Via Santuari Wichita al Cingle de l'Espluga. La Corriu. Guixers. Un bon Santuari ! 28-11-2024.

Des dels plans de la Masia la Corriu, la llarga Cinglera de l'Espluga.

       La Cinglera de l'Espluga als plans de la masia de la Corriu, a Guixers és una raconada amb un encant màgic.  La bellesa de l'entorn, la solitud, la bellesa de la masia abandonada de la Corriu, tot !  quan el Joan Vidal hi va obrir la seva via vaig trobar molt encertat el nom: Santuari Wichita....i és que aquesta raconada és tota ella un Santuari.
 

A l'esquerra de l'agullot, en el pany net de vegetació, hi ha la via.

APROXIMACIÓ:

Hem d'anar a Solsona, d'allà agafem la carretera que va a Sant Llorenç dels Morunys C-462 passant pel Pantà de la Llosa del Cavall, abans d'arribar  un trencall a la dreta en direcció Berga: LV4241; passats uns kilòmetres i abans de travessar el pont sobre el riu Aigua de Valls girem a l'esquerra direcció Guixers, carretera asfaltada i estreta en molt bon estat, passarem per l'Ajuntament de Guixers continuant la carretereta direcció Santuari de Santa Maria de Puig Aguilar; abans d'arribar-hi i  passades unes "paelles" en una recta agafarem un camí de terra a la dreta amb un rètol que indica La Torre de la Corriu. Pista tancada. Hi ha una cadena que no sol ser posada...! el camí és força pedregós millor amb un cotxe una mica alt.   Després d'una estona de pista entrem a uns camps al davant  de la Masia abandonada de la Corriu on aparquem.

Per arribar a peu de via cal fixar-se en una petita agulla, el nostre objectiu és a la seva esquerra, en un pany de paret monolític i net de vegetació.   Anirem una mica enrrera d'on hem aparcat el cotxe per buscar la millor drecera per anar superant les feixes fins entrar al bosc, trobarem alguna fita, però no hi vam trobar camí definit, es tracta d'anar pujant tot cercant les clarianes, hi ha algun camí que flanqueja però fan molta volta.  Nosaltres vam arribar als peus de l'agulleta i d'allà vam anar a buscar la paret, aleshores la resseguim cap a l'esquerra fins a trobar el peu de via, prou emboscat i amagat, la línia de parabolts ens confirmen que ja hi som.

La magnífica masia de La Corriu, actualment abandonada.

Torre

De l’antiga construcció només s’han conservat els murs de migjorn i de ponent, els quals formen l’angle sud-occidental de l’edifici modern. La façana occidental de l’antic edifici tenia una longitud de gairebé 10 m, i la seva paret meridional una llargada de gairebé 6,50 m. L’alçada de la construcció devia ultrapassar els 10 m; actualment hi ha tres pisos. Els seus murs tenen un gruix que oscil·la al voltant dels 100 cm.

Els carreus de l’edifici són força ben tallats i fan uns 20-30 cm d’alt per uns 50-60 d’ample; lògicament, els de la part inferior són més grossos.

Mentre l’edifici modern fou fet el segle XVIII, la construcció primerenca degué ésser una casa forta senyorial o d’un pagès ric de vers el segle XIII, la qual probablement degué ésser abandonada i es degué mig ensorrar ran de la crisi demogràfica de la baixa edat mitjana.

Font : Enciclopèdia.cat      https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/torre-                                               de-la-corriu-guixers

El primer llarg comença amb un pas finot i es deixa anar fent fins al final que tira enrrera !

Primer llarg:

                    Peu de via incòmode i amb un inici amb un ressalt vertical que costa trobar-li el què!  d'entrada cal apretar!  una vegada superat el pas d'entrada la via es deixa fer, aquí encara la paret no desploma....anem pujant en tendència a la dreta fins a un punt que la verticalitat i les preses ens faran fer alguns A-0's;  superat aquest primer tram dur ara cal fer un flanqueig a l'esquerra per abastar la reunió, aquest tram ja no dubtem i tibem de cintes (6b+)

                    

Per entrar a la reunió cal fer un flanqueig a l'esquerra on haurem de tocar ferro !

Primera reunió ben penjada, la més incòmoda de totes.

Recuperant aquest magnífic primer llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

Segon llarg:

                   comença per l'esquerra de la reunió, aquesta és ben penjada i incòmoda, penseu-hi en cas de cordades de tres.

Sortida potent on cal fer un repòs per deixar-se fer més endavant gràcies a les bones preses que hi trobem tot i la constant verticalitat;  més amunt desplomarà i caldrà alguna ajuda.   La via és molt ben assegurada però cal escalar entre assegurances.   Superat el tram més dur anirem enlairant-nos en tendència a la dreta fins entrar a una gran balma on trobem la segona reunió i la marca de l'autor.

     

El segon llarg manté la seriositat i verticalitat. Foto Josep Maria Mallofré.

Segona reunió en una còmoda lleixa.  Segell de l'aperturista !

Recuperant aquest trempat llarg.

Tercer llarg:

                   Curiosa tirada que fa una volta d'esquerra a dreta per passar per sobre la segona reunió en una llarga travessia horitzontal.   Comença amb un flanqueig a l'esquerra a buscar un esperó vertical que seguirem fins a una zona que permet iniciar la deriva a la dreta, passem per sobre la reunió uns quants metres més amunt per anar prou a la dreta a buscar la feblesa de la muralla tornant a enfilar recta amunt.   La reunió és en un foral/balma, el company no la va veure i va improvitzar-la més amunt, ja en ple quart llarg.

El tercer llarg comença amb un flanqueig horitzontal a l'esquerra...i cap amunt !

Els Voltors ens acompanyaran tota l'escalada.

Després del flanqueig anem recta amunt fins que toca una travessa horitzontal a la dreta

Quart llarg:

                  és una tirada senzilla que es pot negligir  i començar a rapelar, però nosaltres la vam fer ja que teníem la intenció d'anar a visitar la impressionant balma de la Rua de l'Espluga;  per anar-hi de la darrera reunió grimpemper terreny solt cap a l'esquerra anant a buscar un corriol que molt aprop de la base de la última part de la cinglera ens acosta a la mateixa.   De grans dimensions és recer de ramats d'ovelles que pasturen per la zona i cabres assalvatjades.   

Recuperant el tercer llarg ja al tram on la paret perd verticalitat.  La Corriu als peus. Foto Josep Maria Mallofré.

Després d'un quart llarg de tràmit ens arribem a visitar la Balma de la Rua de l'Espluga

Balma de la Rua de l'Espluga:

 Aquesta té unes mides més petites que l'anterior, balma de l'Espluga però s'hi podria aixoplugar un ramat de 100 cabres. És una gran balma d'uns 20 m de llargada, per uns 8 m de profunditat amb una alçada màxima de 4 m. La planta és plana plena de xerri, "excrements de cabra", d'un ramat de cabres salvatges que encara hi viu. A sobre hi ha una altra balma però més petita. Des d'aquí es dominen totes les terres de la Torra de la Corriu i la vall que desemboca al molí de la Corriu. Aquesta rua s'ha format en roca de conglomerat amb els estrats inclinats que cabussen cap al nord i, amb l'ajuda de la climatologia erosiva, han anat foradant i desgastant la roca. En el cas de la primera hi neix aigua, o sigui una font, i d'aquí li ve el nom "Espluga", com l'Espluga de Francolí.

Font: JdeVallès Catalunya Subterrànea

http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/2014/12/balmes-de-lespluga-de-la-corriu-solsones.html

Aprofitem per reforçar un dels ràpels.

Descens:

               cal fer-lo rapelant, reunions equipades a tal fet.  Si acabeu la via haureu de fer de R4 a R3 i de R3 a R2 ( 30m) i d'aquesta a peu de via en un impressionant ràpel de 60 m.    Preveure cordinos per a renovar els existents, nosaltres en vam reforçar un, les bagues d'orígen comencen a estar recremades després de gairebé nou anys.

De la segona reunió fem un espectacular ràpel de 60m on la corda no toca paret.

Material:

              És una via de caire esportiu, completament equipada.   Amb 16 cintes exprés i estreps ( opcionals) fareu.    

Oberta el Maig de 2016 per Joan Vidal "Indi" molt ben equipada, la roca no presenta tanmateix gaires possibilitats d'autoprotecció, però després del sanejament del Joan trobem prou bona roca i ben sòlida.   Mai se li podrà agraïr prou aquesta feina aperturista al Joan !   Gràcies ens has fet disfrutar.

Ressenya de l'autor: Joan Vidal.  Gràcies per la feinada !