dilluns, 14 de novembre de 2022

Escaladors assimptomàtics a la Piràmide de la Canal de l'Aigua. Coma de l'Orri. Ripollès. 02-07-2022.

Quan comencem a sortir del bosc ja es veu el nostre objectiu.

   Fa prou calor aquest juliol per començar a pensar en anar al Pirineu, tan és així que amb el Josep Coll fem cap a la Coma de l'Orri per enfilar-nos per la via Escaladors assimptomàtics.    El Josep ja l'ha feta, just dies abans del dissortat accident que hi va patir el Juan Carlos amb el Joan Asín
Aquest fet ens té amoïnats, però els aperturistes sembla ser que van fer mes neteja de blocs i van posar alguna assegurança mes, amb el que anem refiats.

Aproximació:
Cal anar a Setcases, d'allà travessar el poble, actualment per la travessia externa, en direcció a l'estació d'esquí i refugi d'Ull de Ter;   la carretera s'enfila gairebé recta fins a trobar la vall de la Coma de l'Orri, aquí fa un revolt a la dreta ben marcat i hi trobarem la barrera per quan la neu bloqueja la pista.   Aparquem als pocs espais que hi ha a dreta o esquerra.
Enfilem un camí que entra a la vall de Coma de l'Orri, no confondre amb el que puja a Ull de Ter mes amunt i a la dreta.  El camí primer puja recta amunt per camí obert fins a travessar un torrent per un pont, ara fem travessa pel bosc direcció ponent fins a trobar el torrent de la Cola de l'Orri, el seguim primer pel vessant esquerra i finalment per la seva dreta en sentit ascendent.   Quan comencem a sortir del bosc ja comencem a veure el nostre objectiu, la PIràmide de la Canal de l'Aigüa ben evident a la nostra esquerra.   Buscarem sendera fàcil entre tarteres per arribar al seu peu, no hi ha traça definida.   El peu de via és ala dreta d'una fosca cova, ja veurem prou amunt els parabolts.

Darreres tarteres abans de peu de via.

Potent primera tirada, t'escalfa de cop.


La primera tirada comença ben vertical i ensenya les dents ja d'entrada, res que no es vagi fent, però t'agafa fred, vaja, si després de la bona pujada pots tenir fred...
Passos ben macos i tècnics, ben protegits, amb aire entre xapes però.   Superat el mur vertical s'ajeu i de seguida tenim la reunió ben còmoda.
Sortint del mur vertical entrant a la prmera reunió.

La segona tirada va a buscar el caire de la dreta per on mes tiba!


   La segona tirada és sorprenent, sembla un rostoll, ai las !  comença per una rampa i de cop va a buscar el caire de la placa per entrar al vessant amagat i a la gresca.   Els aperturistes han anat a buscar la dificultat d'uns diedres amagats que fan la tirada ben entretinguda.   Quan aquests s'acaben aterrem a unes plaques herboses que haurem de travessar amb cura si hi ha mullena, fins la reunió a l'altra costat.
Entrant al flanqueig, prou ben trobat i divertit.


Passos prou macos pel que semblava la paret.

Segona reunió.

Bon mur de la tercera tirada


La tercera tirada torna a ser vertical, comença per un terreny rampós a buscar un mur, sortir-ne és un dels dos punts claus, amb col.locació ens en sortim;  d'aquí terreny mes amable fins un altre muret on haurem de tibar altre cop.
Quan s'acaba la verticalitat trobem una rampa herbosa i una reunió, decidim que seguirem fins la tercera reunió accesòria ja a peu de la quarta tirada, així guanyem temps.
Superat el pas clau i encarant el segon ....


Acabant la gresca per sortir a la rampa de reunió.

Punyeteres rampes de la quarta tirada que ens menen a un diedre d'ensomni.


   La quarta tirada comença per unes plaques llises, com de quars esquarterat, que semblen senzilles...la primera assegurança és ben amunt i procurem posar alguna cosa abans, però és mes aviat de moral.   Entrem a un mus vertical on un pinet permet llaçar-lo i protegir la seva superació;  ja som a l'entrada del diedre famós....díuen que és del milloret de la via, i sí no s'equivoquen, preses on les busques, diedre amable, i quan sembla que es complica, ves per on surt un pitó, un bolt més amunt i al davant per entrar a reunió una superació atlètica.   Per gaudir !
La reunió és en un balconet aeri des del que podem veure les cordades que progressen per la propera Biodesagradable.
Penjada quarta reunió.

Al pas clau de sortida del diedre.

Cinquena tirada superant el pas mes dur....


La cinquena trada és la "fatídica".   El Josep ja se la coneix i comença, primer resseguint una escletxa horitzontal que es fa vertical, et porta a un primer mur i a una segona graonada on es concentren les dificultats tècniques, se'n surt molt be i entra a terreny "perillós"  s'ho mira però no ho veu clar, li cal fer una superació sobre un bloc sospitós, ho prova per la dreta i se li trenca una presa...malament !
La motxilla de l'accident del Juan Carlos pesa massa i no ens atrevim a forçar el pas, deixa un maillò i torna  a la reunió.
Tenim clar que no volem arriscar amb el que preparem un llarg ràpel fins a les rampes de la Biodesagradable.
Ens faltava molt poc per sortit per dalt, però penso que hem pres la decisió correcta, fins aleshores estava essent una escalada atlètica i plaent.
Ja a la reunió de la Biodesagradable, la penúltima, abans comencin les tirades verticals, decidim acabar de baixar, tenim dues cordades al davant.
No ho veïem clar, la zona de l'accident la veïem perillosa...ens retirem.

Ressenya dels autors de la via.

 Una via prou maca, itinerari ben trobat, potser rebuscat en alguns trams cercant les dificultats, però en conjunt prou interessant.   Llàstima del petit tram central de la cinquena tirada....potser com comento ens ha pesat massa el record de l'accident de l'amic Juan Carlos, no ho se ja que jo no ho vaig ni intentar i desconec el grau de risc a assumir, penso que potser sens e aquest llast moltes cordades podran recòrrer a questa línia, ara sí, però ben conscients del terreny a superar.

Ens caldran alguns friends fins al nº 2, bagues savineres i un grapat de cintes ( 12)
Orientat a Nord-est tan sols ens tocarà el sol a primera hora, ideal per l'estiu.
La baixada del cim, nosaltres no hi vam arribar, es pot fer caminant per unes canals de l'esquerra o com nosaltres rapelant la via Biodesagradable, compte si teniu cordades que pugen, a partir de mitja paret hi ha molts pedra solta.

5 comentaris:

  1. Molt bona decisió Jaume i company. Aquets tram es un tetris que s,aguantaba en equilibri. I passar levitant no es gengs facil.Ara crec que van arreclar una mica pero.
    Moltes felicitats

    ResponElimina
  2. Gràcies company! ets el Marc? que el comentari ha sortit anònim i que hagin fet la via en conec pocs...

    ResponElimina
  3. Carai, pensava que ja estava bé... Gràcies per la informació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan, al meu company no li va motivar gens arriscar-se i jo per solidaritat no ho vaig ni intentar....el Josep no és pas un poruc....penso que vam fer be. Ara potser hi vas i penses que no n'hi ha per tant.

      Elimina