dimecres, 7 de desembre del 2022

Tardes a la fresca, via Rataplan i via Garcia Lorca a la Magdalena inferior. Montserrat. 11-07-2022.


            VIA RATAPLAN  CARA NORD


La via és al peu del camí abans de les escales de Jacob, la de mes a la dreta.



   Ara que ja ens ha atrapat el fred, fa de bon recordar com buscàvem l'ombra aquest llarg estiu....les tardes són llargues i aprofitem per tornar a la cara nord de la Magdalena inferior on tenim un seguit de bones vies a l'ombra.

Aproximació:

Sortint del Monestir tenim dues maneres de fer-ho, una de ràpida és agafar el funicular de Sant Joan que ens deixa al camí a Sant Jeroni o podem pujar per les escales dels pobres i pas dels Francesos fins a l'ermita de Santa Anna i d'allà a buscar el camí de Sant Jeroni;   les escales les trobem al final de la vall del Monestir ben indicades.     

Abans d'arribar a la Gorra Frígia ens enfilarem per un corriol amb un indicador, escales de Jacob, que en poca estona ens deixa al peu de l'agulla, just abans de començar a pujar les escales.  La nostra via és, de les tres, la de mes a la dreta, hi trobarem dos burins amb plaqueta gran artesanal a peu de via.


Començant la primera tirada, roca rentada i relliscosa a l'inici.

Escalada típica de cara nord.

Via molt ben equipada, comença amb roca rentada, típica de cara nord, que fa escalar amb tensió, molt ben equipada, però, no ens farà patir.  A mesura que ens anem enlairant la roca anirà guanyant adherència.


Segona tirada, amb la roca cada cop mes abrasiva i plaent.


La segona tirada segueix la mateixa tònica que la primera, amb millor roca i adherència, un plaer de còdols que fan fruir de l'escalada;  abans d'entrar a la reunió la paret es redreça.
Entrant a reunió un petit ressalt.

Segona reunió. rapelable.

Empalmarem les dues seguents tirades, amb un rocam increïble !


La tercera i quarta tirades es poden fer en una, són curtes.  D'entrada l'escalada és ben vertical amb bons còdols que ens enlairen ràpidament...no recordava que de bona és aquesta roca.   La segona part de tirada és mes ajaguda i es progressa ràpidament.    De la reunió cimera anem a buscar el ràpel de la cara sud-oest que en trenta metres ens deixa a peu del següent objectiu que ens permetrà arrodonir la tarda, són vies ràpides ja que no haurem de complementar l'equipament.
Arribant a la reunió cimera amb el Monestir al darrera.




Ressenya dels autors.




El ràpel de la normal ens deixa al peu de la propera via que ens permetrà arrodonir la tarda;  




                    VIA GARCIA LORCA CARA SUD-OEST



Ens enfilem per les escales de Jacob per situar-nos al vessant de ponent.

Un esperó ben elegant és le que aprofita aquesta via tot buscant la millor roca, primer superrem un muret vertical molt ben assegurat, al capdamunt anirem decantant-nos a l'esquerra per travessar una canaleta i anar a buscar la reunió al mur del davant.
Entre la Normal i la Quebrantahuesos, per un evident esperó ens enfilem.


Sortint de l'esperó vertical per flanquejar cap a la reunió a l'esquerra del tot.


La segona tirada, curta però eixerida, se'n va a l'esquerra a buscar la timba del vessant oest, però de seguida enfila amunt amb uns passos bonics que cal estudiar..ens situarem a un relleix del que, per sobre la reunió, flanquejarem a buscar la placa del davant tot esquivant la roca delicada i d'aquí anirem a fer reunió a la instal.lació del ràpel de la normal. 
Segona tirada, flanqueig a l'esquerra.

Espectacular muret amb bona roca


Una vegada superat el mur flanquegem a la dreta passant per sobre la reunió.


Ressenya de l'amic Joan Prunera
  • Coleccionista de vies


  • Un parell de vies per gaudir de la roca de la Magdalena inferior, on només ens caldran cintes exprés.   Ideals per escalar a l'ombra l'estiu o al solet a l'hivern si hi anem pel matí.
     

    2 comentaris:

    1. Això d'anar a Montserrat a escalar si que em queda lluny... El proper dia hauré d'anar a la Garcia Lorca que no es veu molt terrible!! Veig que a la Ran-tan-plan vas tenir la mateix sensació que nosaltres a l'inici!

      ResponElimina
    2. Hola Joan, doncs quina llàstima, recordo molt be aquelles tardes que havíem compartit....però tens molta roca aprop que no et fa enyorar tant Montserrat.

      ResponElimina