Tardes a la fresca 3. Via Origen a la Magdalena inferior, vertical i potent. Montserrat. 22-09-2022.

La cara nord de la Magdalena inferior, ben vertical i freda, ideal per l'estiu.

                  Continuem amb les tardes fanàtiques, aquest dijous anem amb el Ricard a fer una via a la fresca de la cara nord de la Magdalena inferior.

Aquesta via és prou exigent , sobretot el primer llarg que en lliure és 6a+ o molt més....(7a+ diu la guia del Luychi )ha ha ha, nosaltres n'hi ho vam ensumar.

Oberta per Isidre Jané en solitari, l'any 2011 la va acabar obrint la tercera tirada amb l'ajuda del malaguanyat Francesc Salvador ( Kpujo.com emblemàtica web de ressenyes de Montserrat).  Aprofitant aleshores per reequipar-la amb parabolts deixant una magnífica via de caire esportiu amb les assegurances justes.

Aproximació:

Sortint del Monestir tenim dues maneres de fer-ho, una de ràpida és agafar el funicular de Sant Joan que ens deixa al camí a Sant Jeroni o podem pujar per les escales dels pobres i pas dels Francesos fins a l'ermita de Santa Anna i d'allà a buscar el camí de Sant Jeroni;   les escales les trobem al final de la vall del Monestir ben indicades.     

Abans d'arribar a la Gorra Frígia ens enfilarem per un corriol amb un indicador, escales de Jacob, que en poca estona ens deixa al peu de l'agulla, just abans de començar a pujar les escales.   Ja al peu de la Magdalena ens enfilarem resseguint-ne la base en direcció nord, a la dreta i amunt, passada una llastra trobem els espits de la Petit Gerard, força mes amunt ja veurem sota una balma característica, els parabolts de la nostra via.  Peu de via inclinat i terrós, preveïeu quelcom pels peus si la terra es molla si no voleu començar a escalar amb els peus enfangats.

De peu de via, incòmode, la cosa es veu seriosa....

El grau d'aquesta tirada ens obliga a trèure els estreps des de bon començament

La primera tirada ja ensenya el tarannà des del començament, apretar i apretar de valent!  xapar el primer bolt encara es deixa fer, però a partir del segon ja cal trèure l'estrep.  Aleshores anirem progressant en artificial fent sortides en lliure obligat ja que les assegurances no són a tocar.  Després de mes de trenta metres de verticalitat absoluta s'ajeu un pel per entrar a la reunió.

Primera reunió, en un petit relleix. equipament de primera.

Se surt de la reunió cap a la dreta i ja amunt sense treba.

De la segona reunió es comença a escalar fent un flanqueig curt a la dreta a buscar una bona presa de mans, d'aquí, ja xapat la primera assegurança comença el festival !  de presa bona a presa bona amb passos intermitjos on cal apretar;  la segona xapa és prou amunt, tanmateix en cas de caiguda no tocaríem gaire paret....la dificultat es manté en el cinque superior, cal escalar atent i mirar de no errar la línia sino volem patir.  Després del tercer bolt la roca es torna mes generosa en canto i afluixa una mica, tanmateix gaudirem d'una timba impressionant, de les millors tirades que tenim per aquesta zona vam comentar ben contents a la reunió.

Verticalitat mantinguda i rocam espectacular, de les millors tirades que hem fet per aquí !

Entrant a la segona reunió. Foto R. Rofes.

Curta tercera tirada, ja mes amable. Foto R. Rofes.

La tercera tirada és de tràmit per fer cim, aquí la roca ja és mes delicada, sortim recta amunt a buscar una savina, no farem cas d'un espit que es veu a la dreta, és de la veïna Xiqui.   Aprofitem per llaçar la savina i encarem un muret trencat que resulta mes franc del que sembla, superat aquest ja som a la rampa cimera d'on anem a fer reunió a la instal.lació de ràpel de la Normal.

Al cim ben satisfets !  Una tarda ben aprofitada.

Vies de la cara nord i ressenya que hem d'agrair als amics

Manel i Ita

 

Una via que no ens deixarà indiferents, sí la primera tirada ens l'hem de plantejar que la farem tota en artificial amb sortides obligades de 6a+, la segona és tota en lliure amb una verticalitat sorprenent que ens farà gaudir el buit.   Per fer aquesta ja val la pena haver patit als primers metres.

D'equipament amb unes 18 cintes i els estreps fem, una baga savinera per la darrera tirada.

Molt recomanable per dies calorosos i si us heu quedat amb ganes de mes podeu tornar a apretar a la veïna xiqui o a la Petit Gerard.

Tardes a la fresca 2: La que faltava, Quemando Cromo i Epitafio a la Magdalena inferior. Montserrat. 14-07-2022.

A l'esquerra, Magdalena inf, Ullal i Magdalena superior amb el seu contrafort.  Gorra Frígia. 

      Les tardes de Juliol cal seguir buscant llocs a l'ombra, aquest cop amb el Toni Aymamí tornem a la cara est de la Magdalena inferior on  repetim la via : La que hi faltaven espits, o La que faltava...oberta el 1990 per Agustí Cardona i Àlex Montesinos, reequipada el 2009 pel mateix Agustí Cardona;  via de similars característiques que la veïna de la dreta Ratanplan.

Aproximació:

Sortint del Monestir tenim dues maneres de fer-ho, una de ràpida és agafar el funicular de Sant Joan que ens deixa al camí a Sant Jeroni o podem pujar per les escales dels pobres i pas dels Francesos fins a l'ermita de Santa Anna i d'allà a buscar el camí de Sant Jeroni;   les escales les trobem al final de la vall del Monestir ben indicades.     

Abans d'arribar a la Gorra Frígia ens enfilarem per un corriol amb un indicador, escales de Jacob, que en poca estona ens deixa al peu de l'agulla, just abans de començar a pujar les escales.  La nostra via és, de les tres, la del mig.

Perfil per on va la via, al fons la Gorra Marinera.

La primera tirada amb la característica roca rentada de les cares ombrívoles.

Són tres tirades de similars característiques, la primera és potser la mes "compromesa" per la roca rentada a l'ombra dels arbres i la típica roca de " cara Nord".   Tanmateix gaudeix d'uns còdols agraïts a mesura que anem guanyant metres.

Recuperant la bonica primera tirada.

Començant i a mitja segona tirada.

Reunions rapelables.

La segona tirada és potser la mes mantinguda, amb un rocam de pel.lícula que ens farà gaudir.   Tot i ser vies considerades d'iniciació, cal escalar entre assegurances que aquí ja no són tan generoses com la Rataplan, però tampoc tant espaïades com a la Sebastià Patiño.

Recuperant la segona tirada a l'ombra de tarda.

A la tercera tirada arribem a cim.

La tercera tirada manté la verticalitat de l'escalada, perdent però, aviat aquesta característica pr anar afluixant fins arribar a cim.

Com que són vies en que no cal pensar en col.locar les assegurances, en passem molta via i ens queda temps per anar al vessant sud-est/oest segons es miri...

En un ràpel de 30 metres per la via normal som a peu d'agulla, aleshores baixem resseguint la paret en direcció sud fins a trobar aquesta cara;  aquí la roca és molt agraïda i permet l'autoprotecció de tal manera que la majoria de vies van ser obertes per en Gustavo Mañez  sense assegurances fixes, la via Oxígen en canvi es va obrir amb burins anant a buscar la dificultat esportiva, per en Joan Boter i Ricard Cervera,  L'any 2002 es van equipar la resta de vies per la SEAM de l'Agrupació Excursionista Catalunya.

Per acompletar una tarda llarga anem al vessant sud-est.

Fem d'una tirada la Quemando cromo i de baixada anem a la Epitafio.

Comencem per la Quemado Cromo, que jo no havia fet;  tot hi haver una reunió intermitja decidim fer-la d'una tirada, l'equipament és a on cal snese ser excessiu, tanmateix la roca és abrasiva, cantelluda i agraïda que fa gaudir l'escalada.

Rapelem altre coip i ara el Toni comença la via Epitafio que també fem d'una tirada fins dalt, fent-ho d'aquesta manera gaudim la paret.   En Gustavo Mañez recomana fer-ho així i per si esteu motivats, encara millor, fer les vies en l'estil "Clean" com ell les va obrir, la roca en facilita molt la feina amb abundant merlets, forats i fissuretes.

A la Epitafio que també fem d'una tirada, l'inici és el mes "delicat"

Ressenyes del sector;  obertes en clean per Gustavo Mañez, excepte Oxígen, i reequipades per la SEAM de l'Agrupació Excursionisra Catalunya.

 

Un seguit de vies ideals per a dies calorosos, on no ens caldrà mes que cintes expres i ganes de grimpar.  Al vessant sud-est, ideal per a iniciar-se en l'escalada de primer hi trobareu reunions intermitges  per quan es fan cursets o un es vol repartir la via amb el company.

Tardes a la fresca, via Rataplan i via Garcia Lorca a la Magdalena inferior. Montserrat. 11-07-2022.

            VIA RATAPLAN  CARA NORD

La via és al peu del camí abans de les escales de Jacob, la de mes a la dreta.

   Ara que ja ens ha atrapat el fred, fa de bon recordar com buscàvem l'ombra aquest llarg estiu....les tardes són llargues i aprofitem per tornar a la cara nord de la Magdalena inferior on tenim un seguit de bones vies a l'ombra.

Aproximació:

Sortint del Monestir tenim dues maneres de fer-ho, una de ràpida és agafar el funicular de Sant Joan que ens deixa al camí a Sant Jeroni o podem pujar per les escales dels pobres i pas dels Francesos fins a l'ermita de Santa Anna i d'allà a buscar el camí de Sant Jeroni;   les escales les trobem al final de la vall del Monestir ben indicades.     

Abans d'arribar a la Gorra Frígia ens enfilarem per un corriol amb un indicador, escales de Jacob, que en poca estona ens deixa al peu de l'agulla, just abans de començar a pujar les escales.  La nostra via és, de les tres, la de mes a la dreta, hi trobarem dos burins amb plaqueta gran artesanal a peu de via.

Començant la primera tirada, roca rentada i relliscosa a l'inici.

Escalada típica de cara nord.

Via molt ben equipada, comença amb roca rentada, típica de cara nord, que fa escalar amb tensió, molt ben equipada, però, no ens farà patir.  A mesura que ens anem enlairant la roca anirà guanyant adherència.

Segona tirada, amb la roca cada cop mes abrasiva i plaent.

La segona tirada segueix la mateixa tònica que la primera, amb millor roca i adherència, un plaer de còdols que fan fruir de l'escalada;  abans d'entrar a la reunió la paret es redreça.

Entrant a reunió un petit ressalt.

Segona reunió. rapelable.

Empalmarem les dues seguents tirades, amb un rocam increïble !

La tercera i quarta tirades es poden fer en una, són curtes.  D'entrada l'escalada és ben vertical amb bons còdols que ens enlairen ràpidament...no recordava que de bona és aquesta roca.   La segona part de tirada és mes ajaguda i es progressa ràpidament.    De la reunió cimera anem a buscar el ràpel de la cara sud-oest que en trenta metres ens deixa a peu del següent objectiu que ens permetrà arrodonir la tarda, són vies ràpides ja que no haurem de complementar l'equipament.

Arribant a la reunió cimera amb el Monestir al darrera.

Ressenya dels autors.

El ràpel de la normal ens deixa al peu de la propera via que ens permetrà arrodonir la tarda;  

                    VIA GARCIA LORCA CARA SUD-OEST

Ens enfilem per les escales de Jacob per situar-nos al vessant de ponent.

Un esperó ben elegant és le que aprofita aquesta via tot buscant la millor roca, primer superrem un muret vertical molt ben assegurat, al capdamunt anirem decantant-nos a l'esquerra per travessar una canaleta i anar a buscar la reunió al mur del davant.

Entre la Normal i la Quebrantahuesos, per un evident esperó ens enfilem.

Sortint de l'esperó vertical per flanquejar cap a la reunió a l'esquerra del tot.

La segona tirada, curta però eixerida, se'n va a l'esquerra a buscar la timba del vessant oest, però de seguida enfila amunt amb uns passos bonics que cal estudiar..ens situarem a un relleix del que, per sobre la reunió, flanquejarem a buscar la placa del davant tot esquivant la roca delicada i d'aquí anirem a fer reunió a la instal.lació del ràpel de la normal. 

Segona tirada, flanqueig a l'esquerra.

Espectacular muret amb bona roca

Una vegada superat el mur flanquegem a la dreta passant per sobre la reunió.

Ressenya de l'amic Joan Prunera

Coleccionista de vies

Un parell de vies per gaudir de la roca de la Magdalena inferior, on només ens caldran cintes exprés.   Ideals per escalar a l'ombra l'estiu o al solet a l'hivern si hi anem pel matí.