dilluns, 7 de març de 2016

Una missió ben agraïda: Misión Imposible a Alòs de Balaguer. 6-març de 2016.

Crestalls del Pic de Castellàs amb el Congost de Mu al darrera, al fons el Montroig.
Aquest cap de setmana dissabte tant el Toni com jo tenim calçotada amb el que quedem per fer una escapada per Alòs diumenge; som tres amb l'Irwing, però finalment el Toni és baixa per un "empatx" de calçots molt ben regats.... tot fent via cap a terres de Lleida el temps no sembla acompanyar, una gran nuvolada tapa el cel i fa vent...tanmateix anem fent cap a Artesa aturant-nos al Forn Serra; allà coincidim amb el Joan (Sisbemesanapren) i el Xavi que també van a Alòs.
Aspecte seriós de la primera tirada, igual que la cara del company...

Aparquem sota les parets i ens preparem, el dia sembla que es va obrint i un tímid solet comença a escalfar. El nostre objectiu es la Mision Imposible, via oberta l'any 1997 pels Galls Pinto i Pèpe i que restava en l'oblit fins el desembre de l'any passat en que la van restaurar amb molt bon criteri. Per trobar el peu de via tan sols cal fixar-se en l'únic desplom que trobem en aquesta paret i sí, allà sota comença. Per aproximar millor anar a buscar el corriol fitat que puja a les vies de la dreta: Nick, Misteris, Olga...i a l'alçada del sostre anar recta amunt fins a peu de paret.
Traïent el cap després de superar l'artificial i gaudint en lliure la placa.

Un bolt força amunt ens fa adonar que som a lloc. Començaré jo que l'Irwing avui s'estrenarà en això dels estreps...i no ho veu ni clar ni fosc...hehehe La placa comença senzilla i el pas clau és entre el segon i el tercer bolt; però un bon invertit i uns peus ben trobats fan que sigui ja sota el cordino que penja de la sabina. Flanqueig per revoltar-la i ja sóc al damunt...renoi que amunt que és la primera xapa! quan començava a estudiar com fer-ho m'adono d'un clau invertit en una escletxa. Aguanta ja que m'hi penjo i abasto l'espit, aquest amb no massa bona salut...sort que el següent és un bon bolt i d'aquí amb bona ganda s'acaba el "patir". resta una placa no massa vertical i que cal gestionar prou be doncs la roca no hi es de primera! vaja que millor no badar. Amb imaginació es pot col.locar algun Àlien petit. L'arribada a reunió delicada per la roca trencada.
Des de la primera reunió, el rostoller segon tram que va a buscar la placa del davant
El company s'en surt prou be del desplom, s'ho ha passat teta allà penjat! ara és el seu torn, una tirada rostollera de trancisió fins la gran placa del davant, la de la via Canto por soleares.
Al marge dret de l'esplèndida placa de la Canto por soleares hi trobem la nostra via.
Ja som sota el diedre, al marge dret de la placa, es veu impressionant, vertical i amb les assegurances justes.
Superat el primer diedre, flanquejant a buscar el segon.
En plena feina, escalada estètica i agraïda.

Comença amb una bona excursió, que tragines entre la placa i la paret de la dreta, sempre amb bon canto i bons peus, fet que et fa oblidar les xapes...una disfrutada, estètica, elegant, sense patiments, s'acaba aquest diedre i quedem sobre una agulla de la que flanquegem a la dreta a buscar el següent diedre, aquest lleugerament escairat a l'esquerra, amb el que t'escup enfora. Curiós flanqueig a mig aire i a mig metre del replà intermig hahaha seria fàcil anar-hi caminant, però la via és la via! Diedre espectacular el que encarem, que et fa gaudir i gairebé cridar d'alegria dels moïments que demana; quant de canto i què fàcil de protegir.
Superant el divertit muret de la quarta tirada.
Torna a ser el torn del company, per sort ara escalarà una mica, la quarta tirada té una sortida vertical, llàstima que curta i aviat li tocarà grimpar entre matolls fins la placa-diedre final.
Divertit diedre de la cinquena tirada, escalada plaent i de fàcil assegurar.

Darrera tirada, des de baix ja fa entreveure com n'és de bona! m'enfilo i cada cop gaudeixo més, preses fondes i tallants, peus fets a mida, verticalitat....que més es pot demanar? xapo els pocs bolts que hi ha, però el material es queda a l'arnés ja que no trobes a faltar en cap moment res mes...metres i metres i amunt, que bo!
Ben contents ja de tornada.
Quan s'acaba el diedre la via es decanta a la dreta a buscar la darrera reunió de la Sòrdenes mon Guef; d'aquí es supera un ressalt per anar a buscar un coll on trobem el primer ràpel, dues anelles ben maques. Amb corda simple es fa be el primer, d'aquí travessem la canal per enfilar-nos a l'altre costat on trobarem el segon ràpel, aquest es feia d'una sabina i veig amb estranyesa que només hi ha una baga al boix i sense maillon...quan anem a reforçar amb una altra baga i deixar-hi un maillon l'Irwing veu dos lluents bolts amb anella a la paret de la dreta!!! santa Llúcia ens conservi la vista ha ha ha
 per poc no la liem! agraïts per la feina GALL'S. Aquí amb doble corda així aprofitem per baixar un tros de canal, que cada cop està més descarnada... Recordo les primeres baixades per aquí i renoi com ha canviat!
Magnífica ressenya de


  • LOS GALLS

  • L'Irwing comenta que és la via que més li ha agradat de les que ha fet per aquí, i jo que n'he fet algunes mes, penso el mateix; ara que és important triar be, ja que aquí les tirades interessants són les imparells, ja que la segona i la quarta són molt fluixes. Aquest fet però no entela el bon regust que et deixa la via, una via de deu!! bona roca, bones possibilitats d'autoprotecció, atlètica, estètica, vertical... Gràcies al GALLiner per tan bona feina.

    16 comentaris:

    1. Gracies a tu per parlar tant bé de la vía i de nosaltres....ets un solet
      LA GALLADA

      ResponElimina
    2. Hi haurem d'anar. Felicitats per la via!!!

      ResponElimina
    3. És que la via s'ho val Pepet! vau fer molt bona feina.
      Manel, us agradarà, té el punt d'aventura que et fa disfrutar.

      ResponElimina
    4. Ei molt bona aquesta via, amb bons díedres. Enhorabona

      ResponElimina
    5. Gràcies Joan! vosaltres la vau reestrenar no? si no fos per les tirades 2 i 4 seria un deu de via!

      ResponElimina
    6. Molt bé, Jaume. No pareu !
      L'haurem d'anar a fer (dies laborables, si no hi ha molta gent...)
      Pere F

      ResponElimina
    7. ...Ah ! Has canviat la foto !
      pere

      ResponElimina
    8. Hola Pere, benvingut als cometaris!! gràcies. La via és divertida, senzilla pel vostre nivell, però crec que us pot agradar malgrat les dues tirades de transició;
      Veus com faig cas, m'ho vas comentar i l'he canviat.

      ResponElimina
    9. No té mal aspecte, no.... Algun dia hi he de tornar, per aquí. Recomana'm una via!!

      ResponElimina
    10. Hola Joan, doncs amb aquesta ja faràs el fet, però si no vols fer servir els estreps la Nick Gall Lastir és molt bona i mantinguda, semiequipada, per disfrutar, la placa de la Canto por Soleares és magnífica, imprescindible diria jo, una possibilitat és pujar per la Canto pot Soleares fins la PLasca, fer la Canto i la El dia de la Prostitució, es poden rapelar i sortir per la Misión impossible, quedes ben satisfet i a més pots baixar caminant per darrera. La clàssica Olga Frontera si no l'has feta és també imprescindible, per història, per ser la prtimera i per l'estètica i lògica del seu itimerari anar superant le splaques com si estiguèssis en uns petits ôrganos de Montoro...vaja que tens per triar i amb un grau sempre amable.

      ResponElimina
    11. Hola jaume,
      Veig que us va agradar la via. Aquesta la tenim encara pendent i segur que la farem aviat

      Salut i a escalar

      ResponElimina
    12. Hola Joan, val molt la pena, la primera tirada és prou interessant i llarga, llàstima de la segona que és rostollera però la resta fa molt goig, t'agradarà segur.

      ResponElimina
    13. Que be que us ho paseu "bandidos"

      ResponElimina
    14. Oi tant Sergi! la vostra feina d'equipament hi ajuda molt!

      ResponElimina
    15. Te bona pinta la via, Jaume, apuntada!!!

      ResponElimina
    16. Hola Joan, sí que és bona sí, la disfrutaràs.

      ResponElimina