Mariola motors a la Pala Alta. Montroig.

Els magnífics sostres per on passa la via!

El diumenge catorze d'octubre anem amb el Josep cap al Montroig, li havia comentat mes d'una vegada que la Mariola motors es veia molt interessant i avui m'agafa la paraula i cap allà que anem;  esmorzem a Bellcaire envoltats de caçadors, quin personal!! sembla la guerra...de Balaguer cap a les Avellanes i Vilanova de la sal, la pista està prou be excepte el tram final que passa sota la paret, millor deixar-lo al darrer revolt, nosaltres vam passar, pero...

Avui estarem sols i gaudirem de la tranquilitat.

Estem sols, fa fesca i el sol és mig tapat, amb sorpresa veïem que el panta de Sant Llorenç és gairebé buit; agafem tota la ferralla i desfem un tram de camí fins anar sota els grans desploms per on va la Mariola motors, amb conya anem comentant aquella dita que diu: Si vols arribar a vell no et posis a vies del Marmolejo...!!! i és que es caracteritzen per estar únicament equipades on no es pot protegir, amb molt bon criteri, però això les fa treballoses i cal donar-hi la "talla", avui ho comprovarem.

L'esperó per on comença la Miqueluchi i que triem nosaltres.

Trobar el peu de via és fàcil, una grimpadeta per tereny enbrossat i som al peu, dubtem per on agafar-la però la lògica de l'esperó per on va la Miqueluchi guanya. Començo a pujar, força amunt un pont de roca primet i vell, poso un àlien una mica mes amunt, la paret permet amanair-la al gust, la roca d'aspecte sorrent, és molt abrasiva. superat l'esperó, una feixeta on dubto per on agafar-ho, a la dreta la placa es veu senzilla, però de pitjor assegurament, opto per continuar per l'esquerra on uns passos molt atlètics seguint la fisura em permeten enfilar amunt, primer en diedre per finalment entrar a la canal, dalt s'ageu i caminant en un eslab trobo els dos espits de reunió.

Entrant a la primera reunió.

He llegit en altres blogs que la via va per la placa, es veu molt evident, però l'estètica de l'esperó m'ha convençut mes, tanmateix la qualitat de la roca és fantàstica, potser per la placa hi trobarem més bruticia.

Còmoda reunió a l'espera del diedre del segon llarg

Mentre recupero el Josep em vaig mirant el que ens espera, renoi quin diedre, quin fisurot, es veu potent i sobretot l'entrada. Quan arriba, el Josep ni s'ho pensa, amunt, pero a poc a poc, que aquest primer tram del segon llarg rellisca força.

El Josep treballant-se el diedre fissurat.

Ja sota el diedre, s'ho mira i estudia, de sobte veig que agafa un baga llarga i hi emganxa un tascó gran, amb traça el llença amunt dins l'escletxa, amb el resultat que el tasco queda trabat assegurant-li el pas!!! d'això se'n diu tenir recursos! ja superat aquest primer tram, el camalot del tres fa el seu fet; mes amunt troba un bon pont de roca ja instal.lat i ara li queda anar al següent que és a la sortida, mig en diedre mig empotrat assoleix la fita.

Al finot flanqueig abans d'entrar a reunió.

Un darrer pont de roca per assegurar el flanqueig de sortida i és a la feixa on munta reunió d'un arbre. És el meu torn, ananat de segon tibo amb ganes i disfruto els passos, ara el flanqueig em costa, de peus és patinós i haig de refiar-me dels dits, suant per entrar a reunió.

Negociant el primer tram de flanqueig

Renoi quina de Merda! hi ha per aquí, la feixa és acollidora i es nota, els ocells s'hi explaïen! comença el flanqueig, la veritat que amb la de guano que hi ha i l'aspecte trencat que té és com per entornar-s'en...però m´hi poso i encara es deixa fer, ara lklaço una figuereta, ara un friend a un forat i sóc al trencat tram per entrar a la reunió, és mes sòlid que no semblava, sort i amb bona presa, munto reunió en un altre arbre i aquí encara hi ha més guano, sort que avui és sec!

De la tercera reunió, el Josep a la seva.

De moment estic disfrutant, que ben trobada la via! i que espectacular...ara arrenca el Josep que sense problemes aviat és a la reunió.

La raconada és feréstega i acollidora, vigileu amb el guano!!

Hem decidit fer totes les reunions, hi ha qui el flanqueig el fa en una tirada, pero aleshores no et sents i el fregadís pot ser important...tanmateix si es fa de cop us estalviareu la reunió mes "emmerdada".

Assegurant la quarta tirada, ara amb millor roca i mes neta!

Continua el flanqueig, aquí la roca és aspra i neta, no és difícil, però tampoc e spot assegurar gaire, abans d'un clau es pot posar un friend, a partir d'aquí un altre clau i baixa la dificultat, es canvia de vessant amb el que la comunicació amb el company és precaria.

Estètic flanqueig

Continuo a trobar el Josep, ha fet reunió d'un bolt i un tascó, no ha trobat la nostra, però estem a la línia, que ja veig el darrer llarg amb el diedre vertical que m'espera. Agafo tot el que portem i m'hi poso, comença per placa prou bona on trobo algun bolt a la dreta i que xapo, més amunt un boix i un espit, ja sóc sota el diedre, un bombet fisurat en bloqueja l'entrada, hi col.loco un camalot i m'ho estudio, a l'esquerra s'ha de vigilar de no tocar un tram de pedra trencada que sembla apunt de caure i que li aniria sobre el company...així que amb atenció em supero i aconsegueixo abastar la fisura, m'ho miro i torno a baixar, trio un tascó i torno amunt, aconsegueixo entaforar-lo i m'hi penjo, mentre aprofito per posar-ne un altre mes amunt, ja ben assegurat i mes tranquil, m'adono que tinc molt bones mans a banda i banda, ho aprofito i ja estic dret al replà del diedre, ara és més senzill i ben obert m'hi vaig enfilant, però cal sortir-ne a la dreta, és un pas finot i que també puc assegurar amb un Alien petit, be ja he sortit del diedre, ara resten unes plaques on hi veig uns bolts que van a parar a un sostre, a l'esquerra ho veig mes senzill, però molt trencat i m'en vaig per les plaques, llàstima ja que m'estic sortint de via sense adonar-m'en; però el tram de les plaques és molt interessant, flanquejo sota el sostre i surto per la dreta al cim, la corda em fa un ròssec impresionant i l'haig de tibar amb força per poder arribar dalt.

Sortint al cim

En un bloc trobo un bolt i munto reunió, Josep ja pots pujar!! he quedat molt satisfet d'aquest llarg, llàstima de no acabar per la via, ja que ara el Josep s'ha de menjar un bon flanqueig desprotegit. Ens felicitem! ha estat una via curta però intensa, que no et deixa indiferent, enhorabona al Marmolejo per aquesta obra d'art.

La via ens ha deixat ben satisfets.

Mentre pleguem material encara ens farà un ruixat, però res, podrem baixar tranquilament, amb la calma, per avui hem quedat molt be i ara doncs cap a buscar on dinar, per temps es pot aprofitar i fer una altra via de les mes ràpides, però ens ha quedat tan bon regust.... Anem a Sant Llorenç a veure si ens dónen de dinar, però és ple i marxem, entrant a Camarasa on per casualitat ens aturem al Restaurant

Can Pere

on trobem un amic que ens diu que allà s'hi menja molt i molt be, i deu n`hi dó, no s'equivoca pas! la seva especialitat é sla cuina amb mel, la vedella amb mel va estar al nivell de la Mariola, un deu!

Melós de vedella amb peretes....

La millor ressenya que he trobat, agraíli a l'

Edunz (rocaineu)

Resumint, via molt recomanable, molt poc equipada, però que podeu farcir al gust, atlètica i variada, com inconvenient, que es pot fer curta si aneu sobrats de grau, tanmateix podeu baixar i fer la Miqueluchi, del mateix estil. No us la perdeu.