diumenge, 17 d’abril de 2016

Sangre Azul a la Roca dels Arcs. Vilanova de Meià.

La fabulosa muralla de la Roca dels Arcs.
El dissabte passat, nou d'abril, quedem amb el Joan i el Pere per anar a Roca dels Arcs; anem amb una idea interessant d'una via que tant al Joan com a mí ens agrada, jo perquè la tinc abandonada a l'errar l'itinerari a la tercera tirada, ara ja fa deu anys...i ell per que la va fer de segon i la vol repetir. El Pere almenys la repetit vuit vegades, però no li importa repetir. Fem cap a Artesa de Segre al forn Serra on esmorzem. Ja ben repostats cap a Vilanova, fa un dia esplèndit. Aproximació per l'esquerra de la paret vorejant tota la paret, camí aèri on no s'hi val a badar; localitzada la via ens hi posem i no hi ha manera de superar els primers passos, ens rallem i decidim que avui no és el dia i abans de trampejar la tirada preferim tornar-hi mes rodats, amb el que canviem d'objectiu.
Acabant de superar el pas inicial de la primera tirada.
Anant amb una enciclopèdia de l'escalada com el Pere no ens costa gaire trobar alternativa i aquesta és la Sangre azul amb dues tirades potents i dues de trancisió per arribar al cim, sovint és una escalada que serveix d'aproximació a la Roca Alta. Comença el Joan, el primer espit no es veu, és amagat darrera uns arbustos sota el primer mur; per superar-lo sembla que es pugui anar recta, però tiba molt i la via s'encara per la dreta enfilant un tram d'aspecte dubtós i de preses amagades i rares.
Encarant un mur discretament desplomat de franges Vilanovines típiques, una delícia.
Superat el primer tram rar, l'escalada esdevé atlètica i en tendència a un continuat però sutil desplom, típic d'aquí. El sostre que tenim al damunt es supera per l'esquerra en un pas ben divertit. S'entra areunió ja còmodament.
Inici plaent de la segona tirada.
La segona tirada va per un pilar molt ben definit i també és força llarga 50 metres. Comença suaument per anar trempant cada cop més fins a desplomar. Les preses són franques i bones, una bavaresa ens porta a l'inici d'un tram de grades que aboca a una placa llisota amb les preses justes i on tenim el grau màxim. El pes de la corda complica la progressió pel primer.
A mitja tirada després de superar la bavaresa, els braços es van inflant....

Acabant de superar el pas clau, una franja de preses bones però separades, on la corda nota els 40 metres de tirada i el constant desplom.

Tercera tirada, senzillota però amena.
De la segona reunió cal flanquejar a l'esquerra per anar a una gran Alzina. Ara és el meu torn, escalada "plaisir", res a veure amb les dues tirades anteriors. Trobo una reunió de dos bolts en un muret, d'aquí arribarem fins al cim en una tirada de gairebé seixanta metres per ressalts i trams delicats, bonics els murets finals desequipats.
Un Pirineu ben innivat ens rep al cim.

Quin trio.....

Pleguem trastos amb gust de poc....

Descens gaierebé inèdit conduïts o "enganyats" pel Pere, quina enbardissada!
Satisfets dalt, però amb gust de poc, tanmateix no sabem si fer cap a Roca alta o fer alguna cosa més curta, el Pere ens recomana baixar una vegada al coll entre la Roca Alta i la Roca dels Arcs, per la vall encarada al nord, resultarà una excursió divertida i enboscada, acabarem fent boix a travers fins a localitzar finalment el camí desitjat ha ha ha, quina ensarronada Pere!
Ressenya de

  • Escalador en pràctiques
  • Una via molt interessant ideal per combinar amb alguna propera de la Roca Alta o arrodonir el dia a Roca dels Arcs.     Equipament esportiu amb una sortida a cim desequipada. Massa curta per la zona.

    8 comentaris:

    1. No la coneixia, aquesta, i no te mal aspecte! Me l'apunto que tinc alguna cosa pendent a la Roca Alta...

      ResponElimina
    2. Hola Joan, doncs és una molt bona opció, ara, les dues primeres tirades et faran treballar de valent, la resta ja és anar fent.

      ResponElimina
    3. Hi haurem d' anar, té molt bona pinta. Esperarem a estar un xic mes forts. Felicitats per la via.

      ResponElimina
    4. Hola Manel i Ita, veig que la recuperació va be! aviat al 100%.

      ResponElimina
    5. Hola, Jaume
      Just fa una setmana hem repetit la Lleida (dos llargs per qué la T s'ha liat al L2 i s'ha fet la de la Clan de los chamanes (no era questió d fer el desplom següent sense estreps i hem rapelat de la R) i hem anat a la Sangre azul que hem fet fins R3 i cap avall a dinar.
      Bona piulada. Records de T i moi

      ResponElimina
    6. Quin honor tenir-te aquí mestre! així que heu tornat a la via? ha sortit el pas de la segona tirada?
      Fins la propera! per cert ja m'he estrenat en això dels sostres, ja t'explicaré.

      ResponElimina
    7. Explica, explica, quan vulguis anem al de la cova... Ahir vem fer una via moolt recomanable, la Lorenzo Ortas a la peña Rueba (molt assegurada).
      La T va fer una parada/descans a L2 de la Sangre

      ResponElimina
      Respostes
      1. Hola Pere, doncs sí que és punyetero el crux de la segona tirada!
        Vam fer un petit sostre a Sant Llorenç, el sostre dels Parents, tot una clàssica de rovell i roca secretiva!

        Elimina