Santboiana o Guzman - Silva + via Normal a l'Agulla del Pla dels Ocells. Torrent de Santa Maria. Montserrat. 02-07-2024

L'Agulla del Pla dels Ocells queda empetitida al costat de la Panxa del Bisbe.

 

                   Avui sortim ben dinat a aprofitar una tarda amb en Ricard Rofes, anem a una agulla que sol passar desapercebuda, l'agulla del Pla dels Ocells o agulla 522 de l'enumeració de'n Semir.   Ens crida l'atenció la via Santboiana o Guzman-Silva oberta l'any 1973 per Juan Miguel Guzman i J.C. Silva que transcorre per la cara sud-oest a les primeres tirades per fer un gir a la cara est a les darreres.

APROXIMACIÓ

Del Monestir de Montserrat tenim dues opcions, 1ª anar fins al final de l'esplanada del cenobi i enfilar les escales dels pobres o del pas dels Francesos direcció Sant Benet, arribats al Pla de l'ermita de Santa Anna pugem per les escales direcció a la Panxa del Bisbe, una vegada la deixem enrrera la primera agulla que trobem és el nostre objectiu, surtim del camí i enfilem al peu de la cara est on passat un pedestal ajagut veurem el característic diedre del segon llarg.

2ª  pujar pel funicular de Sant Joan agafar el camí que va a Sant Jeroni per abans d'arribar a la Gorra Marinera baixar pel camí del Trencabarrals que ens porta al Pla dels Ocells i l'agulla.

El primer llarg és una grimpada de tercer. Fotos Ricard Rofes.

Primer llarg:

El primer i el segon es podrien fer d'una tirada, nosaltres preferim fer totes les reunions.   ës una placa d'uns 20 metres sense cap assegurança amb prou bona roca a pujar concentrats, senzilla no deu arribar al IV grau però s'ha d'estar avesat a aquestes grimpades a pel.   La reunió és a la dreta de l'inici de l'evident diedre per on continuarem.

Des de la primera reunió, peu de via.

El segon llarg comença anant a un diedre que abandonarem ben aviat.

Segon llarg:

                   Comença entrant al diedre per terreny vertical i senzill, a la meitat hi trobem un clau, superat aquest travessem el diedre anant a la placa de la dreta amb bons còdols que ens ajuden a superar un tram prou vertical, a sobre trobarem una assegurança, aquí la paret perd verticalitat però anirem travessant petits ressalts, quan es posa més finot trobem una altra assegurança que ens protegeix la travessa cap a l'esquerra a buscar el perfil de l'aresta a l'esquerra, passos de finura per arribar a la reunió, ben còmoda sota un balmat.  

Ja a la vertical de la reunió continuem amunt fins a tornar a derivar a l'esquerra.

Encarant la fina placa d'entrada a la segona reunió.

Recuperant el segon llarg. Foto Ricard Rofes.

Tercer llarg:

                  

                   Som sota d'un balmat i amb molta vista els aperturistes van flanquejar a la dreta canviant completament de vessant per a trobar la manera mes elegant de superar-lo.  Flanqueig agradable, gairebé horitzontal;  la reunió la trobem molt a la dreta en un còmode replà.   

El tercer llarg fa un estratègic flanqueig per evitar un desplom Foto Ricard Rofes.

Sortint de la reunió per fer el flanqueig.

Quart llarg:

                  De la reunió va cap a l'esquerra a buscar el perfil de l'aresta;  hi trobem molt bons agafadors fins a poder xapar l'assegurança de la tirada, estratègicament col.locada !   Impressionant més que difícil aquest pas, molt ben trobat, vas a buscar el buit i quan sembla que la cosa es complica, vas trobant petits cantells, un pel a l'esquerra millor, que et fan progressar amb seguretat.   Salvat el pas, la bona roca i que s'ajeu ràpidament permeten arribar a la reunió cimera ben content.

La tercera reunió és ben a la dreta, el quart llarg torna a buscar l'esperó.  Buscant com posar una protecció.

A l'espectacular llarg de la darrera tirada, amb un pas més impressionant que difícil.

Cim esbelt a l'ombra de la magnífica Panxa !

Descens:

               Fem un ràpel d'uns 20 metres per la cara Nord a buscar la canal amb la paret del davant.    D'aquí baixem per la canal a buscar l'inici de la via Normal, la tarda és llarga i encara ens queda temps.   

Via Normal

Comença per l'aresta Est, hi entrem des de la canal amb cura ja que són vies que no es repeteixen gaire, grimpada senzilla fins a sota el mur cimer on la paret es redreça però també trobem bones preses per a superar el tram final.

Totalment desequipada,  podem protegir-nos a l'encara el mur final, fissura al peu i a l'esquerra.   Plaent i amb regust.

Avui fem dues vegades aquesta agulla a la que no hi havíem pujat encara cap dels dos.   Una tarda molt ben aprofitada.

Fent la via Normal.  Foto Ricard Rofes.

Material:

                De cinc a vuit cintes expres i un discret joc de Friends, Tricams per si necessitem acompletar les assegurances fixes, difícil protecció.    Per a la Normal amb una cinta fareu !

Recuperant la bonica via Normal.

Una escalada a una modesta agulla que no us decebrà....no la minusvaloreu, cal escalar per terreny Montserratí amb força aire als peus, trams obligats, sobretot a la segona tirada. Bona roca en general.   Una agulla de la que en baixem molt contents.  Pot ser una segona via quan baixem de la Panxa del Bisbe o alguna altra que ens vingui de pas, recomanable !

Un càlid sol de tarda ens acompanya la baixada.

Ressenya dels amics Manel i Ita, gràcies.

Ressenya de la via normal treta d'internet, en desconec l'autor.