dimecres, 14 de desembre de 2016

Esperó Freixas - Pérez als Plecs de Llibre de Sant Llorenç del Munt, curta però intensa escalada amb un senzill i gran escalador.

Un gran escalador i millor persona.
Aprofitant que dimarts tenim festa i no tenim res a celebrar, quedo amb el Jordi per anar a fer una grimpada...el Jordi no està en els seus millors moments, l'esquelet està dient prou i s'ha decidit a passar pel "mecànic"...això vol dir que estarem una llarga temporada sense poder escalar plegats. On millor per fer el comiat que al nostre estimat Sant Llorenç. Jo fa dies que vull repetir l'esperó Freixas-Pérez a Plecs de Llibre, i al Jordi també li està be. Aquesta via va ser oberta per uns grans escaladors de l'època en Santi Marzo Freixas, un dels primers escaladors de Sabadell en fer vuitè grau i en Francesc Pérez Pellicer l'any 1978; un altre escalador molt actiu en Xavi Grané va reequipar-la amb molt d'encert l'any 1992 amb l'ajuda de l'Oriol Argemí.
Vessant sud-oest dels Plecs, la nostra via va per l'esperó de la dreta.
Amb el meu mestre i amic Pep Graells vaig fer aquesta línia l'any 2000, ara fa setze anys i la recordava molt interessant, sobretot la tirada de sortida, pràcticament desequipada i que vaig disfrutar molt. Arribar a Plecs de llibre és senzill, cal anar cap a Matadepera i d'allà entrar a la Urbanització Cavall Bernat; deixem el cotxe al final del carrer de Vista Alegre. D'aquí pugem cap al camí dels Monjos, quan siguem dalt la carena i abans de començar la pujada trobarem un corriol a la dreta poc evident a l'inici i que s'anirà eixamplant fins arribar a un torrent, aleshores continuarem per l'esquerra de la vall fins pujar als peus dels Plecs. Ja aquí anem a la dreta, la nostra via és on la paret canvia de vessant fent-se completament est i assolellada.
Mur fangós de la primera tirada, escalada "virtual"
L'aproximació avui és curta, deixem el corriol que va cap a la Castellassa a l'altura del turó del Gurugú per pujar sense camí, entre matolls a buscar la paret, ens caldrà grimpar i esgarrinxar-nos una mica. Fa tants anys que no tornava aquí, que d'entrada dubto de quina és la línia...però recordo que calia enfilar-se a uns grans blocs que ja identifico. Som a la via. Ens equipem, i començo a testar la roca: el primer bolt és prou amunt...la roca...no és roca!! és una franja terrosa amb incrustacions de petits còdols...per sort de mans tenim bona presa, sobretot una pedra plana molt sortida...tant, que fa por no es trenqui! aleshores galeta segura. No m'acabo de decidir, pujo, baixo, trenco unes quantes pedretes amb els peus...ho intento per mes a la dreta...però no hi ha manera, cal la confiança per recolzar els peus en el fang i superar-se fins la franja bona. El cap pensa massa i és que ahir va ploure i la roca encara és humida i em fa por que no peti res.
Des dels Plecs, la Paret de la Carda fins la Castellassa de Can Torres.
Finalment em decideixo i m'aixeco fins a poder posar l'expres, visca! això ja ho tenim. Ara cal flanquejar a buscar un altre bolt i el següent és ja força amunt, entre mig una altra franja terrosa, buff. Algú ha deixat una baga llarga penjada del bolt i la veritat que l'aprofito, la trinco i amunt, que la roca no està per massa alegries, amés la ressenya ja parla d'A0/A1.
De la primera reunió estant, el Jordi apunt d'iniciar la tirada.
Aquí s'acaba l'equipament fixe, cal flanquejar cap a l'esquerra a buscar un gran bloc; unes pedres sobresortint permeten anar canviant peus fins abastar-loc. Aquí un Càmalot del dos hi queda molt be i ajuda a fer amb tranquil.litat la superació.
Després de l'aeri flanqueig ja al primer gran bloc.
Un nou tram de còdols permet arribar a l'immens bloc on farem reunió, abans però ens hi haurem d'enfilar: ho provo per la dreta i es veu factible, però no em refio dels peus, a l'esquerra una sabina permet llaçar-la i ja que estic aquí decideixo continuar per l'esquerra, una mica brutot, però prou senzill i ja sóc a la reunió.
A la primera reunió setze anys abans.

Un parell de bolts fruit del reequipament fet per en Xaxi.
Una baga resseca i descolorida uneix els dos bolts fruit de la feina del Xavi i l'Oriol, les plaquetes comencen a estar rovellades, i és que ja fa vint-i-quatre anys que són posades. La tirada és curta, però resulta intensa i et deixa satisfet a l'arribar a la reunió. No ha calgut trèure els estreps i penso que amb una mica de confiança amb la roca es pot fer pràcticament tota en lliure, animeu-vos.
A la segona tirada, neta i que protegeixo amb merlets.
El Jordi s'hi posa, puja ràpid, però al flanqueig, d'esquerres, el sento rondinar; la lesió de l'espatlla no el deixa tibar d'aquest braç, buff, penso que millor quan arribi ho deixem córrer. Passat el flnaqueig supera ràpidament els blocs i ja el tinc a la reunió, pleguem? i ell que és molt dur em diu que res de baixar, que continui jo i cap amunt. Bravo Jordi.
El Pep Graells a la segona reunió l'any 2000.
La segona tirada és curta i neta, neta d'assegurances, que el diedre per arribar a reunió és ben brut i fràgil...el pas més fort però és el de sortida de reunió, una rampa on cal anar a buscar les pedres que sobresurten ens apropa al diedre, aquí aprofito per llaçar alguns merlets i posar un Àlien, que mai se sap. Amb molt de cura i empenyent endins els còdols m'aixeco i supero el diedre.
Tercera reunió i la placa original dels aperturistes.
La tercera reunió és còmoda i molt ben arreglada, tres bolts, un amb l'espàrrec molt sortit...possiblement per això n'hi ha tres. Una placa d'alumini té gravat el nom de la via i dels seus autors, així com del grup al que pertanyien: UPS i CAS, sigles d'Unió Parteres Sabadell, com veïeu uns catxondos i Club Alpí Sabadell. Altres sigles: ZuruZuru i P si algú sap que volen dir aquestes darreres seria interessant.

Sostre que hem de salvar amb l'ajuda d'aquest clau amb anella.
Continuem cap a la millor placa de tot Sant Llorenç, placa ratllada per una fissura ideal per a l'auto-assegurament. Hi trobem un clau amb anella original, de fa trenta vuit anys...vaja que no sé si refiar-me de l'anella, i és que t'hi penges d'estreps...però com que la fissura és franca ho soluciono posant un Àlien mes amunt. això ja permet arribar a un altre clau, una Uve molt ben falcada. D'aquí cal amanir-s'ho al gust, avui ho cuso, fa setze anys recordo que amb un Àlien vaig passar. I és que la roca és escandalosament bona, cantelluda i aspre. Una delícia progressar-hi. Més a l'esquerra de la placa hi ha una variant que va obrir el Santi el mateix dia; se surt de la reunió a l'esquerra a fer un pas de sostre A2 per posar-te a la placa on t'assegures amb un merlet i cap amunt...jo encara ni l'he intentat, però crec que val la pena, ja teniu feina amics!
L'any 2000 fent la tercerta tirada i el Jordi recuperant-la uns anys després !


Diedre de sortida, Bravo Jordi !
El Jordi ja s'ha escalfat i puja com mai, disfrutant! ha valgut la pena.
Al carener satisfets i nostàlgics, estarem força temps sense poder escalar plegats.

Ressenya original i panoràmica que trobareu a

  • Santllors.com


  • Una via més exigent del que sembla, sobretot si es vol intentar en lliure, amb un inici delicat fins a la primera assegurança. Bona roca a trams i sobretot una placa final que heu de tastar, recomanable. És curta i podeu aprofitar per fer alguna de les seves veïnes que trobareu a la web Santllors.com

    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada