Els Senyors de les Pedres al Puig de Queralbs, una gran descoberta a la Serra de Rodes. Alt Empordà. 11-12-2025.

L'evident esperó-aresta per on va la via des de la baixada del Puigsaquera.

                           A l'alt Empordà i concretament sobre la badia de Roses a la Serra de Rodes l'equip Rumba Team ( Jordi Tapia, Bernat Jover i Jordi Quellos ) i van obrir el 26 de gener de 2025 una línia atractiva a un lloc on semblava que no hi havia res per escalar...i no !  als esperons sud del Puig de Queralbs hi ha roca i prou bona per gaudir d'una escalada diferent.   Advertits per les piulades dels amics i companys Manel i Ita, Joan Prunera, Sergi Villar, etc ens animem a fer-hi una visita.

APROXIMACIÓ:

Hem d'anar a Roses a buscar la carretera de Cadaques on trobarem la urbanització Mas Fumats, pugem fins al carrer Menorca on aparquem abans d'entrar-hi, carrer sense sortida i sense aparcament, al revolt hi ha espai per a dos o tres cotxes.   Ja a peu anem fins al final del carrer Menorca, a l'esquerra un corriol s'enfila fins a sobre la casa, marques grogues que anirem seguint, el nostre primer objectiu és assolir el Puigsaquera, el corriol puja ben dret, ens haurem de fixar en les pintades.   Ja al cim, continuem el carener, trobem una barraca metàl.lica, molt bruta, no apta per a vivac;  encara no veïem el Puig de Queralbs, flanquejarem pel vessant oest fins a baixar a un coll, Coll de la Jacona, tot baixant ens haurem fixat amb els esperons per on va la via.   Del coll anem a l'esquerra, corriol, passem per una cova amb una imatge budista pintada, continuarem baixant a buscar un tarteram, fites, ja al capdavall planegem fins a arribar a un esperó ajagut on una fletxa picada a la roca ens confirma que la via comença allà.  Una hora a hora i mitja fins a peu de via.

 

El Puigsaquera, cim que hem d'assolir per arribar a la via des de la urbanització.

En aquest ample revolt deixem el cotxe, abans del final del carrer Menorca.

Primera fita, el Puigsaquera ( 471m.) amb la senyera.

Passat el cim hi trobem aquesta barraca metàl.lica no apta per a vivac.

Hem de continuar carenejant direcció nord-oest, al fons ja s'albira l'objectiu. Fotos Josep Maria Mallofré.

Arribant al Coll de la Jacona, on girem a l'esquerra.  A sota grafiti tot aproximant.

Primer llarg:     Estem a la base dels esperons que vèïem tot baixant;  comença amb una placa ajaguda que arriba aun mur on ja es posa vertical, encarem el mur per la seva esquerra amb bones preses, un pitó ens confirma que anem be.   Ja al mur anem progressant amb petites regletes que dónen confiança.   Ja a la placa  trobem un parabolt i més amunt un altre, enrem a un petit relleix, aquí cal flanquejar horitzontalment a l'esquerra per trobar la reunió, sota del següent esperó, jo vaig continuar recte primer i vaig haver de desgrimpar.

Primer llarg, a l'inici rampós per trempar més amunt . Foto Josep Maria Mallofré.

Arriba un punt que cal anar a l'esquerra flanqueig horitzontal per entrar a la primera reunió.

Segon llarg:     Comença recta amunt per la placa que esdevé un esperó, amb algun ressalt més picantó, ben protegit.   Tirada d'uns 55 m ben maca de fer.

Tercer llarg:      És una tirada de canvi de reunió per enllaçar un altre esperó tot buscant la millor roca;  hem de baixar i flanquejar cap a l'esquerra, si ens hi fixem veurem la propera reunió.  Ens ajudaran algunes fites.  És senzill però exposat.

El segon llarg continua per un esperó ben interessant.

Quart Llarg:   Després del flanqueig ens trobem als peus d'una placa, primer ajaguda per després trempar, però plena de forats que fan la seva escalada un gaudi.   Al capdamunt la placa es converteix en esperó i després d'un bolt haurem de fer un flanqueig descendent a la dreta per situar-nos sota una placa interessant.  Tirada també prou llarga aprox 55 m.

A la interessant placa de forats del quart llarg després del tram d'ensamble del tercer.

Quarta reunió, a la que s'hi arriba en un flanqueig descendent a la dreta.

Entrant a la quarta reunió i escrivint al llibre de registre. Fotos Josep Maria Mallofré.

Cinquè llarg:    A la quarta reunió hi trobarem una capsa amb el llibre registre de la via.   Aquest cinquè llarg presenta un caire més potent, ja només sortir de reunió ens trobem amb un pas d'apretar per situar-nos a la placa, aleshores progressem pel costat del diedre de l'esquerra que ens permet posar alguna assegurança fins arribar al primer parabolt;  seguim remuntant graonades per un diedre-placa anant a buscar el mur que tenim a la dreta i per on ens enfilarem;  escalada d'anar amb compte ja que hi ha molsa i sorreta amb força aire.  Ja al mur les preses són millors i es progressa sense tanta tensió fins al final de les cordes que trobem la reunió d'un bolt i un pitó.

Aquesta tirada ens farà escalar !  Una sortida potent i una continuació picantona. Fotos Josep Maria Mallofré.

Acabant el tram de placa per començar un mur divertit. a la cinquena tirada Foto Josep Maria Mallofré.

Des de la cinquena reunió aspecte del que resta, ambient d'aventura.

Sisè llarg:    És un canvi de reunió altra cop per anar a buscar bona roca i escalable:  anem a la dreta i suprem un petit ressalt, el bixem i encarem un alte que grimparem fins al peu d'un mur vertical on veurem una bonica fissura a la seva dreta.

Fent el sisè llarg, mig caminant, mig grimpant.

Fissura diedre vertical del setè llarg.

Setè llarg:   Som al peu de la fissura vertical, es veu ben interessant, desequipada, amanirem a plaer amb els Tòtems, llàstima que és tant curta !  un cop superada anem a un mur d'aspecte trencat amb una cova que evitarem per l'esquerra fins assolir la reunió d'un bolt.   Som gaierebé dalt, resta un tram divertit.

Entrant a la setena reunió i fent el senzill i divertit vuitè llarg. Fotos Josep Maria Mallofré.

Vuitè llarg:    Sortim caminant de la reunió per anar a buscar uns blocs que gaudirem grimpant-los fins que s'acaben i haurem de remuntar entre blocs i terra fins a la reunió en un bloc, d'un bolt.

Acabant el vuitè llarg i ja al cim. Fotos Josep Maria Mallofré.

Descens:     Acabem de pujar al cim del Puig de Queralbs, gaudirem de les boniques vistes sobre la badia de Roses i la Serra de Rodes.    Es baixa caminant, primer anem resseguint el carener en direcció nord, fites que ens desviaran a la dreta tot naixant pel vessant est a trobar un corriol ben marcat que ara seguirem en direcció sud, dreta.    Ens porta al coll de la Jacona del que ja encararem el camí de pujada cap al Puig Saquera i la urbanització.

Recuperant el darrer llarg.

Foto satisfets !

Material:   Unes 10 cintes exprés, bagues savineres i un Joc de Friends i, o Tascons fins a C-3 segons els aperturistes.

Baixem carenejant direcció Nord  fins que trobem a la dreta corriol que baixa a trobar el camí de pujada.  Al fons la Creu de Les Palomeres i el Castell de Verdera.

Des del cim, la badia de Roses, als peus la urbanització Mas Fumats.

Tot baixant, el Port de la Selva.

Ressenya dels autors Rumba Team i de Joan Prunera ( Col.leccionista de vies ) Gràcies.

                     Una via diferent al que estem acostumats, en un entorn encara més inhabitual....els aperturistes han tret petroli d'un vessant poc agraït, anant a buscar els millors esperons i plaques, amb el peatge de dos trams d'enllaç que a mí no m'han desagradat.   Una escalada típus cresta Pirinenca a trams i a trams d'escalada on concentrar-se...i això gràcies a l'equipament minimalista que han sabut oferir-nos els seus autors.   

Pot desanimar l'aproximació, però no és tant feixuga quan ja saps on vas, l'esforç per a mí be va valdre la pena.

La seva orientació Sud la fa ideal per a l'hivern en dies assolellats.

Gràcies Rumba Team per descubrir-nos aquestes contrades.