divendres, 8 d’abril de 2016

Idilica aresta a l'agulla dels tres ponts: aresta Idílica. MD/Ae. Mola de Sant Honorat.

Mas Torrent, d'on comença el camí cap a la Roca del Corb i Coll de Mu

Diumenge tres d'abril, avui sembla que tindrem una treva de borrasques, amb el que ens la juguem i anem cap a la Mola de Sant Honorat; amb el Toni fora de combat encara, farem cordada de tres:jo, el Jordi i l'Irwing, que s'estrenarà en vies clàssiques on l'estrep és necessari. L'aproximació me l'estudio be, s'hi pot anar pel restaurant Can Boix remuntant el barranc cap a Coll de Mu o be per la crtra de Cortiuda en direcció al Mas Torrent, que és el que decidim fer nosaltres, és més planer i agradable: de Peramola cal seguir la carretra de Cortiuda, trobareu senyalització, i seguir la pista, primer asfaltada per passar a ser de terra mes endavant; fets uns quatre quilòmetres veurem a la dreta un Mas, aleshores agafarem la pista que hi mena, o millor aparcar ja i seguir caminant fins la Masia, el Mas Torrent. De l'esplanada d'entrada a la casa surt un corriol senyalitzat amb marques grogues i blau cel que s'enfila  fins a una pista ampla, trenquem a la dreta en direcció a la Roca del Corb, el camí s'enfila per uns trams de roca nua i quan som davant la paret farem cap a l'esquerra tot revoltant-la. Un altre trencall en baixada on gaudirem de la impresionant Mola de Sant Honorat ens deixa al coll de Mu; d'aquí per corriol revoltarem la base de la Roca Llarga a la dreta. Trams amb cables per quan és moll o glaçat.
Baixant a Coll de Mu, amb la Roca Llarga i el Paller gros amb tot el conjunt de la Mola de Sant Honorat. Al darrera deixem la Roca del Corb.

Agulla dels Tres Ponts amb l'evident aresta.
El camí és agradable, plaent, avui tot i ser diumenge, no escoltem ni veïem ningú, tan sols el cantar dels moixons i algun corb. Anerm badant davant l'espectacle natural, geològic, que tenim al davant, tanmateix si finalemnt no escalèssim, no donaríem pas el dia per perdut.
Primera tirada amb un pas punyeterament tècnic.

A sota l'aresta grimpem per l'esquerra fins a sota el desplomet inicial, així escaquegem la primera tirada; amb alegria trobem que al costat del burí amb la plaqueta trencada hi ha un bolt. Avui anem tres i el Jordi ha demanant de començar, enllaçarà les dues primeres tirades que és prou factible i la resta de via me la deixa per mí, d'acord! a l'Irwing de moment el deixem que es vagi curtint, que aprèn ràpid, però avui millor no fer experiments. L'artificial de sortida és punyetero, cal posar-se a últims i amb compte anar a trincar l'altre bolt...gens fàcil, sobretot si no es té massa tècnica oi Irwing? tanmateix el Jordi s'ho pela prou be i ja el tenim superant el primer muret i empalmant la tirada. Li costa trobar la segona reunió, però finalment se'n surt.
Fet el flanqueig l'escalada esdevé lliure i plaent.  Empalmem primera amb segona.

Ja reunits els tres, passo tot seguit a fer la tercera tirada, aquesta és senzilla amb les assegurances allunyades, però amb la roca prou bona per a que no trobis a faltar res; aviat s'ageu i camino fins a una Sabina on munto reunió. D'aquí recupero els companys que continuaran caminant fins la següent reunió, sota el trempat mur de la segona part, més vertical que el tram inicial, una fisura ratlla tota la primera part.
Segona part de l'aresta amb la quarta reunió en un còmode nínxol.

La quarta reunió és en un nínxol sota la vertiginosa fisura, mentre camino cap a ella m'hi vaig fixant, es veu seriosa.... Surto de la reunió per la dreta enfilant-me a buscar l'escletxa; una sabina petita demana que la llacis i això faig, immediatament m'adono que sobre mateix hi ha un pitó...sabent-ho no perdeu temps amb la pobre Sabina. Ara l'escalada es fa atlètica i aèria, en diedre espectacular i franc; un altre pitó una mica més amunt i un tascò abandonat ens menen a l'artificial.
El Jordi endreçant la ferralla per preparar la sortida en lliure, vibrant! hehe

El tram d'artificial es deixa fer be, ara però, de sobte s'acaben les xapes i la reunió és força amunt...cal flanquejar a l'esquerra amb una sortida espectacular, per aèria, però gens forçada gràcies a les bones preses de mans, sobretot un merlet fantàstic que jo aprofito per llaçar i assegurar-la. Bonics passos en flanqueig et porten força a l'esquerra on trobo pel meu gaudi, un espit; d'aquíes remunta un mur entrant a la plataforma de la reunió, havent de fer un bon flanqueig, tingueu cuira de posar una cinta prou llarga si no voleu patir pel fregadís com em va passar a mi!
Els cmpanys a la cinquena reunió des d'on comença altra cop el lliure.

La cinquena reunió és prou còmoda, ja comencem a tenir unes bones vistes; d'aquí s'en surt recta amunt amb un artifo amable fins un relleix d'aquí dos passos forçats que jo faig també en artifo, díuen 6a+ en lliure...i s'acaben els bolts, toca continuar en lliure, lliure sense complicacions en tendència a l'esquerra tot buscant la millor roca. Múltiples possibilitats d'acompletar l'assegurament, però la dificultat i la roca et fan anar ben tranquil, tan sols llaço un gran merlet que demana ser abraçat.
Entrant a la penúltima reunió.

Aquesta penúltima tirada és llarga, uns 40 metres dels quals els quinze primers són verticals i la resta plaents amb una roca prou bona; la reunió és també còmoda i sota un muret d'aspecte trencat, la darrera tirada, que si es vol e spot empalmar fins al cim, jo prefereixo aturar-me així controlo millor els companys.
El Sentinella dels Tres Ponts amb la plana d'Oliana i el Pantà de Rialp al fons.

Sortint per fer el curt i trencat darrer tram.
Això s'acaba, estem contents, però ens resta aquest curt tram d'aspecte lleig i que intento vendre, però el Jordi no compra ha ha ha la ressenya parla d'un pitó, però aquest o es veu fins que hi ets a sobre; la roca em sorprèn, és millor del que sembla. L'entrada al cim cal anar molt en compte ja que és plena de còdols que volen suicidar-se. Unes Sabines poden servir per fer reunió, però ja que tinc prou corda m'arribo fins al ràpel d'on recupero els companys; aquest em costa de localitzar, és a l'esquerra i no es veu fins no hi ets a sobre. D'aquí amb corda simple ens situem al capdamunt d'una de les potes del magnífic trípopde que és l'Agulla dels Tres POnts, nom molt escaïent! La instal.lació del RÀPEL que tenim ara és amb dos bolts, millor ja que anem advertits del que ens espera... Sortosament l'inici és en diedre on haurem de vigilar de no fer baixar massa còdols, fins que fets una quinzena de metres ens aboquem al vèrtex d'una espectacular cúpula formada pels Tres Ponts, d'aquí ràpel volat durant una quarantena de metres!!!!
Espectacular ràpel dels Tres Ponts....
D'aquest punt s'abandona la paret per fer un volat d'uns 40 metres.....



QUIN ESPECTACLE !!! No conec un ràpel igual, quina bellesa, sorprenent, adrenalínic, únic, se m'acaben els adjectius...la grimpada ha estat maca, però això ha estat únic....suposo que fent espeleo es deuen fer volats així, pero a l'are lliure, quina disfrutada. Per mí el millor ràpel que he fet mai. Ens va anar molt be per a poder controlar còmodament la velocitatd e descens, posar doble mosquetó a l'ATC i avui sí, avui he fet servir el Shunt en comptes del Machard bidireccional, no s'hi val a badar. Tanmateix porteu bagues per a fer autoblocants que mai se sap que pot passar.
Encaixonat descens amb uns quants ràpels més.
Ja tots tres baix, estem eufòrics, però l'excursió no s'ha acabat no....desgrimpem a trobar el proper ràpel al tronc d'una bona Alzina; les bagues estan prou noves, però per si de cas cal preveure cordinos de recanvi.

Aquets ràpels que haurem de fer es poden desgrimpar, però alguns trams són prou exposats i si no hi ha pressa millor fer-los, atenció però que són molt encaixonats i més que rapelar el que farem serà baixar desgrimpant assegurats per la corda del ràpel. I dis atenció perquè a l'Irwing en el darrer d'ells se li va encastar el rapelador a la paret...el dúias massa separat. La sort és que estava amb els peus al terra i ho va poder sol.lucionar fàcilment, però hagué spogut ser pitjor....
Plaent retorn per les codines, el camí tot un espectacle, com la via!

Del darrer ràpel el descens és tranquil pel llit del torrent fins a trobar el camí de pujada. Camí que per si sol ja paga una excursió per la zona. Ens mirem futurs projectes, la Retiro espiritual, que el Jordi ja ha fet, la liberazione al Sentinella... caminem relaxats, buits, hem deixat tota l'adrenalina a la paret i sobretot al buit.....ha estat una jornada única.
Ha estat una ruta sorprenent, per l'entorn, per l'escalada,pel descens.

Magnífica ressenya de l'amic

  • Romàntic Guerrer
  • La Mola de Sant Honorat no em deixa de sorprendre, ja em va captivar quan vam escalar la via Núria, però aleshores l'aproximació la vam fer diferent no entrant al cor del massís, l'aresta idílica és al bell mig i et permet conèixer una mica mes la zona. Amagada darrera la muralla del Roc de Rumbau, aquesta singularitat conglomerada enmig d'un mar de roca calcària, sembla amagar-se de la gent tot vergonyosa...i segurament això ha ajudat a mantenir la seva bellesa gairebé intacta. Siguem molt curosos i respectem l'entorn, per sort la qualitat de la roca ja fa una selecció i l'equipament alegre també. Felicitar els aperturistes: Antonio Garcia Picazo, Eduard Garcia Palma, David Hita i L.Garcia que el març de 2001 van acabar aquesta línia tant evident. El nom de la via molt ben trobat, com la de la seva veïna, Retiro Espiritual... Escalada de dificultat baixa, el que no vol pas dir fàcil...cal escalar. Els trams mes senzills si un ho necessita és fàcil acompletar l'equipament. També hem de tenir molt present que el descens és llarg i sobretot vigilar en cas de tempesta sobtada ja que la part final és molt encaixonada i únic punt de sortida de l'aigua, millor no posar-s'hi si hi ha risc de pluja forta.

    9 comentaris:

    1. molt bona aquesta via i expectacular rapel, aquesta via la varem fer amb lo Juanjo Garra i lo Sergi.

      Salutacions.

      LO NIKO

      ResponElimina
    2. Ei, Jaume, molt bona aquesta, la tinc pendent!!! Salut companys

      ResponElimina
    3. Si que n'és de bona sí! malaguanyat Juanjo.
      Joan, doncs val molt la pena i no és gaire obligada.

      ResponElimina
    4. Enhorabona, un racó idíl·lic i tranquil, aquesta amb el seu espectacular ràpel, és la gran clàssica.

      ResponElimina
    5. Felicitats Jaume, ja tocava, no?? l'entorn i l'escalada un 10.
      Endavant!!

      ResponElimina
    6. Doncs sí Joan, el conjunt la fan una escalada molt singular. La vam disfrutar molt.
      Manel, doncs sí, hehe però és difícil enganyar els companys per venir aquí...ara ja fey la Núria toca el Sentinella dels Tres Ponts i d'altres, la raconada em té enamorat i amés el Conglomerat em crida.

      ResponElimina
    7. Una bona via, Jaume, rematada pel rapel, però a mi em va agradar molt com a escalada! Sobretot amb un primer pas que et posa a lloc ràpidament!!

      ResponElimina
    8. Hola Joan, tens raó, el primer pas d'estreps no és gens senzill i a la primera tirada costa fer-se amb la roca, el conjunt un deu!! Ara a pel Sentinella de Tres Ponts.

      ResponElimina