Via Barbaroig al Morral de Penaroja aprofitant la trobada del Grup Cavall Bernat a Tivissa 18-11-2023. Ribera d'Ebre.

De l'aparcament agafem un corriol per sobre un mas fins a albirar el Morral.

 

          Aprofitant que el Grup Cavall Bernat fa una trobada a Tivissa on no hi he escalat mai ens hi acostem tota una bona colla.   Tot i que hi a altres possibilitats triem anar al Morral de Penaroja on hi trobarem un bon calcari i una escalada picantona.  La majoria de vies són obra de Josep Enric Castellnou fill de Tivissa i un gran coneixedor de la zona i autor de guies d'escalada.

APROXIMACIÓ:

                           Hem d'anar a Tivissa, l'AP-7 és el camí més ràpid, amb una mica mes d'una hora i mitja hi arribem;  anem a buscar el carrer Pradells i el seguim cap a l'oest, indicacions ermita de Sant Blai, trobem un trencall a l'esquerra que puja a l'ermita, el negliguim i continuem per la estreta carretera fins assolir una collada on hi ha l'aparcament, senyalitzat, del Morral de Penyaroja.   Aparquem mirant de no bloquejar l'accés a un mas.   Anem per una pista encimentada que va a la masia, abans d'arribar-hi ens enfilem a buscar un corriol que careneja, atenció a no baixar massa, fins que veïem l'imponent Morral, aleshores haurem de baixar a buscar l'aresta de més a la dreta, allà comencen les vies.  La Barbaroig segueix una evident  fissura d'esquerra a dreta fins a continuar recta amunt, l'any 2018 s'hi va obrir una entrada directa que és la que triem.

Fem el primer llarg per la variant directa. Foto Ricard Rofes.

Primer llarg:

                   Tenim al davant una placa compacta que va a buscar un ressalt que superarem directament, continua per placa ja més amable fins a entroncar amb la via original, es munta reunió en una clotada al peu d'una imponent placa.

Els companys per la via original. Foto Carlos Ferré

El company recuperant la tirada.

Potent començament del segon llarg.

Segon llarg:

                    comencem per l'esquerra de la reunió anant a buscar un primer bolt, prou amunt, aleshores flanquegem cap a la dreta tot seguint les millors preses per tornar a derivar poc a poc a l'esquerra fins la reunió, amb una entrada prou fina.  Reunió penjada i prou incòmoda.

Apunt d'entrar a la segona reunió.Foto Antoni Aymamí.

El tercer llarg comença en flanqueig a esquerres a buscar un desplomet.

Tercer llarg:

                    Comença amb un flanqueig cap a l'esquerra a buscar un llabi que aprofitarem per autoassegurar-nos, continua anant a superar pel seu punt mes dèbil un sostret, bona tibada gràcies a unes preses prou bones de mans i entrem a una placa tècnica amb algun ressalt.  Reunió després de superar un ressalt, a la dreta.

Superant el sostret gràcies a unes bones preses i a la placa tècnica següent.

A la placa després del sostret. Foto Carlos Ferré.

Al quart llarg, un tràmit per fer cim.

Quart llarg:

                  És l'excusa per sortir pel cim, l'agafem per on mes tiba i així arrodonim la via.   Cal protegir-la.

Descens:

               Del cim baixem direcció nord per camí que es perd, acabem bosc a travers sabent que hem d'anar al coll del que hem baixat a buscar l'inici de la via.

Compte amb no baixar massa.

Material:

              Unes vuit cintes i material d'autoasseguranca de fortuna, en teoria la via està equipada, però amb alegria, tricams i friends poden ser útils.   Darrer llarg net però senzill.

La via Barbaroig va ser oberta el 1989 per Josep Enric Castellnou i posteriorment el 2018 es va obrir la variant d'entrada ;  és la més senzilla de la paret el que no vol dir fàcil !  L'escalada aquí té el segell Castellnou i podríeu afegir-li un punt al grau habitual. 

Ressenya del blog Tivissa  Rocks, gràcies.

Després de la grimpada ens retrobem amb la colla fent un bon dinar.

Acabem la jornada amb la trobada d'amics del Grup Cavall Bernat aprofitant el Ricard per ser nomenat Cavallista, tot un orgull per als romàntics com nosaltres.

El company aprofita per fer el bateig d'Honor del Grup Cavall Bernat.