Primavera Marciana, mai més ben dit! a la Miranda del Pas del Príncep.

La Miranda des dels camí de la Cova de l'Arcada, destaca el sostre pel que passarem.

Ara fa quinze dies ja, el dissabte setze d'abril quedo amb l'Irwing per continuar l'intensiu d'estreps...anirem a la Miranda del Pas del Príncep, a la via Primavera Marciana, aquesta via té una tirada de sotre espectacular i fa dies que la tinc ulllada i com que el Toni i el Josep ja l'han feta i el Jordi no vol caminar tant...el tinc escamat de quan vam fer la Makita Plateà...ha ha ha. Com l'anterior ocasió fem l'aproximació pel Vermell del Xincarró, allà aparquem i seguim el corriol que va cap a la Desdentegada i la Cova de l'Arcada. Quedo parat de com ha crescut la vegetació d'ara fa tres anys que hi vàrem passar! El camí fa de bon seguir, quan ets ja al llit del torrent i mes o menys a mig sector de la Desdentegada, trobarem una fita que s'enfila a la dreta, pel camí deixarem enrrera la Font del Xebret, avui eixuta; després d'unes àmples marrades passem sota l'espectacular Cova de l'Arcada, la deixem enrrera travessant la base d'un caos de blocs per baixar a travessar un torrent; continuem el camí horitzontal fins a trobar l'entrada al torrent de les Grutes direcció Coll de Port. Cal seguir amunt fins passat un tram encaixonat entrar en una especie de balma on a l'esquerra hi ha una gran fita, aquí s'ha de remuntar seguint marques blaves fins a trobar peu de via.

Mirant el vertical inici.

Superat el pas clau, entre primera i segona assegurança, la línia es torna més amable.

La primera tirada juntament amb la tercera són la clau d'aquesta via, aquesta primera sobretot perquè, malgrat el que pugueu llegir té un inici molt obligat, un tram senzill que no pas fàcil et permet xapar la primera assegurança, ai làs! però que lluny que és la segona...havia llegit que era 6b o artificial...d'entrada ho intento, trobo unes mans minses però renoi els peus...ho provo però veig que la caiguda és al replanet...buff penjo l'estrep, amunt...però que cal posar-se a últims i encara fer una sortida en lliure per caçar l'assegurança...vaja que no m'hi veig a últims....penso, segur que aquí la gent que no domina el 6b porta una canya per llaçar la segona...però nosaltres d'això no en tenim...recurs: porto un ganxo, el penjo d'un foradet i hi poso l'altre estrep, aguanta! el primer cop no...m'he fomut una bona rascada al genoll! Superat aquest tram la via manté encara la tiesor, però més humana, passat el tram vertical perd verticalitat notàblement i també perds les xapes...per sort la dificultat ara és baixa. Alguns espits estan tan rovellats que és fàcil saltar-se'ls, tanmateix si es vol es pot llaçar algun merlet. La reunió és força amunt, uns 50 metres, ben equipada i comuna amb la de la via Blava.

Segona tirada, entrant al flanqueig i a  sota el balmat.

Ara és el torn de l'Irwing, la primera assegurança és comuna amb la Via Blava però nosaltres anem a la dreta en un flanqueig ascendent fins un diedre on trobem uns passos molt bonics per passar a la paret del davant, d'aquí senzill fins a pujar al balmat; ja a sobre caminant fins la reunió força a la dreta sota un pilar característic.

A la segona reunió, aquí comencem el festival d'estreps.

Al recuperar aquesta tirada cal vigilar ja que la distància entre la reunió i el darrer punt d'ancoratge fa que el segon hagi de vigilar, en cas de patinada el pèndol seria d'escàndol! Aquesta reunió és ben còmoda, a l'ombra, això sí, avui per sort no fa fred, més aviat calor, i s'hi està molt be.

M'acomiado de l'Irwing, mes amunt ja no ens veurem.

Avui anem tots dos sols, l'Irwing encara no domina això dels estreps, i abans de començar la tirada repassem be el tema comunicació, ja que no ens veurem i possiblement ni ens sentirem. Els passos no són massa llargs i vaig progressant ràpidament seguint la mecànica i metòdica de l'artifo, des que vaig descobrir la fi-fi que se'm fa més fàcil, ja sé que no s'hauria de fer servir, però... A mesura que la paret es posa tan sols verticals toca fer alguna sortida en lliure fins que cal escalar....renoi com costa tornar al xip escalada.... Reunió!! recupero el company, però no avança...a veure que passarà...avui no el puc ajudar...després d'una estona aconsegueixo escoltar un crit: groga!!! el tema és que hi ha una altra cordada aprop que críden i no ens aclarim gaire, però finalment dedueixo que, ja que fa estona que el tinc tens i no avança, que haig d'afluixar la corda groga, així ho faig i veig com a poc a poc puc anar recuperant; una vegada a la reunió l'Irwing m'explica que ha fet la típica errada de novell: no ha tret la corda de la cinta i ha fet un pas a l'altre estrep, jo he recuperat i al tensar no podia retirar-la!!! Una lliçó apresa que de ben segur no se li oblidarà.

Al "pas" de la quarta tirada i fent via cap a la propera reunió.

Aquesta tercera reunió és airosa, al capdamunt de la balma; ara continua l'Írwing, li passo els Àliens i alguna peça mes gran, ja que tot i ser senzilla no recordo si té mes d'una xapa, la del pas que tenim al davant, en un muret vertical. Es treu el pas amb soltura i encara la continuació, el veig progressar amb seguretat, però li recordo que si pot posi alguna "cosa"; i així ho fa, posa dos Àliens en el camí a la reunió, sota una altra balma, aquesta molt mes modesta que l'anterior. Ha tirat pel dret deixant-se una altra assegurança, però ho ha resolt amb dos bons Àliens, bé Írwing!

En aquesta tirada pots anar per on vulguis, l'Irwing l'amaneix amb dos Àliens, no troba l'altra assegurança.

A la penúltima reunió i sortint-ne pel desplom.

Som a la darrera reunió abans del cim, d'aquí també hem de fer-ho amb estreps, li proposo a l'Írwing d'encapçalar la tirada, però de moment prefereix continuar de segon, però ben aviat es decidirà que és un alumne avantatjat! Un parell de passos d'estreps i ja sortim en lliure, llàstima que la tirada és curta, doncs és molt maca. El replà cimer és ben ple de còdols, encara no som ben be dalt, ens faltarà una grimpada. Ja recollim el material i ens traïem els gats, avui ha fet molt sol i calor, calor que hem suportat gràcies a un airet constant, però els peus han patit l'escaldufada.

Premi al cim: Frares en tota la seva esplendor!

Del cim baixem caminant direcció nord per una canaleta d'Alzines que ens deixa en un replà, del que fent un flanqueig aeri sortim al camí que va al coll de Porc, just sota l'Agulla Gran del Pas del Príncep, que no ens cansem de mirar. D'aquí baixem direcció Agulles fins a trobar el torrent del Lloro, anem per un corriol a l'esquerra que passa pel mig del torrent tot seguint fites i marques blaves, i que ens deixarà altre cop al trencall del Torrent de les Grutes d'aquest matí.

Avui sort del ventet, sinó ens haguèssim cúit.

Ressenya d'

Escalatroncs

Una via molt interessant, però aneu avisats de que la primera tirada és obligada en artificial, en lliure 6b. Caiguda lletja si no es té el grau o sí posant-vos a últims d'estreps, que no tothom s'atreveix, com jo!, us desequilibreu... La resta, l'artificial és ben equipat amb sortides en lliure franques. Assegurances alegres als trams de IV/IV+. Possibilitat d'acompletar amb merlets i Àliens. L'aproximació per la Cova de l'Arcada et permet gaudir d'aquest fenòmen geològic, val molt la pena. La vista sobre Frares per quedar-s'hi una estona badant. Recomanable!