 |
| A peu de l'Avi Antònio, a la dreta de l'Avi Trepador. |
Aquest primer diumenge de primavera amb temperatures hivernals, per fí puc escapar-me a Montserrat; i quan fa fred i vent quin és el millor recer? evidentment La Codolosa. Quedem a l'aparcament dels Bombers una bona colleta, cada un amb la seva bombolla, que el punyetero virus no afluixa.
Els diumenges toca caminar des dels Bombers fins a peu de via, cap problema, fins i tot la passejada és agradable; Pel carrer Muntanya anem al carrer Drecera fins on s'acaba; allà comença la drecera de Fra Garí, nosaltres la seguim una estona fins un pal indicador que ens mena a la Cova de Les Arnes i la Codolosa.
La nostra via és al pany central de la paret, a la dreta del tot on l'esperó de la via Iona el separa el sector de la via Alimera i de Les Cabres etc.
 |
| Entrant a la primera reunió per una bonica placa. |
La primera tirada és un peatge a pagar per a poder gaudir de la resta, no us desanimeu.
Avui comença el Josep Maria, ell ja havia fet la via i així alterna les tirades. Comença per unes grades terroses que haurem d'anar superant, si ens cal podem autoprotegir-nos en alguna escletxa. A la meitat la línia es decanta a l'esquerra per aprofitar una placa prou aprofitable, aquí és on trobarem els dos únics parabolts del tram. L'entrada a reunió és terrosa i relliscosa, compte després de pluges.
 |
| Curiós inici de la segona tirada, apunt d'entrar a la placa. |
 |
| Segona reunió sobre un pa de terra... |
La segona tirada canvia completament, vertical i compacta, per un pany de paret d'aspecte brut i liquenós, però que quan t'hi poses ni te n'adones. L'inici és per estudiar-lo, d'entrada no saps com posar-t'hi, la placa de peus és llisa, a la dreta una aresta fragmentada prou sanejada i de la que ens haurem de regfiar per progressar; a l'alçada del primer bolt un bloc encastat fa por...tanmateix està ben collat, però jo per si de cas no el vaig ni tocar.
Progresso en diedre fins a superar l'esmentat bloc, aleshores busco la manera de col.locar-me a la placa, que ja no deixarem fins la reunió. Hi trobo uns passos gens evidents que et fan buscar la manera mes eficient d'anar progressant. Abans d'arribar a la reunió la paret s'ajeu i tenim un tram llargot però facil fins una sabina que millor llaçar, ja que l'entrada a la reunió altre cop, és terrosa.
 |
| Entrant a la segona reunió. |
 |
| Començant la ben trobada i potent tercera tirada. |
La tercera tirada és pel Josep Maria, ha gaudit a la segona, ara li toca apretar! Aquí la roca és prou bona. La primera assegurança és prou amunt, però la roca és franca i no posa res, tanmateix si voleu es pot assegurar amb un camalot del 2 en un bon forat a mig camí.
Ja sota la placa vertical, segons com desplomada hi tot, s'ho va fent però li cal fer un parell d'A-0, m'explica que hi trobaré un parell de bons forats; el perdo de vista i poc després m'avisa que ja puc pujar.
La placa desplomada surt prou be, però clar, anant de segon i havent vist com ho fèia el company, tot és mes senzill, però sí, és un bon 6a, i no d'un sol pas, sinó que cal fer uns quants moïments per a sortir-ne airós...i si us pensàveu que ja s'havia acabat, després d'una rampeta un nou mur que tira enrrera, ben protegit per un bon pitó a la base i dos bolts mes amunt, us acabaran de deixar satisfets.
La reunió ben còmoda a peu pla en un repla,també preparada per rapelar.
 |
| Al pas clau, que costa de llegir ! |
 |
| A les envistes de l'Àtic de La Codolosa, on podem continuar escalant o escapar-nos a l'esquerra cap a la drecera de Fra Garí. |
 |
| Ressenya de l'autor: Lluís Nadal |
Nosaltres donem per acabada l'escalada per avui, el company ha de ser prou d'hora a casa.
Per baixar nosaltres hem decidit fer-ho caminant, teníem els companys a sota i en aquesta paret millor evitar els ràpels per la caiguda de pedres. Hem continuat grimpant un parell de ressalts fins a trobar unes fites que porten a la via de l'Ernesto a la dreta, anem a l'esquerra perdent una mica d'alçada fins a trobar poc després la drecera de Fra Garí per on havíem començat a pujar.
Via recomanable si obviem la primera tirada, molt terrosa, potser es netejarà amb el temps...equipada amb bolts, alguns de la tercera tirada els hi balla la plaqueta, els justos per a no passar por i amb possibilitats de posar flotants si ens cal, un Joc d'Àliens i Camalot fins al dos poden ser útils.
Compte si ha plogut recentment ja que la primera i segona reunió són terroses i podem enfangar els gats.
Felicitar els autors . l'amic Lluís Nadal, Albert Astals i Dani que han sabut trobar una línia ben lògica dins les possibilitats que proporciona aquesta paret.
