Camí de l'Alzina a La Miranda del Pas dels Francesos, homenatge a un gran escalador.

Panoràmica dels murs de les escales dels pobres: de dreta a esquerra: l'Elefantet, Mirador dels Ermitans i Miranda del Pas dels Francesos., a sobre, les agulles de Sant Benet.

           Si us agrada l'escalada en placa i caminar poc, aquesta és la vostra via...aprofita tota la llargada del costat dret del Mirador del Pas dels Francesos assolint-ne el seu cim en cinc tirades amb una petita torna per arribar dalt de tot.

Oberta per en Marcel Millet, Nando Dalmases i José A. Martín l'any 1999 en homenatge al Gran escalador Josep Maria Alzina (1960-1999) que va morir per un accident laboral fent treballs verticals l'abril de 1999.  En aquest enllaç trobareu un llistat de les principals vies que va obrir : http://www.caranorte.com/foros/read.php?1,659,668#msg-668 

Vertical mur de la primera tirada

APROXIMACIÓ:

Al Monestir anem a buscar les escales dels pobres o del pas dels Francesos, travessem un pont de ciment i seguim per la dreta de la vall, passem sota l'Elefantet i pugem unes escales...travessem un altre pont, aquest cop de travesses de fusta i a l'acabar les escales en un pla anirem a la dreta desgrimpant a buscar la paret, l'entrada original és enfilant-se a una llastra desenganxada per agafar la placa i la variant és mes a baix i la dreta en una explabada sota un diedre ben marcat.

Entrant a la primera reunió.

Primer llarg  L'entrada original és ben potent, 6a+, i actualment potser més i tot a causa del "sobament" pel pas de cordades;   és una escalada de foradets i regletes molt mantinguda amb un ressalt abans de reunió on es concentra el grau.   Entarem a reunió  entre unes alzines.

La variant de la dreta, per on també anava la via El Camí del Xas ( Desequipada) és en diedre a equipar, prou divertida i converteix l'escalada en més homogènia en el grau global.  Superate l diedre trobem unes plaques ajagudes i rentades per l'aigua que seguirem fins al capdamunt, en que buscarem anar a l'esquerra per entrar en una canal terrosa amb arrels i alguna gran Alzina que podem llaçar.

La reunió és en un replà sota el mur pel que continuarem.

Variant d'entrada per aquest diedre a equipar i per on transcorria el Camí del Xas ( Via desequipada)

Preparant-nos per a entrar-hi i fent el diedre.

Al final del diedre anem a l'esquerra per terreny a controlar fins la reunió en un còmode replà.

Reunió ben còmode.

Segon llarg    Comença recta amunt de la reunió, aquest inici és el més delicat de la tirada, ja que trobem preses petites, regletetes i foradets, ja una mica relliscosos.

Superat aquest inici l'escalada  esdevé mes tranquil.la tot i que cal anar concentrat.

Farem reunió a les Alzines del bosquet, bosquet que travessarem per una canal terrosa fins al peu de la següent placa.    

A aquesta placa si pot arribar caminant des de les escales dels pobres i començar la via en aquest punt.

Potent inici del segon llarg.

Després de caminar un tros fem la segona reunió accesòria a peu del mur del tercer llarg

Tercer llarg   comença per placa ajaguda que s'anirà redreçant fins a la vertical, primer amable per anar-se endurint quant més amunt.   Quan la paret esdevé ben vertical i comen´ça a voler extraplomar, la via es decanta a l'esquerra gràcies a un esperonet-fissura horitzontal que permet flanquejar fins a la reunió, aquesta ben airosa i penjada.

Al flanqueig abans d'entrar a reunió, molt ben trobat, aeri i bona roca.

Els companys al tercer llarg, d'inici suau per anar trempant quan més amunt.

El Josep treballant el flanqueig d'entrada a la tercera reunió.

Quart llarg   surt flanquejant a l'esquerra a buscar un llavi, quan més avall entrem millor;   una vegada a la placa l'escalada demana concentració i no voler còrrer, les preses hi son però cal trobar-les....

Començant el quart llarg, on cal superar un llavi per entrar a la placa.

Placa entretinguda on cal progressar amb atenció per trobar la millor presa.-

Cinquè llarg   De la còmoda reunió surt recta amunt amb una escalada fina de presa petita i que comença a ser relliscosa, sobretot els primers metres....segueix la mateixa tònica de tota la via, placa excel.lent de foradets i cigronets amb algunes regletes, que si us agrada aquest típus d'escalada gaudireu.

Placa d'ensomni al cinquè llarg.

El Josep començant la cinquena tirada, nosaltres a la  cinquena reunió.

Darrers passos abans d'entrar a la cinquena reunió i sortint per fer l'última tirada fins el cim.

Sisè llarg   curt tram de grimpada per assolir el replà somital, net d'assegurances.

El Josep i l'Eva fent el cinquè llarg.

Cim de la Miranda del Pas dels Francesos !

Gaudint la placa del cinquè llarg.

Descens    Baixarem caminant pel camí que de Sant Benet va a l'ermita de Santa Anna i d'allà al Pas dels Francesos i peu de via.

Via completament equipada excepte si entrem per la variant, aleshores dur bagues per ponts de roca o Savines i Camalot fins a l'1.   No els farem servir mes ja que la continuació és tot placa compacta prou ben assegurada.

Amb deu cintes exprés farem.

Ressenyes, a sobre del Col.leccionista de Vies ( Joan Prunera) a sota de Luís Alfonso ( Luichy).