Via Eva Solans a la Paret del Pelat, sector Festa Major, una gran descoberta. 07-05-2022.

Sector Festa Major de la Pala del Pelat.

              Fa dies que no anem cap a Vilanova de Meià, en tenim ganes i només ha faltat que hàgim començat a veure que els companys estrenaven la nova via que han obert  Miguel Àngel Garcia i Juan Gutierrez a la Pala dels Pelats, que ens ha faltat temps.   Hi anem dues cordades, el Josep Maria i el Quique i el Joan i jo.

Anem força d'hora, enguany el maig ja fa força calor i sort en tenim ja que la via és a l'ombra a primera hora, la paret del costat hi ajuda,

Aproximació: 

Anirem a Vilanova de Meià d'on en sortim previ pas pel Bar Cirera, direcció El Pas Nou crtra L913.  Passem la Font de la Figuera i en un revolt molt marcat a l'esquerra girem a la dreta direcció La Font Blanca, la deixem enrrera i poc després trobarem una fita a l'esquerra continuem fins a poder aparcar;  aleshores tocarà recular per la pista fins la fita.   Per un corriol molt ben fitat i arreglat arribarem a peu de via, curt tram de grimpada abans d'arribar.  Una fletxa d'una altra via i les inicials de la nostra ens confirmen que ja hi som.

La Font Blanca amb la Roca dels Arcs de fons.

Al primer eixamplament de la pista, allà aparquem, al fons la Pala Alta.

Grafiti que ens confirma que som a la via.

Comença el Joan, la primera tirada és la que te el tram de mes grau, 6b, però no és obligat.  Ens enfilem a una lleixa de la que per la dreta s'entra a la canal per on comença.  Vaig decidir assegurar mes a l'esquerra per així evitar alguna pedra que pugués caure, aquest primer tram sembla poc fiable, tanmateix està prou sanejat.

Molt ben assegurat, comença en diedre per anar a buscar amb passos atlètics el mur que tenim al davant, al capdamunt és quan mes demana i caldrà tibar de cintes.  Tanmateix la roca és prou sana i permet apurar fins que la nostra tècnica ho força ens permeti.

Inici amb roca a controlar i tram molt dur on haurem de tibar de cintes o 6b...

Recuperant la primera tirada

Muret de sortida de la segona tirada i continuació de la mateixa.

Superat el mur, resta un tram de flanqueig horitzontal, una mica trencadot, però fora de la línia de la via, reunió ben còmoda en un replà.

Continua la segona tirada, comença caminant a buscar un muret abalmat, aquest és ben assegurat amb dos bolts que permeten apurar el pas, tampoc obligat però;  la continuació és ben divertida seguint una canal ascendent a la dreta amb ressalts que li posen pebre.

El Joan començant la segona tirada i els companys a la primera reunió.

Tercera tirada amb una entrada tècnica al diedre-empotrament.

La tercera tirada, segona i tercera es poden empalmar perfectament, comença amb una placa tècnica per entrar a un diedre-xemeneïa.  Tot i l'aspecte de la roca aquesta és prou adherent i els forats justos permeten abastar la xemeneïa.   Aquesta és ben divertida amb una entrada atlètica a la reunió.

Empotrament d'entrada a la tercera reunió.

Quarta tirada, curta i espectacular.

Tornem a trobar-nos amb una reunió ben còmoda de la que observem la curiosa quarta tirada, també curta i tota ella en diagonal ascendent a l'esquerra.   Comença amb uns passos verticals i atlètics amb unes preses d'escàndol que ens fan abocar tot el cos al buit fins restablir la posició a l'inici del flanqueig;  aquest és divertit, sobretot quan t'has de situar a la placa superior, unes bones preses de mans ajuden i els peus en adherència això sí, potser pitjor pel que va de segon.  Ens va sorprendre i encantar....llàstima que sigui tant curt.

Recuperant la quarta tirada amb un flanqueig divertit.

Inici potent de la cinquena i última tirada

Ens ho estem passant molt be, portem pocs metres, però és que són tan variats i divertits!  i la festa no s'ha acabat, resta la darrera tirada:  comença continuant el flanqueig a l'esquerra per anar a buscar la debilitat d'un mur vertical, la rugositat i bonior de les preses fan que es superi sense massa patiment....d'aquí anem a un diedre curt que haurem de superar per posar-nos dalt, el tema és que quedem a l'esquerra del diedre iens cal passar a la placa de la dreta, pas senzill i espectacular.   La placa que tenim al davant és compacte i cal saber-la llegir be per reexir...trobarem els forats justos per anar-nos enfilant.  És la tirada mes homogènia en el grau i ens farà treballar de valent.  Anem derivant cap a l'esquerra fins a trobar un altre desplom que podem negociar directament , si ens queden forces, o enpotrar-nos per l'esquerra no tant dignament però assolint el replà cimer també.

Tram de placa de la cinquena tirada, espectacular !

Lluitant el pas de sortida de la cinquena tirada

Sortida a cim després d'un pas sorprenent

Reunió cimera en una bona Savina i el Quique emergint !

Una vegada a la reunió cimera en una bona Savina esperem els companys i anem a buscar el camí canal de baixada, arreglat com si fos una ferrada però sense cable de vida i amb les grapes justes, per això caminem horitzontalment cap a la canal que tenim al davant, hi ha restes de camí i algunes fites, en una alzina hi trobarem les primeres cadenes.   Baixada atlètica on no s'hi val a badar.

Arribarem al peu d'una paret, si en tenim ganes hi trobarem vàries vies equipades: La Mel de la Selva i Vilanova Jove, nosaltres ho deixem estar ja que el sol hi peta de ple i ja fa força calor, quin any portem !!!

Anant a buscar el camí amb graons de baixada, no precisament una ferrada.

Les dues cordades ben contentes amb la Roca dels Arcs al darrera

Ressenya dels autors, gràcies per la feinada !

Una via que ens ha sorprès gratament, malgrat ser curta tens la sensació d'haver escalat mes.  Molt ben equipada no cal portar mes que cintes, potser un estrep per la primera tirada, però penso que en A-0 pot sortir prou be.   Escalada molt variada, placa, diedres, flanqueix, xemeneia...trams molt verticals amb bona presa que permeten el lliure i plaques fines on escurar els gats....

Felicitar els autors per descobrir-nos aquest nou sector per a mi i per haver sabut trobar una línia tan maca.  Ideal per tardor-hivern-primavera fora d'onades de calor o de fred.