dimarts, 25 de juliol del 2023

Esperó del Txupi a Cala Ginesta, o com gaudir la vertical sobre la Mediterrània. Garraf. 08-03-2023.

Penya-segats de Cala Ginesta. Foto Paco Garcia.


                       Primera visita a Cala Ginesta gràcies a la informació proporcionada pel Sergi Villar ( Altres vies) que hi ha obert aquesta línia i posteriorment amb en Joan Vidal  quatre línies mes abans d'arribar a la que avui estrenem.

Mai havíem escalat en aquest curiós topant, sí al Pas de la Mala Dona, o a la Falconera i Port de Garraf.

Aprofitant que és una via ideal per a dies freds ens hi apropem amb el Ricard Rofes i el Paco Garcia Quilis una tarda de Març.


Detall de l'aproximació per les Costes del Garraf. Font Google Maps.


   APROXIMACIÓ :

   Des de Barcelona agafem la carretera del Garraf C-31 mirant de no errar-la i entrar a l'autopista C-32;  deixem la C-32 pèr la sortida 31 en direcció a Sitges, Tarragona, Port Ginesta, Garraf.   Ja a la C-31 després d'una corba molt marcada a la dreta entrem en una recta en pujada, a l'esquerra trobem un primer aparcament,  a mitja recta a la dreta trobem un altre aparcament que és el que triem per deixar el cotxe.    Si aquest el trobem ple haurem de continuar fins al poble de Garraf i allà fer un canvi de sentit i aparcar en un dels dos altres pàrquings, el de dalt de tot ens anirà be ja que haurem de caminar menys quan sortim de la via, sinó a l'inrevés.

De l'aparcament central del mapa només ens cal travessar amb cura la carretera i saltar la bionda de protecció:  entrem a una rampa encimentada queaboca al camí d'accés a Cala Ginesta, quan aquest gira a l'esquerra nosaltres anirem a la dreta per un corriol que en descens i flanqueig a la dreta ens deixa sobre la plataforma del tren;  haurem de seguir-la tota fins al final que s'acaba, allà comença la via.

Un dels possibles aparcaments dels tres que hi ha, el del mig el millor.

Ja a la plataforma per sobre el tren i al darrera Cala Ginesta....escalem o ens banyem ?


Al final de tot de la visera del tren comença la via.


   La zona és molt maca si mirem al mar, tanmateix hi ha molta bruticia dels brètols que l'escampen des la carretera i d'altres que ho fan des de la plataforma mateix.

Per sort l'ambien de penya-segat  i la bellesa del mar guanyen.

El primer llarg és una entrada delicada, sobretot per als segons de corda, a la paret.   Convé posar quelcom a l'inici del flanqueig, que una vegada hi has entrat és plaent i en descens a buscar una plataforma sota l'espectacular placa fissurada.

Preparant el material. Foto Ricard Rofes.

Començament delicat per entrar al flanqueig


Primera reunió.

Recuperant el primer llarg i la plataforma de la primera reunió. Foto Ricard Rofes.


Fantàstic mur fissurat del segon llarg, i que per si sol justifica la línia.

Inici en diedre divertit i bona roca.


                   El segon llarg per si sol ja justifica la visita, es veu interessant, vertical i fissurat;  comença enfilant un curt diedre que ja ens deixa a la placa vertical, que ho anirà sent cada cop mes fins a desplomar un pel.   La roca hi és abrasiva i de gran qüalitat, el que permet apurar el grau.   Equipada justament, haurem d'acompletar l'equipament segons necessitem.

A sota un sostret quan comença a desplomar mes, ens decantem a la dreta, aquí és on caldrà apretar !  Acabat el flanqueig la línia suavitza, sueprarem unes graonades amb bona presa entrant a reunió falnquejant a la dreta per terreny terrós, protegit per un clau.

Al pas clau i sortint cap a reunió.


Segona reunió.

Entrant a la segona reunió.

Per terreny a estudiar comença el tercer llarg.

              

                       El tercer llarg es veu caòtic amb roca d'aspecte trencat, però és prou bona i amb cura anirem superant ressalts fins entrar a una placa ben maca abans d'entrar a la reunió.   Podrem equipar al gust.   Reunió en un gran ferro possiblement de les obres de la carretera a prova de bombes !   De la reunió a la carretera és un moment, restem sota mateix del mur de protecció que haurem de saltar per anar a buscar el cotxe.

Els companys a la segona reunió, entrant a la tercera.

A la divertida placa final. Foto 2ª Paco Garcia.


La via acaba a la carretera, haurem de vigilar per anar a buscar el cotxe.


    Via curta però que ens omple una tarda , gràcies Sergi Villar i també Joan Vidal per trèure de l'oblit aquesta línia:   Oberta per en Sergi Villar en solitari inicialment i amb l'ajuda d'en Santi Gallifa per acabar-la;  dedicada a Joan Víctor ( Txupi) company desaparegut prematurament.  Aquest gener amb l'ajuda d'en Joan Vidal li han fet un rentat de cara posant algun bolt a reuniopns i al segon llarg.

Recomanable i divertida!  amb unes deu cintes passareu mes un joc de Càmalots/Tòtems fins el tres.

Per aprofitar la visita actualment teniu quatre vies mes abans d'arribar al final de la terrassa del tren :

  • VIES
  •   
    Ressenyes dels autors i dels amics Manel i Ita.


     

    6 comentaris:

    1. Em fa molta ilu si heu passat una bona estona. Dir que em van demanar permis per posar un passama en l,entrada de la via. I que ara queda molt mes segur.
      Una abraçada ben gran
      Salut i salitre

      ResponElimina
      Respostes
      1. Hola Sergi, vau fer molt bona feina, i sí ja havia llegit això del passamà...la via prou ben trobada i ara amb les altres quatre que vau obrir queda un sector per gaudir-hi tot el dia amb l'al.licient de baixar a l'acabar a la Cala i fer una remullada i una cerveseta al xiringuito !

        Elimina
    2. Una via força interessant per gaudir d'una escaladeta al costat de mar. Salut i força!!

      ResponElimina
      Respostes
      1. Hola Manel i Ita ! sí són ben curioses aquestes vies i encara més les que han obert aprop.

        Elimina
    3. Són ben curioses aquestes vies de ran de mar! Sempre que hi baixo reconec que m'agraden, ara no és ben bé el millor moment, però...

      ResponElimina
      Respostes
      1. Hola Joan, tens raó, millor per dies de fredorada al matí a l'hivern o tardes de primavera a l'ombreta. Ja veus que no dono a l'abast.

        Elimina