dilluns, 5 de novembre del 2018

Via d'en Pitu als Graus. Collbató.

Panoràmica dels Graus, la nostra via és a l'esquerra dels escaladors que es veuen.
Aquest dissabte tinc poc temps, amb el que ens decidim per anar a Collbató, als Graus, a fer una via que ja hem fet, però que pot ser una bona opció per un dia com avui. Anem amb el Jordi ( Cuc) i el Toni (Tim); avui el Toni ve amb moto ja que anirà a una concentració, i ens ve "disfressat" de Llenyataire-motero ha ha ha. Per no perdre els bons costums comencem amb un bon esmorzar al Muntanya, avui estem sols, tothom deu haver marxat a fer coses mes importants aprofitant el pont.
A la primera reunió.  El Toni avui equipat de llenyataire, motero....
Encara podem pujar el cotxe a prop de la zona, al carrer dels Graus. Per corriols enboscats i ben molls a aquesta hora, es apropem a la PLaca de la Poma, remuntem una canal on hi trobem una corda per ajudar en la progressió, atenció però! el darrer tram la corda te la funda trencada i s'exposa l'ànima un bon tros, compte! Avui comença el Jordi, la primera tirada comença en un forat de la vegetació davant un muret protegit per un bolt, després continua en flanqueig a la dreta per anar trempant fins la reunió, en una escalada de presa petita i peus escadussers, tanmateix és un IV ben trobat.

El Jordi es treballa la dura segona tirada, on ens caldrà tibar de cinta a tots.
La segona tirada ja son figues d'un altre paner! només sortir ja cal posar-se be a la paret, trempa, un bon canto ajuda a xapar la segona assegurança i d'aquí a tibar de cinta, i això que un s'ha d'estirar eh! que no s'arriba fàcilment d'una xapa a l'altre. El Toni de segon pràcticament aconsegueix trèure a seqüència però finalment sucumbeix al darrer bolt del tomàquet.
Sortint del tram desplomat per encara la fissura d'entrada a reunió, rara, rara!

Pas molt tècnic d'entrada a reunió.
Però no s'ha acabat el bròquil, no! per entrar a reunió cal fer un pas fissurat i desplomat que al Jordi li costarà. POt anar be posar un àlien al que va de primer però no el dúia...
Després d'un tram de caminar encaro el muret de 6a
Ara és el meu torn, avui el Toni ve d'espectador ha ha ha, i és que amb aquesta fila qui el deixa anar de primer! caminar primer per encarar un mur vertical, la primera assegurança és prou amunt i m'enfilo per l'esquerra a xapar-la, aleshores baixo altra cop a peu de mur i tiro amunt. Passos de foradets i cantos bons on cal tibar però amb aquesta roca tan ferma surt tot!
Roca per gaudir i tibar a gust!

Entrant a la darrera reunió després de fer una divertida i curta quarta tirada.
La tercera i la quarta tirades es poden fer en una de sola, però prefereixo aturar-me doncs la corda ja tiba força. Aquesta darrera tirada és curta però intensa, una entrada en que has de superar un petit balmat i aleshores anar a l'equerra per superar un tram d'aspecte trencat però prou ferm.
Curiosa forma pètria, un crocanti de còdols que no saps com s'aguanten...



Baixem en un parell de ràpels.

Ressenya molt acurada, amb els graus prou encertats de l'amic

  • Joan Asín
  • Una via oberta fa deu anys per en Josep Moragues,Joan Abril, Ramon Majó,Montse Collado, Glòria Llavador i Enric Sales. Prou ben trobada en aquest mar de vies d'esportiva. Recomanable per una tarda o un matí curt com aquest que ens vindran. Dificultat fins a 6b o A-0, A/1 depenent del que vulgueu patir. Un Àlien pot ajudar per superar el diedre bombat d'entrada a la segona reunió.

    4 comentaris:

    1. al Cuc des de que que porte la protesis esta fet un maquina. Vaja trio

      ResponElimina
    2. Si, entre els tres deuen sumar cap a 200 anys!! Ha, ha, ha,....

      ResponElimina
    3. Hola Tramix, doncs sí el Jordi amb la pròtesi torna a ser el d'abans! hi posa molt d'esforç i ganes, per trèures el barret.
      Joan, per poc ha ha ha , però per ben poc. Però amb les il.lusions intactes. Hem de quedar per anar a La To.

      ResponElimina