 |
De l'aparcament agafem un corriol per sobre un mas fins a albirar el Morral. |
Aprofitant que el Grup Cavall Bernat fa una trobada a Tivissa on no hi he escalat mai ens hi acostem tota una bona colla. Tot i que hi a altres possibilitats triem anar al Morral de Penaroja on hi trobarem un bon calcari i una escalada picantona. La majoria de vies són obra de Josep Enric Castellnou fill de Tivissa i un gran coneixedor de la zona i autor de guies d'escalada.
APROXIMACIÓ:
Hem d'anar a Tivissa, l'AP-7 és el camí més ràpid, amb una mica mes d'una hora i mitja hi arribem; anem a buscar el carrer Pradells i el seguim cap a l'oest, indicacions ermita de Sant Blai, trobem un trencall a l'esquerra que puja a l'ermita, el negliguim i continuem per la estreta carretera fins assolir una collada on hi ha l'aparcament, senyalitzat, del Morral de Penyaroja. Aparquem mirant de no bloquejar l'accés a un mas. Anem per una pista encimentada que va a la masia, abans d'arribar-hi ens enfilem a buscar un corriol que careneja, atenció a no baixar massa, fins que veïem l'imponent Morral, aleshores haurem de baixar a buscar l'aresta de més a la dreta, allà comencen les vies. La Barbaroig segueix una evident fissura d'esquerra a dreta fins a continuar recta amunt, l'any 2018 s'hi va obrir una entrada directa que és la que triem.
 |
Fem el primer llarg per la variant directa. Foto Ricard Rofes. |
Primer llarg: comencem per l'esquerra de la reunió anant a buscar un primer bolt, prou amunt, aleshores flanquegem cap a la dreta tot seguint les millors preses per tornar a derivar poc a poc a l'esquerra fins la reunió, amb una entrada prou fina. Reunió penjada i prou incòmoda.
 |
Apunt d'entrar a la segona reunió.Foto Antoni Aymamí. |
 |
El tercer llarg comença en flanqueig a esquerres a buscar un desplomet. |
Tercer llarg: És l'excusa per sortir pel cim, l'agafem per on mes tiba i així arrodonim la via. Cal protegir-la.
Descens:
Del cim baixem direcció nord per camí que es perd, acabem bosc a travers sabent que hem d'anar al coll del que hem baixat a buscar l'inici de la via.
Compte amb no baixar massa.
Material:
Unes vuit cintes i material d'autoasseguranca de fortuna, en teoria la via està equipada, però amb alegria, tricams i friends poden ser útils. Darrer llarg net però senzill.
Quina roca més ferma! Ara feia dies que no et veia escalant amb un calcari tant bo!! Enhorabona, les vies del Castellnou no són mai senzilles!
ResponEliminaMolt bon calcari sí! en Castellnou menja apart !!!
EliminaMolt bo tot plegat. Apuntada per la propera visita, tot i crec que ara deu tenir restriccions. Molt xulo el reportatge Jaume. Sempre amunt amic.
ResponEliminaHola Sergi, la part dreta de la paret fins via casiquiari i slàstic estan lliures de restriccions, la resta de gener a juny no es pot escalar.
EliminaEi Jaume, ja no em recorda d'aquesta!
ResponEliminaHo vam passar molt be.
Bona via, bona companyia i moment inoblidabe amb la cerimònia del bateig. Va ser tot un honor.
Bona via i millor companyia Cavallista!
EliminaEnhorabona Jaume, me l'apunto. A veure si enganyo algu de Lleida
ResponEliminaPer cert, aquesta és la clàssica de la paret?
ResponEliminaHola Mingo, la clàssica no ho se, el que si se és que és la mes "assequible".
Elimina