dimecres, 7 de desembre de 2016

Sordenes Mon Guef a Alòs de Balaguer, Santuari GALL.

Pic de Castellàs
Ens apropem als dies mes curts de l'any, això fa que a l'hora de triar objectiu calgui filar prim...aquest dissabte hem quedat una bona colla, l'Ivan, el Jordi i el Guille, tots ells uns bons Bous! d'entrada volem anar a la Sud de Narieda, però es deixen aconsellar i finalment fem cap a Alòs de Balaguer on podrem escalar relaxats sense presses, avui s'espera molta gent a la carretera per acabar-ho d'arreglar. Anem a esmorzar al forn pastisseria Serra d'Artesa de Segre i ens el trobem ple a vessar ! cal prendre-s'ho amb calma avui! Una bona hora després, ben alimentats almenys, fem via cap a la paret. Ja a l'aparcament trobem aplec GALL, entre ells el Pepet, Cèsar i Ari, uns a obrir una nova via i el Cèsar a la seva via. Nosaltres avui farem la Sórdenes Mon Guef amb l'Ivan, que jo encara no havia fet i el Jordi i el Guille faran la Mision Imposible.
Preparats a peu de via i inscripció que ens confirma quer som on toca.

Aproximació mínima, ni temps per escalfar! tot el mal temps que fèia a la plana, boira i fred, aquí és sol i bonança. La nostra via és a l'esquerra de Lo Nick, no té pèrdua una fletxa i un cercle picats a la roca.
Esplèndida primera tirada, amb molt bona roca.
Avui comença l'Ivan; roca de primera amb bona ganda i on apreta una mica alguns parabolts, quatre en trenta metres, suficients.
Entrant a la segona reunió.
És el meu torn, aquí la roca ja no és tan franca, de la reunió estant ja veig un pitó, amunt a la dreta i seguint a la dreta un altre més amagat, d'aquí per on la roca mana fins a la feixa i la reunió, ben còmoda.
Acabant la quarta tirada, una placa magnífica que ens deixa contents.
De la tercera tirada no tenim cap imatge, i és que de la reunió no és visible, cal pujar al capdamunt de la canal on trobarem l'únic bolt i ja amunt fins dalt, trobareu una reunió que no heu de fer, és de Lo Nick, cal continuar amunt i a peu de la magnífica placa, allà hi ha la reunió bona. L'Ivan no ho va fer així i em va tocar un tram extra de corda que a la placa pesava lo seu ! i quina placa! llàstima que s'acaba. Només un tram em far suar, a l'alçada del pont de roca, la resta per gaudir. Quan la placa s'acaba cal pujar per terreny de grades, divertit i atlètic fins muntar reunió a la punta de la piràmide!! Molt estètica la reunió sí senyor.
Els boltors ens passen a tocar.

La cinquena tirada supera unes graonades prou atractives.

La continuació és monolítica, amb alegria d'assegurances, nosaltres posem alguns Àliens i ponts de roca. Recorda la veïna Olga Frontera, anar superant plaques talment els Organos de Montoro.
Fent la penúltima tirada.

Ens saltem l'última reunió per anar directe al ràpel.

El darrer tram segueix la mateixa tònica, amb passos aïllats prou bonics, trobo una reunió gairebé dalt que deixo per anar a buscar la instal.lació de ràpel, quedant la tirada més llarga i sense notar que les cordes freguin massa..
Els companys Jordi i Guille al primer ràpel.
Si al començament els hem agafat ventatja, ara el Jordi i el Guille ens estan atrapant; els esperem amb el ràpel ja muntat, així guanyarem temps. Els ha agradat força la via tot i que no els ha entusiasmat, els faltava teca !! són uns fieres!!
Tota la colla ja a la tartera amb el congost del Mu al fons.

El segon ràpel el fem amb doble corda, però ens adonem que no cal, amb un seixanta es baixa be. Ja a la tartera pleguem trastos, és prou bona hora. La baixada cada cop és més relliscosa i la tartera cada cop més avall...
La "divertida" tartera de baixada.

Ressenya de l'amic


  • joan Prunera (Coleccionista de vies)

  • Ressenya dels



  • GALL'S
  • Una altra via prou reexida d'aquesta paret. Molt bona feina amics GALL's. Ara cal però, que els escaladors siguem curosos amb la zona, vigilem a la pista a no molestar els caminaïres i a no deixar rastres del nostre pas. Si ho fem així podrem gaudir força anys d'aquest indret natural tan característic, per no dir màgic. Escalada semiequipada on poca cosa posarem ja que la roca hi és molt franca, quan ho és i a vigilar a trams molt evidents, bona escola per aprendre a moures en terreny d'aventura.

    6 comentaris:

    1. Bona escalada Jaume, tot i que aquesta via crec recordar que te, en les darreres tirades, algun tram de roca a controlar.
      Salut i a escalar

      ResponElimina
    2. Hola Joan, doncs tens raó, però si es va amb compte amb el que toques i t'hi fixes, cap problema, a mí em recorda aquest tram final la seva veïna Olga Frontera.

      ResponElimina
    3. Felicitats per la via companys... a mi em va agradar molt.

      ResponElimina
    4. Gràcies Joan, a mí també és molt complerta i la part de dalt espectacular.

      ResponElimina
    5. A les fotos es veu herbosa, però si dius que val la pena haurem de treure-hi el cap algun dia, quan em recuperi de la tendinitis!! Que encara no hi he escalat mai, aquí...

      ResponElimina
    6. Hola Joan, deus ser dels pocs escaladors que encara no han anat al Talòs, com l'anomènen els Galls.
      No t'ho deixis perdre que val molt la pena, per iniciar-te a la paret i sabent que t'agraden les clàssiquyes comença per l'Olga Frontera, molt bona. Després la Nick, la Canto por Solerares que dir, el seu nom ho diu tot, una placa de trenta metres que s'escala pràcticament a pel i no trobes a faltar res! vaja que a la que estiguis be de la tendinitis cap a Alòs que amés és molt agraït i amb vies amb pocs bolts com a tú t'agrada.

      ResponElimina