divendres, 20 de maig de 2022

Esperó Voll-Damm a La Meda Gran . La Mora Comdal. El Sàlzer. 26-02-2022.

Remuntant la vall, La Mora Condal.


  La vall de La Mora Comdal quan la veus per primer cop t'en fas creus....quina geologia mes semblant al massís de Montserrat;   Una munió d'agulles escampades aquí i allà i de formes ben capricioses ens afalaguen la vista.  Pertany al municipi d'Odèn, Solsonès, però la part mes baixa a Oliana, Alt Urgell.
Aquest febrer, per fí ! aconsegueixo lligar caps per escalar-hi alguna via;  amb l'amic Josep Coll fem cap a la zona a veure que ens decidima  fer una vegada allà.

Aproximació:
Nosaltres ho vam fer per Oliana, seguim la C-14 direcció La Seu i passat la rotonda per on aniríem a la Valldan agafem el primer trencall a la dreta que mena a la ferrata de la Serra de les Canals, seguim la carretera finsa trascollar la Serra i començar a baixar direcció l'embassament , s'acaba l'asfaltat i comença pista de terra.  Immediatament després de passar un pont girem per la pista de la dreta que continuarem uns 5kms, aleshores trobem un trencall a l'esquerra: La Mora Comdal,
continuem recta fins a trobar una granja i uns grans prats, aleshores aparquem mirant de no destorbar el pas de la maquinària agrícola.
També podem anar-hi per Solsona :  carretera asfaltada de Solsona - Montpol - Cambrils (pel pont del Clop). A 4,6 km de Montpol i 6,4 km de Cambrils es troba el coll Pregon, a la carena de Serra Seca (42° 06′ 31″ N, 1° 23′ 09″ E). D'allí surt la carretera que deriva cap a ponent en direcció Oliana que s'ha de prendre. Als 2 km s'arriba a la collada del Sàlzer (42° 06′ 25″ N, 1° 22′ 24″ E) on s'agafa la pista de la dreta.
La més alta, La Meda Gran, a la dreta el Morrot i la Meda Xica.

El Josep a peu de via.
Ja amb l'objectiu a  la vista reculem una mica per anar a buscar un camí/pista per sota la granja, abans d'arribar-hi anem a l'esquerra per vorejar-la, travessem alguns vaïlets i ja encarem el camí fins a un gran revolt a la dreta, la seguim fins que gira de cop a l'esquerra, a l'alçada de la Meda gran pugem per una canal molt inestable fins a peu de via amb intuició.
Avui no l'hem encertat gaire, ja que la via triada és cara oest i estarem a l'ombra....som en un febrer no massa cru, però renoi quina gelor als dits al començar.

Delicada, per la humitat, primera tirada.  Som a una cara oest.

Primera reunió.
La primera tirada no engresca, vertical i trencada d'entrada...tanmateix es va deixant fer i mira per on serà, juntamente amb la cinquena , on més escalarem car el grau et deixa anar sense tocar ferro...
Recuperant la primera tirada i començant la segona.

La segona tirada ja comença a apretar i si l'hi afegim el fred i la roca delicada...ens agafarem més del que voldríem, tanmateix cal escalar entre assegurances i es gaudeix.  El company a la reunió ja s'escalfa amb una mica de solet!   
Tirada potent on no et pots relaxar....

Segona reunió, ja ens toca el solet, sort! I inici de la tercera on cal tibar de cintes.

La tercera tirada segueix la tònica de verticalitat amb el que m'agafo a les cintes per anar reexint, per sort a mesura que t'enlaires baixa la dificultat i e spot escalar mes tranquil.  L'entrada a la reunió és en flanqueig a la dreta on t'ho has de guanyar, sort que aquí la roca acompanya. 
Des de la tercera reunió, gaudint del paisatge.


Recuperant la tercera tirada amb un flanqueig vibrant per entrar a reunió.

La quarta és la tirada clau!  ja només sortir de la reunió ens ensenya les dents, presa petita i sorrenca que obliga a anar de bolt a bolt, entrem en un diedre terrós que es va redreçant, aquí cal apretar, car les assegurances no són a tocar.   En decantem a l'esquerra a buscar una fissura que es guanya pel pany de l'esquerra en un petit però continuat desplom, per mí aquest tram és el mes exigent.   S'arriba a la reunió en un flanqueig a l'esquerra, reunió ben airejada i airosa.
La quarta tirada comença potent, potent !

Lluitant els darrers passos per entrar a  la quarta reunió.

La darrera tirada, la cinquena, comença potent per anar baixant el grau esdevenint un plaer.   La reunió és en una ferma alzina abans d'arribar al cim de La Meda gran.
Recuperant la ben trempada quarta tirada.


Des de l'arbre de la reunió cimera i cim de la Meda gran.

Una vegada tots dos a dalt del cim busquem el ràpel, al company no l'hi fa el pes i decidim baixar rapelant per la via, estem ben sols i no molestarem ningú. Són tres ràpels en els que haurem de vigilar amb les cordes, no tirar-les avall, sinó que anar-les deixant a mesura que baixem, així evitarem problemes.
Gaudint de l'entorn. 



 Ressenya de l'amic Joan Vidal, gràcies per la feinada i pels croquis de la zona de gran ajuda.


Via encara a Sud-oest, no hi aheu l'hivern com nosaltres, i si hi aneu a l'estiu matineu ja que aviat us tocarà el sol.
Completament equipada amb parabolts, no us caldrà res més que un estrep si no feu el grau o no us refieu prou de la roca.  Amb 14 cintes fareu.

7 comentaris:

  1. Llastima de perdre't el rappel , molt xulo i aeri. Si fas la via amb bona temperatura la veuras molt millor. La Mora Comdal es un lloc sublim. Una abraçada nois. Que no pari el ritme mai.
    Sergi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sergi, al company no li va agradar la instal.lació...tot i que de ràpels macos ja n'he fet molts i pel que es comenta la baixada per la canal és prou incòmoda, si hi torno ja ho miraré. Ara a per la Bombardeig Sant felip Neri que es vèia potent potent! Crack!

      Elimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Felicitats Jaume. Dona gust veure fotos de quan feia fred, amb aquesta calor d'ara. Hi haurem d'anar. Gracies per explicar-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Manel i Ita, la roca ja la coneixeu, l'entorn paga la pena.

      Elimina
  4. Bona aquesta, Jaume! Què tal la roca? És tan dolenta com diuen? O és com a Vilamala?

    ResponElimina
  5. Hola Joan, la roca és com Vilamala, el problema és la verticalitat i la bruticia que hi ha.

    ResponElimina