dilluns, 14 de març de 2016

Iroquesos a la Cota 94 (agulla Manolito Garcia) 14-03-2016

El sol encara escalfava quant ens acostàvem a Agulles.
Aquest cap de setmana m'ha tocat treballar, amb el que dilluns m'escapo amb el Jordi; d'antubi moltes espectatives però la Mèteo finalment ha manat, cap a Montserrat que ha de ploure. Malgrat que s'ha de caminar una bona estona anem a la via Iroquesos a veure si finalment me ne'n surto: hi he anat ja dos cops, el primer la boira pixanera tenia la primera tirada ben molla i la segona el freds i una bona calamarsada ens en fan fora.
La primera tirada és a redòs d'una gran Pinassa que l'ombreja tothora. d'aqui el color verdós.
Deixem el cotxe a Can Massana i d'aquí a Coll de Guirló, coll de les Portelles, refugi Vicenç Barbé i canal Ampla; la remuntem fins poc abans d'arribar al coll d'Agulles on travessem el bosc per anar a buscar les parets. Un gran pi adossat a la paret marca l'inici de la via. Aquest Pi, una Pinassa per cert, ens serveix d'ajuda per encintar la primera assegurança. El mur és molt llis i vertical i sovint humit o moll ja que la brancada de l'arbre condensa la boira, d'aquí l'intens color verd de la roca.
Després de tres passo d'A-0 ja podem anar en lliure, delicat pel fred !
Avui sembla que tampoc l'hem encertat, malgrat la roca és ben seca, s'ha girat un ventet gelat que ens deixa els dits garratibats. Tanmateix a la tercera va la vençuda i el Jordi s'enfila decidit: entre tibada de cinta i un estrep supera el tram mes finot, la resta surt en lliure, però patint ja que té els dits glaçats.
L'Ou de Colom, la Bola de la partió i la Bitlla sota un cel cada cop més amenaçador...

La segona tirada és vertical, amb un punt de pebre al superar un ressalt.
M'he abrigat amb tot el que porto mentre asseguro el Jordi, ara és el meu torn i intento fer aquests passos d'artifo en lliure, però no m'en surto, l'amic Eduard


  • Escalatroncs
  • comenta que és 6a+ en lliure, la veritat que avui m'ha semblat més grau i m'he hagut d'agafar a les cintes....haurem de menjar més sopes!
    El Jordi encarcarat de fred, apunt d'entrar a la segona reunió.
    La segona tirada comença ben vertical, però es deixa fer, superat un relleix hi ha el pas clau, un tram de peus escadussers i mans a cigronets, per mí 6a obligat, ja que l'assegurança allunya. Superat el pas la paret afluixa i la via es decanta a l'esquerra fins la reunió, ben còmoda.
    Darrera tirada, un ressalt i terreny trencat fins al proper ressalt.
    La darrera tirada és senzilla amb un tram comú amb la Màster and Commander dels germans Masó. Atenció però a un tram trencat i ple de pedretes abans del darrer muret.
    El cel ens volia caure a sobre...!!!
    Mentre espero per recuperar la darrera tirada es posa a nevar! fantàstic! la llàstima és que para tot seguit.
     Rapelem pel vessant nord per la canal que fa la nostra agulla amb l'agulla alta de la Miranda. Aquesta agulla havia de ser el proper objectiu, però el Jordi ja n'ha tingut prou de fred i vent i després de mirar be l'entrada de la via dels Dijous enfilem cap al cotxe.
    Superant el darrer ressalt abans del cim.


    Foto refugi, al cim la nevada ens ha fet fora.

    Ressenya original de l'amic Joan Vidal "Indi"

    Una via interessant, molt ben assegurada, no cal dur mes que deu cintes, i bona roca, llàstima de no poder alliberar el tram d'artifo. Peu de via sempre a l'ombra, no feu com nosaltres i aneu-hi quan no faci fred. Possibilitat d'acompletar el dia i amortitzar la caminada amb diferents vies: Dels Dijous a l'agulla Alta de la Miranda, Shar-Strep a la dreta de la Iroquesos o la Yucatan a l'esquerra.

    5 comentaris:

    1. Carai amb el fred,però al final ha caigut, enhorabona

      ResponElimina
    2. Felicitats, malgrat el fred! Es veu ben guapa per fer-hi una escapadeta... Queda apuntada!

      ResponElimina
    3. Gràcies Joan! ja hi tornaré que vull fer les dues del costat a veure si en millors condicions.
      Petrus! gràcies, t'agradarà, segur que tú l'alliberes.

      ResponElimina
    4. Esteu forts, punyeterus! Nosaltres diumenge a Vilanova de Meià també ens vam pelar de fred!

      ResponElimina
    5. Fem el que podem Joan, ja m agradaria estar fort ha ha
      A la Càmel vau passar fred també? doncs el flanqueig amb fred deuria fer goig!

      ResponElimina