dimecres, 26 de setembre del 2018

L'Aguda gran, via del Quico, una via interessant en una raconada idíl.lica. 01-09-2018.

Des de la pista l'Aguda gran;  pel perfil de la dreta va la via.

Amb les calorades d'aquest estiu costa trobar lloc per grimpar fresquet i que no hagis de fer molts quilòmetres...amb el Toni vam coincidir en que l'aresta de l'Aguda gran sobre La Nou de Buerguedà podria ser un bon lloc i ho vam encertar. Per arribar-s'hi cal pujar cap a Berga i d'allar continuar com si anèssim a Malanyeu, just passar la Central Tèrmica de Cercs anem a la dreta cap a La Nou. Arribats al poble anem en direcció a La Clusa, deixant el cotxe a les envistes de l'agulla on per un corriol prou evident i amb intuició arribarem a peu de via.
El Toni arribant a la sorprenent primera tirada
De camí encara trobo un parell de Rovellons...a veure si no escalarem ha ha ha...per sort n'hi ha pocs! quan intuïm que som a l'alçada de la paret enfilem cap a aquesta, primer trobem una via d'aventura on veïem un pont de roca...es veu interessant i potent! tornem a la pista i una mica mes amunt, ara sí la via del Quico. Peu de via petit i còmode. La primera tirada em sorprèn! passos delicadets a l'inci per continuar amb un caire atlètic i vertical fins la reunió on arribo ben "calent"; abans d'entrar-hi un diedre on cal posar-s'hi be. Una disfrutada vaja!
Començant la segona i a l'inici de la "gresca"
Reunió còmoda en un replà; surt el Toni en flanqueig ascendent a l'esquerra, un tram d'aspecte rentat ja el posa en alerta. Superada una cresteta s'aixeca sota un desplom on cal ajudar-se de les cintes per anar progressant fins a sortir-ne. Aleshores l'escalada esdevé agradable fins la reunió.
Recuperant la tercera tirada, prou divertida.
De moment ens està sorprenent la via! vertical i potent, llàstima de que la roca és poc agraïda al tram central de la segona obligant a tibar de cintes... La tercera tirada comença vertical a la reunió amunt. Aquí les assegurances són col.locades a l'esquerra d'on hi ha les preses si es va en lliure...surt tota en lliure però cal afinar amb algun foradet i invertits amagats.
Al cim fent una variant de la via.
La darrera tirada ja és una grimpada que el Toni redreça fins al cim de l'agulla, la reunió és abans d'aquest en un sòlid esperó a l'esquerra, tot el contrari del que es troba el company, descompost i fragmentat, vaja que no és gens recomanable fer aquesta variant...això sí va quedar molt estètica.
L'Aguda petita des del cim de l'Aguda Gran.

Pot-Llibre de registre.

Primer ràpel 
Del cim crestegem fins trobar la reunió cimera, de la que rapelem, dos ràpels fins la segona reunió i d'aquesta un de llarg al terra.
Mas Cuirols, Cingle de Les Rovires i Cingle de la Tor.

Per celebrar l'agulla un bon dinar a Ca n'Anglada ( Malanyeu)

Ressenya de la via de la web dels autots
J. Frontera, R. Majó, E. Martínez i J. Oliva. 

Una via prou interessant, molt ben equipada amb parabolts per no patir gens! ideal per dies calorosos; evitar en dies freds o humits ja que la paret és molt vegetada. Recomanable.

2 comentaris:

  1. Bé, a mi no em va agradar gaire, la vaig trobar massa irregular, o molt senzilla o molt complicada. El lloc si que és bonic, però...

    ResponElimina
  2. No deixes de tenir raó Joan, però a mí en general em va agradar, la primera tirada molt maca i la tercera també, la segona si haguessin trobat una alternativa al mur compacte...tanmateix sobre gustos...

    ResponElimina