Al Lloro per la Iglesias-Guasch-Casanovas ( GEDE) Frares. 18-02-2023.

El Lloro des de l'inici de la seva canal i detall del perfil per on va la via.

                      A principis de gener el Nandi ens va proposar d'anar a fer la Iglesias-Guasch-Casanovas, aleshores no vam comptar amb el fred, ja que tot i estar orientat a sud la major part de la via, el tram d'artificial és mes aviat oest....però no vam arribar a l'artificial, ja a la primera tirada vam haver d'improvisar una reunió en una savina i rapelar;  no comptàvem amb el vent, fort i fred....tant que tots ho vam tenir molt clar.

Un mes mes tard amb el Ricard Rofes hi tornem, aquest cop la temperatura és més agradable i podrem escalar!

Aproximació

Aparquem a Can Massana d'on per la pista ens enfilem a Coll de Guirló, tenim dues possibilitats anar per la muralla nord o pel refugi d'Agulles i la Canal del Lloro;   nosaltres triem anar per coll de Port que ens agrada més i vas a la fresca.  Del coll continuem en direcció al Pas del Príncep i a mitja baixada veurem unes marques blaves que seguirem.   Des d'aquí ja s'intueix la canal del Lloro;  primer flanquegem un bon tros per a l'acostar-nos a les parets començem a pujar fort, passem per la base del Dit i el superem per arribar a una collada de la que baixerem a buscar la canal del Lloro, amb cura d'agafar la canal de l'esquerra que puja a la base de la normal del Lloro.   A mitja canal veurem una alzina ajaguda enmig d'una placa, aquí comença la via.

Inici de la via amb l'alzina tombada al mig de la placa.

Ja a peu de via podem triar en grimpar aquesta placa fins a sortir del bosquet o començar aquí mateix.  Si anem amb seixantes podrem empalmar les dues primeres tirades.   La dificultat aquí rau en com n'està de descomposta la roca, aprofitarem les alzines per anar-les llaçant.  Una vegada sortim a la placa haurem de navegar enmig d'un mar de còdols amb molt poques possibilitats de posar res...amb bona vista i en tendència a la dreta trobarem el primer burí ben rovellat i molt aprop una mica amunt i molt mes a la dreta el següent, aquí és on l 'escalada esdevé més vertical però amb bona roca.  aleshores continuarem a cercar un arbust sec a sobre del que tenim un altre burí, ja del segon llarg.

Aquí la primera vegada ja fotut de fret vaig baixar a buscar una savina en un replà , la vaig llaçar i vaig muntar reunió.  D'aquesta savina vam rapelar i abandonar.   Avui el Ricard ja advertit continua amunt a buscar un evident diedre al fons.  Pot protegir l'arribada al diedre amb un bon pont de roca.

El diedre sembla mes senzill, però renoi!  un parell de pitons el protegeixen i podrem acompletar si ens fa falta.  La sortida a reunió trobarem un burí.

Primers metres, just superant l'alzina.

Enpalmem els dos primers llargs quedant una tirada ben maca i atrevida !

Un bon pont de roca abans d'encarar el diedre vertical.

A la ventada primera reunió sota el desplom.

El segon llarg comença amb un A2 de burins, per sort el primer pas és amb doble burí i ràpidament puc xapar el següent....són originals de quan es va obrir la via l'any 1969, fa mes de cinquanta anys !  malgrat el seu aspecte encara ens aguanten!  A mesura que ens enfilem la paret perd extraplom i les assegurances allunyen mes, cladrà fer algun pas a últims...vaig tant concentrat que em passo el flanqueig a la reunió dins la cova, veig una reunió d'espits superat un tram finot i cap allà que vaig!  Quan pujarà el Ricard em renyarà...i és que una de les gràcies d'aquesta via és visitar aquesta cova, ell de segon s'hi aproparà.

Espectacular inici en el que impresiona més és l'estat de les assegurances...Foto Ricard Rofes.

Pas llarg on ens haurem de refiar d'un cordino llaçat a un pitó. Foto Ricard Rofes.

La cova on hi ha la reunió i que hem vaig passar. Foto Ricard Rofes.

La nostra segona reunió.

Aquesta segona reunió és ben airosa i penjada, la veritat que millor haver entrat a la balma !  En pago la penitència.   Quan arriba el company encara la continuació, el tercer llarg es veu mes senzill però també amb molt d'aire....

Sortida fina de la reunió, superar un muret i en un replà abans del següent mur troba un burí !  Molt be! també podrà llaçar un merlet i aviat munta reunió sota el cim amb uns friends.

Recuperant al Ricard.

Ara ja en lliure, tercer llarg.

Un bon merlet 

Reunió cimera i anant a buscar el ràpel.

Al costat oposat de per on hem arribat trobem la instal.lació de ràpel, aleshores baixarem per on puja la Normal, ho fem amb un sol ràpel ja que anem amb seixantes.  No tenim problemes en recuperar les cordes, però en cas de que faci molt vent aleshores aquestes poden enganxar-se....Hi ha una reunió en un arbre per escurçar la distància però el tema del vent continua sent problemàtic.

Ens caldrà un parell d'estreps, un joc d'âliens i o micros, càmalots fins al 2,  bagues per savines o ponts de roca i unes 20 a 25 cintes.

Una via amb fama de ser una pedalada i així és en les tirades d'artificial, però les dues primeres tirades i la última s'ha de saber gestionar el IV+ Montserratí sense assegurances, es fan molts metres sense res....i a l'artifo el que fa angunia és l'estat del material que algun dia dirà prou.

Una clàssica que fa molta il.lusió.

Al ràpel amb el Bisbe controlant !

Ressenya del José Walero

Desventuras y Milagros

Panoràmiques des del cim del Lloro