 |
| La imponent Pala Alta des de Sant Llorenç de Montgai. |
El Montroig és sinònim de calcari de qüalitat i escalada divertida i potent, ja fa molts anys em vaig iniciar en aquesta paret amb l'afamat Diedre Blanqueta i ara fèia molt de temps que no el repetia, en realitat no era el nostre primer objectiu, aquest ens va superar i què millor que repetir el Diedre Blanqueta. Aquesta línia tant evident és visible de molt lluny, fins i tot anant en cotxe el podrem intuïr.
APROXIMACIÓ
Hem d'arribar a Balaguer d'on seguim direcció Àger per la C12 fins al Monestir de Les Avellanes, entrem al Monestir i el deixem enrere en direcció a Vilanova de la Sal LV 9046. De Vilanova anirem per pista que indica cap a l'ermita de Montalegre, abans d'arribar-hi, en un marcat revolt a l'esquerra, trobem una petita explanada a la dreta on aparquem. Hi ha la possibilitat de continuar fins a Coll de Porta, però cal un cotxe prou alt i tot terreny, o que no us l'estimeu gaire...
D'on deixem el cotxe, surt un corriol que evita pujar el primer tram de pista sortint passada l'agulla dels Pelats, continuarem per sota tota la Pala Alta fins a localitzar l'evident diedre que ratlla tota la muralla, superem un curt sòcol i ja som a peu de via.
 |
| Arribant a peu de via ja podem admirar tot el diedre. |
 |
| El primer llarg comença trencat per anar millorant |
La primera tirada comença superant una pilastra d'aspecte trencat i amb una mica de vegetació fins a una petita cova de la que sortim cap a l'esquerra per un diedre; una vegada al capdamunt, superem unes plaques i trobem la reunió en un replà còmode. |
| El segon llarg comença anant a l'esquerra per tornar a la vertical de la reunió Foto Josep Sanz. |
El segon llarg surt de la reunió cap a l'esquerra acostant-se al diedre per enfilar amunt per plaques compactes de roca cantelluda, actualment un pel gastada per la popularitat de la línia; superat un tram dret derivem cap a la dreta tot seguint els parabolts allunyats que marquen la línia i resseguint un diedre sobre del que trobem la reunió també en un comfortable replà.  |
| Segona reunió. |
 |
| Recuperant el segon llarg. |
 |
| Al tercer llarg fem la variant del diedre. |
El tercer llarg continua per placa recta amunt en tendència a l'esquerra per anar a buscar un tram de sostrets que cal superar, pas atlètic...però el Josep tria fer un flanqueig a buscar el diedre tot fent la variant del mateix nom. La veritat que és ben divertit, ens l'hem d'autoprotegir. Al tram final, arribant a sota el diedre abalmat s'entra en una especie de cova on decideix fer reunió. |
| Anant a buscar el diedre. |
 |
| Arribant al diedre balmat decideix fer reunió. |
El quart llarg (accesori) resulta espectacular, amb preses ben bones i tècnica de diedre/bavaresa surt prou be, amb un pas acrobàtic per entrar a la feixa de reunió, amb aquesta divisió de tirades resulta fins i tot plaent, ja que el començes ben descansat i amb el company aprop per animar-te.... |
| El diedre tot i el seu aspecte té unes preses d'escàndol. Foto d'arxiu. |
 |
| Quarta reunió. El Josep sortint del desplom. |
 |
| Començant el nostre cinquè llarg |
El Cinquè llarg surt del replà de la reunió per anar a buscar un diedre de llibre on la progressió és divertida i elegant; el tema és en sortir-ne doncs cal un moïment atlètic per la placa de la dreta. Altre cop la reunió ben còmoda. |
| Pas atlètic per sortir del diedre. |
 |
Al tram inicial del sisè llarg i ja de retorn al diedre. Foto Josep Sanz.
|
El sisè llarg comença molt potent, potser és el pas més difícil de tota la línia, per una vegada enlairats a la placa anar a buscar el diedre, jo me'n vaig anar massa per la placa de l'esquerra hi em va caldre fer un flanqueig per retrobar-lo; ja de nou al diedre l'escalada esdevé atlètica i potent. Tram final de roca ja no tant bona per sortir al replà somital on gem reunió. Per mí aquesta és la tirada més exigent, sobretot si no es llegueix correctament. |
| Recuperant el darrer llarg, sortint a la carena cimera. |
 |
| FotoPalaAlta |
 |
| Ressenya de l'amic Joan Asín, amb les sis tirades. |
Via semiequipada oberta l'any 1971 per en Xavi Garreta, E. Valentí, E. Bachs i X. Martínez que ha esdevingut una gran clàssica.
De material unes 12-14 cintes exprés, un joc de Tòtems o similar fins al 2, un joc de Tascons i Bagues savineres.
Es pot fer la via en quatre tirades si enllacem les dues últimes o be fer com nosaltres en sis tirades; això et permet gaudir una estona mes l'entorn i tenir el company més aprop a les tirades clau. (4ª accesòria i 6ª).
Josep Maria
ResponEliminaFelicitats Jaume, molt bona via, i l'última tirada la millor, salut i muntanya
ResponEliminaGràcies Josep Maria, una gran clàssica sí ! Quan hi torni entraré per la Miqueluchi.
Elimina