d'aspecte trencat però molt sanejat. Ja a l'esperó la dificultat baixa molt, la roca empitjora. Entro a la feixa i tinc la reuió al nas, a sobre el pont de roca de la darrera sortida de la Rèdrum, a la dreta veig la reunió de la T.H.

Setena reunió, el Joan entrant-hi.

De la setena reunió, caminem uns metres per encarar la darrera tirada, a sota treballant el 7a...

A la feixa l'anterior vegada, vam sortir, avui l'acabarem! surt el Joan per la feixa direcció nord, troba la reunió de la T.H. i uns metres mes enllà la reunió bis, inconfusible, aldavant el mur llis de la darrera tirada on hi trobem la màxima dificultat en lliure 7a. Comença enfilant un ressalt, un tram herbós i ja s'arriba a la placa, aquesta és com un mirall! tanmateix no és obligada, el Joan amb una baga pel peu va xapant les tres primeres assegurances, superades aquestes ja pot sortir en lliure. Troba una fissura ascendent a l'esquerra de bon fer, però superar-la torna a demanar una bona tibada, d'aquí a la reunió ja és senzill.

La segona part de la vuitena tirada és magnífica.

Darrers metres per sortir, a sota Foto cim !

Molt contents al cim, el Joan satisfet, pensava que la via era mes d'artificial i l'ha treta gairebé neta, llevat dels trams superiors a 6b; jo també estic content, tot i que penso que fa tretze anys em vaig trincar menys de cintes...però la veritat que no ho recordo ha ha ha! Una via ben assegurada a la que no ens caldrà suplementar l'equipament, aquest són burins en prou bon estat, jo m'hi vaig penjar i aguanten! Els estreps els farem servir quan el grau ens superi o quan no ens vulguem "cremar" massa. Per baixar hem anat fins al cim, d'allà carenejant direcció nord, resseguint la paret, fins a trobar fites; la clau és trobar la vira que ens baixarà a trobar la pista. Recomanable, l'abundant equipament la fa ideal per començar a conèixer aquesta bonica zona, que si li volem trobar alguna pega és el poc ambient de paret per les feixes que la tallen.

Foto-ressenya trobada a la xarxa.