|
La via Sabadell va per la fissura de la dreta |
El mes de febrer les tardes encara són curtes, però ens animem amb el Ricard Rofes a repetir aquesta via que no fa massa van restaurar els amicsSergi i Montse i Manel i Ita. El sostre dels parents ja l'havia escalat fa set anys i des d'aleshores que no tornava a escalar per aquesta zona.Començant resseguint la fissura. Fotos Ricard Rofes.
APROXIMACIÓ
Cal arribar a Matadepera, d'allà per la Urbanització Cavall Bernat anem a buscar el carrer Cavall Bernat que ja veureu que enfila de cara aquesta agulla característica; aparquem al final on ens marquen i d'allà anem a buscar el final del carrer. Ja a la roca anirem en tendència a la dreta per on trobarem traces de camí que ens deixen al collet entre el Cavall Bernat i el Cap de Mort, d'aquí anem ala dreta resseguint la base de les parets, travessem una cana i ja ens apareix al davant el sostre dels Parents, som a La Punta del Mig. A la dreta podrem veure l'esbelt Esquirol. La nostra via és a la dreta de la paret a la segona fissura, la més ajaguda. |
Encarant el mur vertical que farem mig en artifo mig en lliure. |
El primer llarg comença resseguint la fissura , ascens en diagonal a la dreta, a l'altura d'una Savina seca comença la gresca, haurem de supèrar un gran bloc on hi ha un burí i que podem aprofitar....però la roca ens porta cap a la dreta si volem anar en lliure; en un relleix sorrenc començarem a derivar a l'esquerra superant diferents ressalts ben protegits. Si volem progressar o forçar en lliure ens haurem d'allunyar de les assegurances. Ja a la vertical d'un mur vertical blanquinós anem recta amunt, al capdamunt veurem un espit de la via "No hi ha Kulés" que la creua, no en farem cas i continuarem recta amunt, entrant a la reunió fent un flanqueig horitzontal a l'esquerra, pas aeri i ben maco.
|
Primera reunió en un còmode replà. |
|
Recuperant el primer llarg |
|
Divertida entrada a la primera reunió. |
|
Ens desplaçem a l'esquerra per entrar a la placa del segon llarg |
El segon llarg ens demana caminar per la feixa de la reunió cap a 'esquerra fins on el balmat és més dolç i es deixa pujar; ja a la placa anirem al centre a buscar com una canal diedre molt poc marcat que amb molt bona roca ens acostarà al final amb una sortida tambe potent superant un petit ressalt. |
Millora la roca en aquest curt però intens llarg. |
|
Superat el muret final! això ja ho tenim. |
|
Montserrat ens diu adeu des de la cinglera. |
Via curta però intensa oberta l'any 1970 per Àngel Colomer, Francesc Alavedra ( Papell), Francesc Galofré i en Pep Melo. Originalment la van anomenar Punta del MIg però amb els anys es va anar coneixent per via Sabadell.
Travessada per la via "No hi ha Kulés" oberta l'any 1989, va restar mig desequipada amb el que no es repetia i gràcies a la restauració d'aquest any ja es pot tornar a fer, gràcies companys.
Amb 14 cintes en tindreu prou, tanmateix un joc d'Àliens pot anar be per la segona tirada, prescindibles.
|
Ressenya dels amics Manel i Ita |
Aquesta es tenia que restaurar, doncs forma part de l'historia d'escalada de Sabadell.
ResponEliminaOi tant Manel i Ita ! vau fer molt bona feina, amés la via és molt maca.
Eliminaei Jaume, ja no em recordava d'aquesta. Les teves piulades amb retard van molt be per refrescar la memòria! :)
ResponEliminaHola Ricard, gràcies pel com,emtari, i sí vaig força retrassat e punlicar, però val mes tard que mai, ha ha ha-
ResponElimina