Punta o sostre dels Parents a la Punta del Mig. Sant Llorenç del Munt.

La primera cinglera de la Mola; un escalador a la via Monistrol del Cap de Mort, el nostre sostre és a la dreta abans d'arribar a l'Esquirol.

Gràcies al canvi d'horari, ja fa uns dies que hem encetat les escalades de tarda, el passat dimecres 13 d'abril quedem amb l'Írwing i el Jordi per fer una escapadeta; no sabem a on anar i com que ja fa dies que tinc ganes de fer un sostre, el Jordi ens proposa d'anar a fer pràctiques a Sant Llorenç, a la Punta dels Parents, una via que passa un petit sostre i que jo sempre m'havia mirat sense decidir-me mai a anar-hi. Per localitzar la via cal anar a Matadepera i d'allà pujar per la urbanització Cavall Bernat fins a l'aparcament del Cavall Bernat, és senzill. D'on es deixa el cotxe cal caminar en forta pujada fins el coll entre el Cavall Bernat i el Cap de Mort, d'aquí un corriol a la dreta voreja les parets, passada una canal que enfila amunt i abans d'arribar a l'agulla de l'Esquirol ja veurem el sostre.

Preparant el material sota el sostre.

Ja a peu de via decidim per on entrar, per la fisura o per la placa de l'esquerra, una variant més equipada. Com que ens hem equipat amb el joc de tascons i friends decideixo anar per la clàssica, la fissura desequipada. La roca a l'inici és delicada, sort que la fisura es deixa amanir be, costa enlairar-se en fred amb aquesta roca, mica en mica vaig guanyant metres i cada cop la qualitat millora.

Modest sostre amb equipament de l'any que es va obrir...

Sota el sostre hi ha una reunió de dos espits "nous" que no faig, xapo el primer burí, renoi....el burí, bé, tots, són mig sortits i les plaquetes ben rovellades i primes....em penjo amb precaució pensant que me n'aniré avall, però no! aguanta. No m'hi penso i continuo amb el següent, fent tota la metòdica de l'artifo amb la diferència que ara toca posar les cuixes al graó i anar ballant d'una peça a l'altre...sembla mentida però és la meva primera vegada, amb els anys que fa que escalo encara mai havia fet un sostre com a tal...sí, avui m'estreno i em fa molta il.lusió.

Divertida i verical placa fisurada que t'has d'equipar.

Preparant l'entrada al sostre.

Testant l'estat de les assegurances, burins de l'any 1971! 

Dança vertical...

Els peus del Jordi...

La sortida del sostre, que és curtet, però a mí em sembla llarguíssim! és senzilla ja que els burins són aprop. Després d'un tram vertical cal fer una sortideta en lliure i fer un aeri flanqueig a l'esquerra a buscar la reunió en uns grans blocs. Aquesta reunió és l'original de l'any 1971, és molt precària, però anem tres i l'Írwing s'està estrenant amb els estreps, i prefereixo estar aprop; més amunt veig una reunió de dos espits.

El "culpable" de que avui siguem en aquesta via, gràcies Jordi!

La "fantàstica reunió consta de cinc burins rovellats i moltes bagues que els uneixen, jo aprofito per reforçar-la amb un espit que hi ha a la dreta. Per sort el replà és prou còmode pels tres.

L'Irwing atent !

Reunió de la Via de la Punta del Mig o Sabadell

Ja tots tres reunits, toca continuar, i la continuació no és senzilla, cal estirar-se per agafar un burí amb plaqueta bellugadissa, la punyetera com em va costar d'encintar!! aleshores tibant de cinta assoleixo el replanet superior, però en resta un altre, que deu n'hi dó! m'enfilo amb compte i veig un cap de burí, bufa! avui m'he deixat les plaquetes recuperables al cotxe...però duc empotradors! el caço amb un empotrador i amunt, sóc a l'altre replà i d'aquí ja arribo a la reunió. No sé pas per on continua la via i el Jordi no ho recorda, miro a la dreta, es veu factible però desprotegit, miro a l'esquerra, per aquí flanquejant es pot sortir caminat cap a la canal....vaja, que no m'agrada això de sortir per la tangent i torno a la reunió i aviso els companys que aniré amunt per la dreta. La roca es veu rentada però fracturada, el que la fa amable per grimpar-hi, em vaig enfilant i miro atent la fissura que tinc sota el sostre on penso hi podré posar alguna protecció; Puc posar el Camalot del 0,5 i un altre de mes gran, això em dóna moral per afrontar la sortida, que obliga a abaocar-te al buit per poder sortir de sota i entrar en un diedre ple de pinassa i terra solta...sort d'una presa a l'esquerra que m'ajuda a sortir i ja definitivament entrampat, no toca més que vigilar a no trepìtjar massa terra....una bona arrel i ja sóc en terreny amable, veig un cable rodejant una grossa alzina amb dues anelles, evidentment és una reunió, la xapo ben content!!

Sortida Punyetera protegida per un pàrell de Camalots

Recupero els companys, no ens veïem fins que trèuen el cap del segon sostre, això ja ho tenim!!! ara sí! Sembla mentida com et fan treballar aquestes "vietes" semblen senzilles, però l'equipament, la incertesa del que et trobaràs, tot plegat, et fa estar més que concentrat....jo he quedat buit.....i a la vegada ple! ple d'emocions i sensacions, ja m'enteneu.

De la segona reunió fent el diedre de sortida de la Via Sabadell.

De la segona reunió tenim al davant un diedre ben bonic i amb roca de la bona, al mur de la dreta hi ha un burí amb la plaqueta trencada i aixafada, per aquí diu el Jordi sortia la via Sabadell; jo m'enfilo pel diedre que és agradable i plaent per sortir dalt el cingle

Malgrat la via és curteta, ens ha deixat ben contents.

Les tardes a Sant Llorenç ténen el premi de la posta de sol

Ressenya de la magnifica web

Santllors

Una tarda ben aprofitada, fent una via amb història, oberta l'any 1971 per: Francesc Alavedra, un bon amic, R. Soley. lluís Comas i Àngel Colomer, tots de Sabadell. Malgrat el recorregut és curt, el fet que l'entrada te l'hagis d'equipar i la sortida també fan que la visquis intensament. Llàstima de l'equipament, haurem de pensar en restaurar-la, ja que la línia s'ho mereix.