Vies Directa Prèmium i Odissea Matinal al Cingle de l'avenc de Can Pobla i Cent Llorenç del Munt al Roc Colom. Sant Llorenç del Munt.

La Mola de Sant Llorenç del Munt des del peu de la Cinglera del Roc Colom

Som dilluns 19 de febrer, he quedat amb el Jordi (Cuc) per fer una escaladeta, ell fa dies que vol sortir i jo avui tinc festa; com no, anem a Sant Llorenç del Munt, a tots dos ens agrada aquesta roca/fang. Avui havia de fer bon dia, però aquest hivern no ens dóna treva! malgrat tot ens enfilem gairebé dalt la Mola, al Cingle de l'avenc de Can Pobla on hi tinc unes vies dels germans Masó que fa temps que tinc ganes de fer.

A primer terme la cinglera de l'avenc de Can Pobla i a sobre la del Roc Colom

Per anar-hi ens arribem a Matadepera pujant per la urbanització Cavall Bernat fins als Dipòsits, concretament al final del carrer de Vista alegre on continuarem pel Camí dels Monjos. A les envistes de la Roca del Roc Colom trobarem un corriol a l'esquerra que travessa la muntanya, el seguim una estona fins a trobar l'avenc; la primera via comença a la dreta d'aquest.

Mur vertical de la Directa Prèmium i fletxa indicadora.

El Jordi està fent el rodatge d'un genoll "biònic" amb el que em deixa començar: som a la Directa Prèmium, una fletxeta gravada en un bloc ens ho confirma. Avui fa força fred i la boira ens remulla l'ambient...però poden mes les ganes que la humitat. L'entrada és delicada i estranya, costa trobar-hi el que...fins faig un petit saque! finalment trobo la seqüència i puc enganxar el primer espit. Continua un mur vertical amb passos delicats i potents. Tres espits seguits i a buscar-se la vida...

Després de passar molt fred i el mur trempat, toca riure !

Superat el tram mes dret, només cal vigilar amb la roca, molt juganera fins un replà on hi fem reunió, hi ha una alzineta prou ferma.

Prtimera reunió en una Alzina.

Curta i amable segona tirada

El Jordi rondina tot recuperant la tirada, s'ha quedat glaçat a peu de via! ara però, ens toca un tímid solet i el vent sembla que vol afluixar. Continua, supera un diedre per entrar a la paret del davant on en un gran còdol hi trobem un cap de burí. Superat aquest ja caminant fins a fer reunió en unes Sabines.

Burí que cal equipar.

Reunió als peus de la Cinglera del Roc Colom.

Cara sud del Roc Colom per on passa el nostre proper objectiu.

De baixada de la via ens trobem fit a fit la cara sud de la roca del Roc Colom, aquí els germans Masó hi van obrir la seva via número cent a Sant llorenç del Munt, anomenant-la Via Cent Llorenç del Munt. Jo fèia temps que la tenia apuntada i mai en trobava el moment, avui toca.  Ames ara ha sortit el sol i aquesta raconada està a recer del vent gelat.

Recuperant la tirada de la Cent Llorenç del Munt.

Comença ajagut per anar trempant fins la vertical, on hi trobem dos espits; superat el segon es manté dret amb una roca de la bona d'aquí! una fissura a l'esquerra admet un Tòtem gran (2) i amunt. Abans del muret final un bon pitó i grimpant al cim.

Al cim del Roc Colom.

Des de la punta cimera del Roc Colom contemplem les vies de la cinglera, vies esportives d'una tirada de grau mig, hi on vaig començar amb el mestre Jaume Olivé, culpable de que jo comecés a escalar, gràcies Jaume! Un curt ràpel d'una quinzena de metres, ben desplomat al començamwent ens deixa a terra. Com que el Jordi s'ha deixat la motxilla a l'avenc hi tornem.

Tornem a l'avenc de Can Pobla on comença l'Odissea Matinal.

En un moment som a peu de via, estem apunt de plegar, però em pica el cuquet i li dic al Jordi que ja que som aquí, fem la via que ens falta, l'Odissea Matinal, i ell que no sap dir que no....

Per aquesta fissura desplomada comença la via.

L'avenc de Can Pobla té una barana semicircular de ferro que el marca i delimita per evitar ensurts, és ben be al peu del camí. Per l'esquerra m'enfilo a un bloc que fa de sostre de l'avenc, al davant un mur molt descompost i a la dreta del tot un petit diedre desplomat i d'aspecte molt trencat...doncs per aquí va la via: m'acosto al diedre i a la que hi soc al peu puc veure un pitó ferm i recargolat típic de la "factoria" Masó. més amunt res, tan sols una fissura prou ampla. La ressenya marca dos passos d'Ae, però el cas és que tan sols hi a un pitó. Intento equilibrar-me amb l'estrep penjat del pitó, però costa...aleshores col.loco un Tòtem del 2 més amunt i hi penjo l'estrep, aguanta i m'ajuda a poder equilibrar-me i en diedre puc sortir del balmat.

Aprofito la reunió de la via Pol-Nete

Entro en un replà i al davant un mur vertical amb un espit. Per superar aquesta franja cal flanquejar a buscar la debilitat de la paret, a l'esquerra. Més amunt un altre balmat amb un altre espit i al darrer muret el darrer. Escalada molt delicada per la baixa qüalitat de la cinglera, ja ho adverteixcen els aperturistes a la ressenya. Entre mig puc posar alguna cosa: àlien i Tri-cam. Quan gairebé sóc dalt trobo la reunió de la via Pol-Nete i l'aprofito, així podré veure el company progressar. Aquesta via, resta pendent per un altre dia.

Recuperant la tirada amb Can Pobla a l'esquena.

S'ha tornat a tapar i estem enmig d'una boirada humida, tanmateix satisfets per la feina feta. Enfilem la baixada cap al cotxe ben satisfets, no sempre s'aconsegueix fer tres vies noves!

Directa Prèmium a la dreta i Odissea matinal a l'esquerra

Via Cent Llorenç del Munt al Roc Colom

Ressenyes que trobareu a

Sant Llors.com

Escalada per a romàntics amants de Sant Llorenç del Munt i la seva peculiar roca...agraïr als germans Masó l'obertura aquests modestos itineraris, no absents d'emoció i gosadia enmig d'aquesta roca tan delicada. Acosteu-s'hi amb humilitat i amb il.lusió, trobareu unes rutes elegants i no absentes de dificultat ni risc; en un entorn incomparable, sigueu-ne curosos.