Via Paklenica a la Roca de les Vuit o Llastra del Dau. Agulles. Montserrat. 09-07-2022

La Llastra del Dau, el nostre objectiu d'avui, a l'extrem mes perifèric d'Agulles.

        El mes de juliol cal anar a zones a l'ombra i ben ventilades, i Agulles és un bon lloc si l'orientació ens ajuda, la via Paklenica és una d'aquestes ideals per a dies calorosos, aproximació curta i a l'ombra gairebé tota la via.

Oberta per Joan Vidal en solitari el 12 de juliol de 2012 te dues parts ben diferenciades: la primera tirada puja pel sòcol de l'agulla trobant un pany de paret de qualitat que a l'inici ens farà apretar;  del sòcol entroquem amb la cara oest a la que accdeim grimpant un bloc d'aspecte tètric però que ens ofereix una roca milor del que aparenta, aleshores progressem en artificial fins gairebé l'entrada a la reunió que ens fa fer un bonic flanqueig, ara en lliure fins la segona reunió penjada.

La tercera tirada no tant exigent com la del mig ens deixa progressar en lliure salvant unes balmetes amb artificial o lliure depenent del nostre grau.   A la reunió cimera podem triar baixar o be seguir fins al cim de la Miranda de la Portella per la via CADE, allà mateix, o per la Espurneta una mica més a la dreta.

Per aquesta cara assolellada va la via Cuchi Cuchi i La Normal, a l'ombra la Paklenica.

Aproximació:

                       Ens arribem a Can Massana on aparquem, pugem fins a Coll de Guirló, recordo que quan vaig començar a escalar hi deixàvem el cotxe  aquí !

Del Coll baixem a buscar el trencall a la dreta del camí al refugi Vicenç Barbé o d'Agulles,   El seguim fins gairebé arribar al pas de les Portelles, just abans del tram de roquissar que ens hi acosta buscarem a la dreta un corriol trencat que baixa a buscar la base de la Miranda dela Portella, vies Lapònia, CADE, Carreras-Nicolau....quan som a l'alçada d'aquestes vies, no ens apropem ala paret sinó que continuem baixant fins a trobar que el corriol flanqueja a l'esquerra;   en un punt caminem arran de la paret, on s'obre el bosc veurem un diedre marcat en diagonal a l'esquerra, aquí comença la via.

Comença el Josep Maria la primera tirada que a partir d'aquí ensenya les ungles....

Primera tirada,  ens enfilem a un sòcol finot per anar a buscar les preses que proporciona las fissura, anem progressant mirant de buscar petits peus al sòcol tot anant cap a l'esquerra.   Sortir de la fissura demana un cop de gas, aquí ens caldrà tibar d'A-0 per sortir a la placa, aleshores, tot i la continuïtat del tram ja es pot anar en lliure;  anirem seguint les assegurances, cada cop més espaiades a mesura que la placa s'ajeu.    Arribem pràcticament caminant a la reunió, a l'esquerra d'un gran bloc que tenim al davant.

Superat el tram mes dur ja es pot anar en lliure.

Primera reunió sota l'agulla, la primera tirada s'enfila per un sòcol molt ben trobat.

Tram trencat de la segona tirada per arribar a l'artificial.

Segona tirada:  ens hem d'enfilar al bloc que ens separa de la paret, aquest te un aspecte trencat, poc agradable....un parabolt del que hi penja una baga ens indica el millor camí.   La roca no és tan dolenta com sembla i amb atenció assolim el seu cim, d'aquí toca trèure els estreps, la paret és fina i vertical, desplomant un pel.

Artificial amable, però llarg, amb una entrada a reunió en flanqueig.

La progressió és franca i metòdica amb els estreps, algun pas llargot, però es deixa fer be;   al capdamunt s'acaba la filera de parabolts i hem de sortir en lliure de bones preses, aeri a buscar la reunió, en una petita lleixa a la dreta de la línia que seguíem.   Suposo que l'aperturista veïent que per la dreta la paret es deixava fer millor en lliure va optar per aixó, seguint la línia la paret cada cop desploma mes.

La reunió és ben penjada i airejada....fins aquí ja hi havia pujat, aleshores el company, fotut de fred, la progressió en aquesta tirada és lenta, va preferir que rapelessim.

Segona reunió, ben penjada;  els companys apunt de començar.

Divertit flanqueig per entrar a reunió.

Tercera tirada:  Sortir de la reunió ja és finot, però amb calma surt en lliure, els passos tels has de teballar, les assegurances no són aprop....la roca molt bona dóna confiança i anem progressant fins una balma, aquí ja cal tornar a l'estrep o l'A-0, en lliure no ens va sortir.   A mesura que ens acostem al cim la paret perd verticalitat de cop, entrant a reunió de manera amable.

Tercera tirada on podem fer mes lliure. El Joan atent a la segona reunió.

Superant un abalmament.

Reunió cimera, comuna amb la Cuchi-cuchi.

La reunió la fem a la de la via Cuchi-cuchi, aquí ja ens toca el sol, fa caloreta;  ens trobem amb una colla de companys de les terres de Ponent, ens saludem amb en Mamerto, conegut de les xarxes socials, ells fan la CADE.   

Decidim que per avui ja ha estat be, la calor i el fet que no volem entorpir els companys a la seva línia ens fan decidir.

En dos ràpels, el darrer ben volat som als peus de l'agulla just on comença la

Cuchi-cuchi  que vam fer una tarda amb l'Irwing el maig del 2016.

Cordada de les terres de Ponent, amb en Mamerto a la reunió de la CADE.

Pot registre del cim de la Roca de les vuit.

Ressenya de l'autor Joan Vidal, gràcies per la feina feta.

Rapelem per la Cuchi-cuchi en dos ràpels.

Una vegada al peu de l'agulla busquem pels codinars la millor manera d'anar baixant fins al corriol del que hem sortit, cal anar amb cura ja que aquest vessant és molt trencat i ple de pedretes i sorra.  Ja al camí només ens caldrà remuntar fins al d'Agulles i desfer el que hem fet pel matí, ara amb força més calor per l'assoleiada.

Via completament equipada tan sols necessitarem cintes, unes 14 i un parell d'estreps.   Si volem sortir per la CADE millor pensar en dur alguns Tòtems o Càmalots grossos per la fissura ( el 2 o el 3)  sempre que no ho fem en lliure, aleshores potser no cal.

Combinable amb l'esmentada Cuchi-cuchi al peu del ràpel o alguna de la Roca dels Tres, Càmara-Ollé o Cheroke.