Fent el clàssic a Àger : Tope Clàssic

La via escollida avui és al tram de la dreta d'aquesta panoràmic feta de l'aparcament estant.

Després de força dies sense escalar, he estat un mes trescant per Patagònia, finalment aconsegueixo lligar caps i ajuntar-me amb en Joan Pera, que precisament ell també ha estat recentment per les Amèriques, i en Josep M. Mallofre, el seu company; m'accepten com a tercer de cordada, el que els hi agraeixo. Anirem a Cap del Ras, a Àger, i la via no la tenim decidida del tot. Ens trobem a l'aparcament de l'hotel del Bruc i fem via cap al Pirineu; a Bellpuig, al Bar Sport, fem un bon esmorzar.

El Joan i el Josep amb qui farem cordada.

De Balaguer agafem la carretera que passa per Les Avellanes entrant a Àger per dalt, és més recta i tranquil.la pel que condueix; de seguida el trencall a l'esquerra al costat del cementiri per pujar cap als camps de vol i Mont-Rebei. A l'alçada del Santuari de Colobó entrem a la pista que malgrat les nevades encara està prou be. Es deixa el cotxe passada una torrentera en un eixamplament de la pista.

La inscripció confirma l'objectiu: Tope Clàssic.

Tot fent l'aproximació pensem en quina via fer, l'Alkaïd, La Rèdrum, Reverso Tenebroso i Tope Clàssic són dins les possibles....anem a sortir davant de la Tope Clàssic....que finalment és la triada.

Ja a peu de via, toca calçar-se...

Avui vaig de convidat, el Joan pensava fer la via tota de primer amb el que comença: primera tirada d'aparença tranquil.la, neta. Et deixa en un sòcol on troba la primera reunió, ell havia fet la via abans del re-equipament i comenta que la reunió és ara més avall, tanmateix en un replà prou còmode.

La primera tirada supera un curt sòcol.

Segona tirada, que comença agraïda per anar trempant ¡

Ara comença la gresca, aquest segon tram es va redreçant fins la verticalitat, el Joan se'l treballa be, passa per la dreta de les assegurances on trobarem bons cantos.

Entrant a la segona reunió

Flanqueig de la tercera tirada.

Disfrutem aquesta tirada, que ja et fa treballar sense agobiar...té un passetal capdamunt amb peus escadussers que t'has de mirar. Torna a sortir el Joan que va llançat¡ som a la tercera tirada: un flanqueig que t'aboca al buit, per sot va trobant algun pitó; quan s'acaba el flanqueig cal anar a l'esquerra i enfilar-se per un diedre vertical trencat per l'esquerra i on cal vigilar amb la roca. Quan més falta fa es va trobant algun pitó.

El Josep a la tercera tirada.

A la quarta tirada encarant el tram desplomat.

Som ja a la quarta tirada, sortida per plaques que s'anirà redreçant fins un desplomet que és ben protegit i on caldrà tibar de forats per sortir-ne airós. Explica el Joan que amb el re-equipament aquest tram ha quedat més obligat.

El Josep arribant al tram dur.

El Joan ja porta mitja via i ens canviem el cap de corda, continuo amb la cinquena tirada, de transisió per arribar al mur passada la feixa, una grimpada a la dreta i camiant.

A la sisena tirada tibant de bavaresa.

Estem sota la sisena tirada, un mur compacte i impressionant. Surto a buscar el primer bolt, força amunt, entro per un diedre de l'esquerra i surto per sobre de la mateixa, la xapo i encar una feixeta a buscar una llastra, resto mal col.locat i el Joan m'aconsella baixar i entrar-li per la dreta, així ho faig i realment ara sí! Bavaresa amb ganes i s'assoleix un relleix de peus que permet assolir el següent bolt, força allunyats, cal escalar.

Flanqueig ascendent a l'esquerra.

Arribant al diedre on caldrà tibar de cintes si no feu 6b+....

Escalada plaquera de franges Vilanovines escadusseres on cal tibar i mirar molt be els peus, en algun punt delicat, cal refiar-se de l'adherència dels gats...sobretot entrant al diedre on la primera assegurança és força amunt. Al diedre les assegurances són properes i no cal trèure l'estrep.

Començant l'artifo de la setena tirada

Ben content arribo a la feixa no abans havent travessat un tram trencat on cal anar en compte de no relliscar. La reunió és en un replà còmode. Surto a per la setena tirada, comença en un artifo ben equipat, dos bolts, per continuar amb un tercer pas d'un clau amb un cordino llaçat, aquest clau mira avall i fa molt mala pinta...per sort la fissura permet acompletar amb tascons que hi cauen sols ! Mes amunt un altre bolt ajuda a posicionar-se ja a la placa mentre la fissura ajuda amb l'assegurament propi, els Tascons trèuen fum.

Sortida en lliure divertida, la fissura de l'esquerra ens ajudarà.

Una altra reunió còmoda, d'un bolt nou i un o dos espits a l'ombra d'una Sabina. Vuitena trada, una altra de transició, cal enfilar-se per la soca d'un Sabinot i que es pot aprofitar per deixar-hi una baga, la continuació caminant per terreny trencat com a totes les feixes....aquí cal anar a la dreta un tros i superar un discret ressalt sortint a sota el darrer mur on trobarem la reunió, d'un bolt i un friend del 0,5 a una escletxa.

Darrera tirada, amb un inici molt fi,  continuïtat i verticalitat després.

Som a la darrera tirada, li passo les cordes al Joan; comença amb un slab fins la primera assegurança on cal apretar...sortir d'aquesta deu n'hi dó! no ens sembla de cap manera V+...revisant ressenyes, veig que la via s'ha redreçat, originàriament anava per l'esquerra ajudant-se de la gran llastra, veieu sinó la ressenya d'en Joan Jover. Ara la via és mes dura, ara molt estètica, de segon ho provo recta i realment hi ha molt bon canto i verticalitat.

Arribant dalt, el Josep ben content.

El Joan, que s'ho ha treballat de valent, un bon Mòmia ¡

Fotocim ¡

Arribo dalt amb força mal de peus, es nota el període d'inactivitat. Estem molt contents tots tres, la via ens ha agradat i la companyia ha estat bona.

Bona nevada Pirinenca, que duri.

Feixeta de baixada.

Arribem dalt a quarts de tres, entre plegar material, cordes i xerrar una estona, encarem la baixada amb cura: no s'hi val a badar en algun tram. A quarts de cinc som al cotxe altre cop. No hem anat ràpids però tampoc lents unes cinc hores de pujada i una hora i mitja per baixar tranquil.lament, la llàstima és que ara el dia és tant curt que arribarem de nit a casa.

Ens caldrà fer un parell de desgrimpades.

Elles sí que grimpen....

Ressenya dels "

Kutrescaladors

Ressenya d'en

Joan Jover