Esperó dels Bombers al Pic del Martell o com xalar com criatures ! 09-01-2022

L'esperó de mes a la dreta és la nostra línia.

               Estrenem l'any tornant al PIc del Martell, dartrerament el temps ens porta a buscar zones temperades i el Pic és un oasi per a dies on penses que el vent i el fred no et deixaran fer res.

Continuem repetint vies de l'amic Asín, avui ens posem a l'Espero desl Bombers, una línia ben evident i agosarada que ens crida l'atenció.

Aproximació: 

De Barcelona cal agafar l'autopista C-32 direcció Castelldefels, passem les Botigues de Sitges per sortir a la sortida C31 cap a Port Ginesta, primera sortida abans d'entrar a la rotonda, d'allà no baixem a Port Ginesta sinó que continuem recte per la Urbanització Rat Penat en direcció al Monestir Budista;  deixem el cotxe en un aparcament de la Diputació des delque veïem Penya Ginesta, zona d'esportiva.   Per anar al Pic del Martell baixem per la carretera fina al primer revolt on trobarem fites;   les haurem d'anar seguint amb intuició mirant de no guanyar massa alçada, hem de trobar un collet del que ja albirem la paret i baixar a la seva base tot seguint mil i un corriols.  Ja a la base deixem enrera la cova dels Bombers, gran balma evident per resseguint la paret deixem el peu de via de l'Excàlibur fins a l'evident Esperó dels Bombers. 

Inscripció a peu de via i aspecte del fissurat mur de la primera tirada.

                  La primera tirada comença ben trempada resseguint una fissura de bon amanir, arribem a un replà inclinat on anem una mica a la dreta per encarar un esperó, aquí dubto unamica de per on anar, però sí, és pel bell mig de l'esperó, per on mes tiba, però és que les preses hi són posades per gaudir i poc a poc s'arriba a la reunió en un còmode replà.

Primera reunió i al girar-nos el premi d'escalar al Pic del Martell.

Recuperant la primera tirada, amb una espectacular pilastra per la que ens enfilem.

Començant la curta però intensa segona tirada i apretant-li fort.

             La segona tirada és curta però intensa, comencem flanquejant a la dreta tot seguint les assegurances, aleshores una bona tibada, de cinta o si esteu potents dels bons però sabonosos cantells a xapar un pont de roca, aquí malgrat l'abundor de preses, el desplom ens fa anar en artifo;  cal derivar a la dreta fins on la paret perd tremp i pujar al replà de la reunió;  reunió on tenim un forat pel que podrem veure el peu de via!

Entrant a la tercera reunió i fent el pas de sortida de la quarta.

   La tercera tirada torna a ser espectacular, sembla que hagim de sortir per l'esquerra, però no! cal anar a la dreta i enfilar.se a un esperó, aleshores anem seguint les assegurances cap a l'esquerra, ara sí.  Superem un altre bombet i tenim el pas clau on una orella ben bona d'esquerra ajuda a sortir, per mí el pas mes punyetero de la via, tant que el fem amb artifo.

Superat aquest tram la continuació és mes amable amb una entrada a reunió ben bona, una fissura vertical a equipar.

      La quarta tirada surt a l'esquerra a buscar una fissura vertical on un clau ens indica que anem be, la resta a equipar.   Seguit de plaques i ressalts que ens faran gaudir.

Equipant la quarta  tirada.

Cinquena reunió i entrant a la mateixa.

La cinquena tirada  no se si la vam fer per on toca, en principi cal anar en tendència a l'esquerra, i així començo, però un seguit de diedres de llibre em tempten i surto per on la roca em diu, a tothora podent equipar a plaer, vaja un festival !  Trobo una reunió i m'aturo.

La resta fins dalt és una grimpada divertida entre Margallons que tambné te la seva gràcia.

La baixada és arribant a la plana cimera, aleshores buscarem fites i amb molt de compte, aquest terreny és molt traidor, anem direcció sud resseguint la vora de la paret fins baixar abuscar el camí per on hem pujat.

Ressenya de l'amic

Joan Asín

.

Escalada semiequipada més exigent del que sembla, molt atlètic tot plegat.   Assegurada amb parabolts i algun clau,ens serà útil un joc de tascons i Càmalots fins al 2. i estreps si no anem sobrats de grau.

 

Bukanan a la Roca dels Arcs, un gaudi vertical! 11-12-2021.

Desafiant i imponent, Roca dels Arcs !

              Roca dels Arcs a mí sempre m'imposa....és una mena d'escalada molt vertical i on no m'hi trobo còmode, però cal anar sortint de la zona de confort i tornar a aquesta magnífica paret.  Aquest dissabte hi anem amb el Jordi a fer una via oberta per l'amic Asín fa força anys;  darrerament només faig que repetir vies seves, i és que són molt bones, gràcies Joan i companys per aquestes línies.

Aproximació:

Haurem d'arribar-nos a Vilanova de Meià d'on travessarem el poble seguint la       L-913 direcció Llimiana;  aleshores aparcarem passat el Pilar del Segre, es travessa un pont per deixar el cotxe a un dels pètits eixamplaments que hi trobarem, gairebé ja al Pas Nou;  baixem per un corriol a travessar el torrent per enfilar el camí que travessa tota la feixa de la Roca dels Arcs, a l'alçada dels primers grans sostres vermellosos ja busquem sender per assolir la base de la paret.  La via és entre la Tàrrega i la Pastelina, una lletra B i una sageta picada a la pedra ens confirmen que ja hi som.

El Jordi a peu de via i gravada una B i sageta.

Primera tirada, amena i divertida. Foto Jordi Ceballos)

Al pas clau on un microtascó fa el fet. Fotos Jordi Ceballos)

              La primera tirada comença per un tram ajagut que s'agafa en diagonal de dreta a esquerra a buscar una Savina on la paret es redreça.  Abans haurem posat alguna peça en un forat.  Bona i abrasiva roca.

Llacem la savina i aleshores anem a la dreta a buscar un diedre curt  per on ens enfilarem, l'itinerari sap buscar les debilitats del mur fent l'escalada plaent i divertida.  La reunió en una feixa ben còmoda.

Primera reunió.

Recuperant la primera tirada, curiós flanqueig.

Començant la segona tirada i al punt on s'ha de flanquejar a la dreta.

                 La segona tirada surt ben vertical a buscar una Savina amb una baga, haurem de protegir aquest tram;  aleshores trobem un muret, aquí el company va a l'esquerra sota un sostre, l'aviso que ha de desgrimpar i fer un aeri flanqueig per sota l'altre sostre i enfilar-s'hi...superat aquest  la roca ens torna a portar cap a l'esquerra i la reunió.

Flanquejat el sostre recta amunt a buscar la segona reunió.

A la variant de la tercera tirada que va obrir el Gustavo Mañez, bona roca i ambient. Fotos Jordi Ceballos)

                  La tercera tirada comença per un terreny indefinit i d'aspecte rostollos, primer enfilem amunt per flanquejar a la dreta, la via original va per un diedre trencadot i la placa té un aspecte magnífic, amb roca abrasiva...vaja que anem per la placa, amb mes dificultat tècnica però espectacular i maca ( Oberta per Gustavo Màñez)

Des de la tercera reunió, el company a la segona.

A la placa de la variant.

La quarta tirada no te massa bona pinta, són un seguit de blocs esquarterats, tanmateix l'escalada hi és sòlida, no de gaire bon protegir però...quan mes amunt millor.  Arribada a la reunió al costat d'una immensa Savina a la dreta.

Aspecte trencat de la quarta tirada, però bona roca .

Cinquena tirada, baixa la verticalitat, roca excel.lent, sortida vibrant! Fotos Jordi Ceballos.

      La cinquena tirada comença plaent, roca d'escàndol i pendent amable, per anar trempant fins a un mur vertical al costat d'una Savina.  No se si la vam fer per on toca, però tot pujant la roca ens hi va portar.

Cinquena reunió i sisena tirada per sortir dalt de la paret.

             Això s'acaba, ens resten uns pocs metres per sortir, el Jordi fa la sisena tirada per un muret i ja és dalt;  arribar al cim i gaudir del Pirineu és un goig.

Ens ha agradat molt aquesta via, pel seu estil, per la seva roca prou adherent, i per com es deixa protegir.   Enhorabona als aperturistes: Xavier Samsó, Antoni Peris i Joan Asín que l'any 1983 van saber dibuixar aquesta línia.

Per baixar decidim no fer-ho pel descens de la dreta ja que ens fa por trobar-hi neu o glaç amb el que acabem de fer cim tot seguint corriols i alguna bona grimpada, baixant al coll amb la Roca Alta per resseguir aleshores la feixa anant a trobar el camí de pujada.

Sempre fa il.lusió admirar el paisatge des de dalt la Roca dels Arcs.

Ressenyes de l'amic Joan Asín

Joan Asin

 Via molt ben trobada, del tot recomanable en el seu estil: semiequipada amb bones possibilitats de protecció.  Hi necessitarem unes deu cintes express, tascons i Friends des de l'Àlien groc al número 2.

Via Mar i Cel al Pic del Martell. Calcari de qualitat aprop de casa. 04-12-2021.

La part esquerra de la paret on encara es pot grimpar, a sota inici de la via.

Tornem al PIc del Martell.  El fred i el bon regust que ens va quedar la setmana passada a la Excàlibur, ens ho han posat fàcil.  El microclima de la zona, la fan ideal per quan el fred apreta i a mes bufa el vent del nord, aquí hi estarem arrecerats.

Aproximació: 

De Barcelona cal agafar l'autopista C-32 direcció Castelldefels, passem les Botigues de Sitges per sortir a la sortida C31 cap a Port Ginesta, primera sortida abans d'entrar a la rotonda, d'allà no baixem a Port Ginesta sinó que continuem recte per la Urbanització Rat Penat en direcció al Monestir Budista;  deixem el cotxe en un aparcament de la Diputació des delque veïem Penya Ginesta, zona d'esportiva.   Per anar al Pic del Martell baixem per la carretera fina al primer revolt on trobarem fites;   les haurem d'anar seguint amb intuició mirant de no guanyar massa alçada, hem de trobar un collet del que ja albirem la paret i baixar a la seva base tot seguint mil i un corriols.  Ja a la base deixem enrrera la cova dels Bombers, gran balma evident per resseguint la paret deixem el peu de via de l'Excàlibur i resseguint la base de la paret, en un tram uns deu metres abans de l'evident Esperó Bombers localitzem l'inici;  és un tram amb un sòcol senzill i herbós que va a buscar la paret on ja es veuen els diedres per on haurem d'anar.

Partim la primera tirada fent la reunió opcional, que reforcem.

Grimpem el sòcol que ens deixa en un replà del que caminem a buscar un evident diedre, hi ha un pont de roca.   Entrar al diedre és un pas atlètic, amb molt bones preses, una vegada situat mirem de posar alguna protecció per continuar pujant en tècnica de diedre molt natural i espectacular, a dalt el diedre arriba a desplomar!

Sortint del diedre trobem unes plaques Vilanovines, la via continua a l'esquerra a buscar una placa amb dos burins, nosaltres decidim partir la tirada per evitar el fregadís.

La reunió és en un bon pont de roca que puc reforçar amb un tascó gran i uns ponts de roca a la base.

A peu de via i començant la primera tirada.

Ponts de roca per assegurar la segona part de la tirada.

La segona tirada cal anar a l'esquerra a buscar les expansions, per encarar la placa millor baixar una mica fins a la vertical dels remplons;  escalada de finura amb petites llastretes i millor adherència de peus del que sembla.

Les assegurances no estan per a masses caigudes després de 38 anys...millor escalar atent!  el flanqueig continua fins al trencant de la paret, aquí trobem un pont de roca ben bo que ens assegura el gir;  aleshores la via esquiva el mur del davant fent un pas atlètic a la dreta per a situar-se sobre el desplom...el Josep no se n'adona i continua per unes llamineres expansions, espits, de la via Àcid Làctic.

Curiós inici de la segona part de la primera tirada.

Passos fins per sortir de la placa i girar a la dreta.

De reunió a reunió.

La tercera tirada nostra (2ª si o es parteix la primera) supera un seguit de plaques atlètiques a protegir que se succeeixen entre replà i replà fins la darrera abans de la reunió on cal apretar una mica, tirada espectacular i divertida que ens haurem d'auto-protegir.  Entrada a reunió divertida.

Tram d'entrada a reunió de la segona tirada ( Tercera  per a nosaltres.)i reunió.

Extrany inici de la tercera tirada i potent placa.

La tercera tirada, quarta nostra, és ben curiosa....inici sinuós tot llegint les llastres fins a situar-nos a una feixeta sota una llastra imponent, aquí hi veïem dues expansions que no sabem si són de la nostra via...les intentem evitar però la placa és potent i compacte i finalment no trobem altra manera que per les expansions, dos passos prou durs que ens obliguen a acerar ens deixen a un diedre inclinat a l'esquerra que superarem per la seva fulla esquerra amb roca gravada i aspra.

Per entrar a la reunió cimera hem de superar una placa curta.

Impressionant tirada!

Superada la placa un incòmode diedre per arribar a reunió cimera.

Ressenya de l'autor

Joan Asin

 

Una gran via!  l'hem trobat divertida, potent, amb rocam aspre i cantellut i a sobre gairebé tota en auto-protecció.

Oberta l'any 1984 per Joan Carles Serrano, Pere Forts, Josep Ferran i Joan Asín.

Material: 12 a 14 cintes expres, potser mes si no partiu la primera tirada ( molt recomanable partir-la)  Joc de Tascons i Friends fins al dos + Àliens.

Es baixa caminant, una vegada acabada la via cal fer un bon tros grimpant fins al cim, d'aquest buscarem fites cap al sud, esquerra mirant amunt, fins a retrobar el corriol per on hem pujat.