diumenge, 8 de maig de 2016

Via Camp a la Punta de les onze hores. Sant llorenç del Munt. Clerc, Camp i Estruch: Trilogia mítica i amb història.

La Punta de les onze hores a la primera cinglera de la Mola. Perfil de la Via Camp.

El dilluns 18 d'abril assolia amb el Jordi Carreras "Cuc" un repte pendent: La via Camp. Aquesta via té per a mí molta història, el meu primer contacte amb ella va ser el deu d'octubre de l'any 1999; amb l'aleshores company de cordada i mestre Pep Graells: ens hi vàrem posar, fèia poc que s'havia restaurat amb parabolts. Ell m'explicà que fèia trenta anys que la tenia abandonada, no van passar de la primera reunió...aleshores la sortida del sostre era mítica car la darrera assegurança era al llabi del mateix obligant a posar-se a últims amb preses de mans fines, fines...de tal manera que moltes cordades pujàven abans al cim i deixàven una corda penjada per ajudar-se si fós el cas... Nosaltres en el nostre primer intent no vam passar de la segona tirada, car hi ha un tram desequipat i compromés que ens va tirar enrrera. Hi vam tornar dues setmanes després i aleshores jo vaig encapçalar la primera tirada i el Pep va resoldre el seu tram "expo" de la segona i el sostre magistralment. Jo aleshores no controlava gens els tema dels estreps i m'en vaig veure de tots colors per a poder sortir tot hi anar de segon. Aquest fet no va fer més que amplificar el meu mite personal amb aquesta via.
Trilogia mítica, molta història en pocs metres de paret.
En pocs metres de distància, la Punta de les onze hores atresora tres vies imprescindibles per als enamorats de Sant llorenç: La Clerc, que he repetit moltes vegades amb diferents companys, l'Estruch, feta amb el Xavi Àlamo (17-02-1990) i Joan Casòliva (02-07-2010) i finalment la Camp (Joan Camp i Bosch); aquesta i l'Estruch (Antoni Estruch i Senserrich) es van obrir per homenatjar a uns companys del Centre excursionista Terra i Mar, entitat precursora de la UES juntament amb el C.Exc Sabadell i el C.Exc del Vallès, que vàren desaparèixer la primavera del 1954 en l'intent d'escalar el Cerví.
El Jordi a l'intent definitiu i la via des del peu.

Passats uns setze anys des de la meva primera ascensió, amb més pena que glòria, de la Punta Camp, finalment vaig "enganyar" l'amic Cuc per anar-hi, (s'apunta a un bombardeig!) és el dilluns qüatre d'abril que ens hi apropem: avui començarà ell, la via sembla que no es fa gaire per l'estat de la roca, van caïent còdols de tant en tant...s'hi enfila sense massa dificultats excepte alguna sortida en lliure i sobretot l'entrada a la reunió, que és delicada. El dia s'ha anat girant i quan arribo a la primera reunió fa molt de vent...la història es repeteix, cap avall!! rapelem que no tinc ganes de patir més del que ja patiré al sostre...després de tants anys, ja hi tornarem amb millor temps. Hi curiosament quinze dies més tard, com el segle passat, hi tornem: és el dilluns divuit d'abril i avui sí!!!!
Flanquejant a buscar la línia.

Fent la primera tirada, 23-10-1999 en que vam assolir la via ja.

El Pep a la primera reunió, el 10-10-1999.

Poc engrescador aspecte de la segona tirada.
Doncs avui també fa vent....pel que estic experimentant en aquest esperó sempre n'hi fa. Avui però la moral és alta i continuo. La segona tirada comença vertical entre grans còdols que sembla vulguin anar avall....per poc després flanquejar a la dreta fins sota un tram de roca molt descomposta on curiosament desapareixen les assegurances! és el tram en el que el Pep va dubtar...i be, ho entenc, acostumat a seguir les cintes i l'artifo, de cop toca fer una sortida d'estreps; una bona ma a l'esquerra ajuda i ja sóc en un replanet al davant d'un diedre vertical, al capdamunt un gran merlet, on posaré un cordino. Tanmateix em costa una bona estona decidir-me a sortir, i és que no em crèia que no hi hagués cap cosa....fins que em vaig convèncer que calia sortir en lliure.... Supero amb molt de compte el diedre, llaço el merlet i ara travessa horitzontal a buscar el bolt, uns cinc metres per sobre del darrer....la dificultat intrínseca no és alta, però la qüalitat de la roca fa patir...
Al primer tram d'artifo de la segona tirada, abans de l'exposada sortida en lliure.

Des de la segona reunió, enguany també m'ha costat el tram intermig....


Precari merlet que dóna moral per fer el tram de lliure.
Llaçat el bolt, continuo alleujat, un parell de passo mes i una altra sortida en lliure, no tan compromesa; l'arribada a la reunió, sobre un esperó d'aspecte trencat, és ben protegida. Veig que el merlet encara és a lloc, i aguantarà sí!
El Pep a la tercera tirada, molt ben assegurada, fins al sostre, on la sortida se les porta!


El Pep aconsegueix sortir del sostre amb soltura, a mí em costarà més!
Una vegada tots dos a la reunió, continuo cap al sostre, pel que veig jo que patia pel sostre, una mica més i em tomba la segona tirada...cal anar-hi avisat del que t'hi trobaràs. Aquí s'alternen els bolts amb burins originals, però n'hi ha un munt! sembla ser que aquesta tirada la va obrir en J.Majó, que es va cansar de picar al sostre deixant la sortida neta! escalava molt be i era eixalabrat m'han dit, no el vaig conèixer, sí que conec l'altre aperturista en Jaume Olivé, la persona que em va introduir en aquest mon de l'escalada, gràcies Jaume! tot un mestre.
El Pep exultant a la reunió cimera, per a ell també significava assolir un repte!
Sóc al sostre, un burí i un bolt al llabi ben be, hi penjo l'estrep i m'ho miro, veig que a la sortida hi ha canto petit, porto un ganxo i provo de posar-lo, però no hi queda be...tinc una molt bona presa de ma a la dreta, però petita, en pinça, no m'atreveixo a tibar només d'aquí....caldrà posar-se a últims, quin cangueli! finalment m'en surto sense haver-me de posar a últims, com? no us ho explicaré pas, quan ho proveu traieu l'enginy i gaudiu com jo al sortir per dalt!!! amb els anys he perdut grau però he guanyat serenitat i capacitat d'anàlisi a la paret...això m'ha tret del sostre.
El Jordi també molt content recuperant els estreps del sostre, gràcies per acompanyar-me.

Quan supero el llabi el Jordi crida content: ja ho has aconseguit Jaume! per fí! ja em deixaràs tranquil i no tornarem mes aquí ha ha ha. Resta una grimpadeta fins la reunió en dos bolts. M'allargo la corda per a poder veure el Jordi mentre el recupero. Ni me n'havia adonat, però el dia s'ha tapat...tan li fa...!
Més que contents!!!!! a la segona ha estat la vençuda!
Estem tots dos molt contents, jo per haver superat el meu repte, i el Jordi perquè el deixaré d'emprenyar amb aquesta via!!!! ja no hi torno diu el Jordi hahaha però en el fons sap que d'aquí un temps no s'en recordarà i encara hi tornarem....
Traçat aproximat de la via.

Una via curiosa la Camp, oberta l'any 1966 per en Jaume Olivé i J. Majó i reequipada el 1999. V+ /A1 obligat. La roca hi és dolenta, d'aquí l'abundós equipament; però no us penseu que sigui senzilla, s'hi ha d'escalar i saber jugar amb la roca secretiva de la zona. La sortida del sostre demana enginy i recursos si no és que sou uns equilibristes de l'estrep i no us fa por enfilar-vos a últims, tingueu-ho en compte per si de cas... Aproximació gairebé nul.la des de l'aparcament dels dipòsits de la Urbanització Cavall Bernat (Matadepera), sota la gran Torre amb piscina.

14 comentaris:

  1. quina por la via... vaja la roca...!!!

    ResponElimina
  2. Ep Joan, la roca s'ha de vigilar, però la via està molt ben restaurada, amb el que es porta prou be.

    ResponElimina
  3. Petites grans vies!! Tinc un gran record de la Clerc i l'Estruch, tot i la roca...

    ResponElimina
  4. Ei Joan! ens ho vam passar molt be aquelles tardes....ara hauràs de fer la Camp per tenir la trilogia, si vens a fer-la jo vinc a la To!

    ResponElimina
  5. Saps quina diferència hi ha entre restaurar i reequipar ? És un tema que fa temps que m'intriga des que algú es va inventar lo de "restaurar". Potser foren els maeixos que van començar a dir "obrir" a fer de primer.
    Pere

    ResponElimina
  6. per cert... vigila els reblons (que no burins) i les xapes rovellades
    Salutacions al Jordi i a l'Irving
    Pere

    ResponElimina
  7. Hola Pere, per mi restaurar és canviar peça per peça amb seny i intentant no modificar l'esperit de la via....pensava que rebló era un sinònim de burí, ja m'explicaràs que són els reblons. Els hi passo Pere, gràcies pels comentaris.

    ResponElimina
  8. Fantàstiques vies! Amb elles anàvem aprenent a escalar. Tots tenim pendent el primer llarg de l'Estorach. Potser el Paca l'ha fet...
    Quant hi escales sovint, Joan, aquesta roca et sembla acceptable. I la roca descomposta d'altres llocs deixa de ser-ho.
    En Pere Forts em va explicar que restaurar es deixar-ho com estava originalment, per exemple: pitó per pitó o rebló per rebló. Re-equipar es tornar a equipar: si es fa amb el mateix material seria també restaurar i si es fa amb parabolts o altres seria, re-equipar. Ho sigui que treure les expansions de la Normal del Cavall es restaurar i canviar burí o rebló per parabolt a la Clerc es re-equipar. Per cert el segon llarg te parabolts de propina.
    Salut

    Soc del parer que els que diuen "obrir" en lloc de "pujar de primer posant cintes" son els fills dels rocòdroms; orfes de les essències de la escalada!

    Per acabar, comentar que a finals dels anys 80 el Jordi Sala (Pelón) i el David Vallhonrat pujaven sovint i a pèl, o sigui, en solo per la via d'en Clerc! La feien i a dalt deien: que guapu, tiu! i hi tornaven. El Pelón ho feia escoltant música amb els walkmans i descalç. Quant penses amb el tram de roca més que curiosa del primer llarg pots apreciar clarament el domini d'aquests escaladors. S'ha fet altres vegades en solo, però sense aquest increïble esperit de divertiment.
    Salut

    ResponElimina
  9. Interessants i sabis comentaris Amadeu. Ja tens raó ja, la primera tirada de l'Estruch, no Estorach, pocs el dèuen haber fet, Paca, l'has fet?
    Això de Restaurar és com molt filosòfic...ja que a l'actualitat posar burins nous, com que no sé...primer n'hi han? s'en poden trobar? imagino que els aperturistes van obrir amb el millor material del que disposaven, actualment restaurar burins antics amb burins nous...el tema dóna per molt. Penso com he comentat abans que peça per peça, deixant la mostra del que hi havia originalemnt, sense afagir res mes, penso és una bona restauració, amb la certesa que una via ja mai tornarà a ser com quan es va obrir, per la degradació de la roca, a vegades millora pel pas de les cordades, d'altres vegades es degrada i augmenta la seva dificultat....ara, deixar morir vies per la no renovació del material d'assegurança és perdre un patrimoni. Restaurar sí, sobreequipar No.
    Vaja parell en Pelon i en Vallhonrat! sense paraules....n'havia sentit comentaris però sempre havia pensat que era una llegenda "urbana" mes.
    Gràcies per la teva aportació Amadeu.

    ResponElimina
  10. Bones al mestre Amadeu i les seves interessants reflexions.
    El rebló és la peça de ferro dolç que es posa al forat fet amb un burí (wikipedia dixit: Un burí és tant l'instrument per a gravar com la tècnica de gravat. És un mànec amb un cisell d'acer trempat de secció romboïdal, quadrada o circular).
    Un altre exemple de confusió similar és la de confondre obús (canó) amb obús (projectil). Veure "El obús apareció en la primera mitad del siglo XIX, pero fue en la Primera Guerra Mundial en la que alcanzó gran importancia como principal pieza artillera pesada"
    Amén
    pere F

    ResponElimina
  11. Per cert, Jaume, a veure si poses al dia el teu blog (que no bloc)
    Salutacions
    pereF

    ResponElimina
  12. Gràcies per les puntualitzacions Pere ! Burí o Burinador és l'eina per fer el forat pels reblons o burins, així, rebló i burí son sinònims no?

    ResponElimina
  13. No, burins és el plural de burí (el burí o burinador és l'eina, els burins o burinadors són les eines). La merdeta en forma de bolet que es posa al forat és el rebló.
    Ex: Faig un forat amb el buri per posar-hi un rebló. Això seria el correcte.
    Si cerques al termcat a
    http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/114/Fitxes/catal%C3%A0/B/740/
    ho veuràs clar.
    pereF

    ResponElimina
  14. D'acord Pere, tens tota la raó. La llèngua és viva, la gran majoria d'escaladors entenen per Burí el que és en realitat un rebló, per això penso que per entendren's hauríem d'acceptar com a sinònim de rebló burí.
    Per cert ja t'he fet cas i he publicat la via de dilluns passat que ja em va dir el Joan que estàveu prou interessats, si pots fes-la abans no apreti la calor.

    ResponElimina