 |
| La Paret de Riu Lacó va guanyant alçada a mesura que ens hi endinsem. |
Estem mandrosos amb aquesta calor i post vacacionals, hi ha poques idees, però sembla que ens posem d'acord i anirem a conèixer una nova paret al Solsonès, La Paret del Riu Lacó. El Romàntic Guerrer ( L. Parcerisa) en dóna molt bones referències i darrerament alguns amics s'hi han acostat, tot això ens anima a anar-hi.
Buscant per la xarxa trobem diferents maneres d¡arribar-hi, nosaltres triem una potser mes llarga en kilòmetres, però mes ràpida. De Solsona on esmorzem anem direcció Coll de Jou per la LV4241, una vegada al Coll anem a l'esquerra direcció Cambrils per la L-401. Just acabar de passar la fita quilomètrica 27 a l'esquerra trobem les escoles d'Odèn, girem i agafem una pista, camí del Castell; baixem fins l'ermita de Santa Cecília que deixem enrrera, després d'un revolt pronunciat a l'esquerra, una recta que seguim fins uns plans on trobem la creu de terme i uns pals indicadors, la paret la tenim just al darrera.
 |
| Aquí deixarem el cotxe, la paret al davant. |
 |
| Després de baixar un bon tros, aquesta fletxa picada a la roca ens confirma que som a la via. |
De l'explanada on deixem el cotxe seguim un corriol inicialment poc visible que de seguida es fa més evident i fresat, alguyna fita de tant en tant; haurem de baixar prou resseguint la cinglera i quan la baixada es fa més pronunciada i ja veïem els balmats rogencs sobre el riu, ja som a la via. Ens ho confirma una flexta picada a la roca i si busquem trobarem algun parabolt a la llunyania. Terreny molt indefinit i molt herbós, d'entrada poc atractiu, però no us desanimeu, que el millor està per venir.
 |
| L'Irwing assegurant al Toni i el Jordi també començant la primera tirada |
Anem dues cordades, comença el Toni i l'Irwing i el Jordi, Josep i Jo anirem darrera.
Sembla rara aquesta tirada i quan ens hi posem deu n'hi do, sensacions contradictòries...tanmateix però ben trobada i sense molestar la vegetació.
Reunió ben còmoda.
Sortir d'aquí és extrany, el cor i els dits et porten roca amunt, tot el contrari del que hem de fer, cal anar avall resseguint el cingle per on menys vegetació trobem...una grimpada-caminada, preu a pagar per a poder arribar al tram següent.
 |
| Començant el flanqueig de la tercera tirada, els companys a la tercera reunió, ben airosa. |
La tercera tirada també és curiosa, la farem caminant per una cornisa penjada sense massa ambient, però millor no badar...les Sabines que ens anirem trobant les aprofitarem per assegurar-nos. Quan surto del bosquet i veig els companys no m'en puc estar de fels-hi una foto, la tercera reunió és ben penjada sobre els balmats de la paret donat ja un cert caràcter a la via.
 |
| Tercera reunió, que compartim les dues cordades. |
 |
| El Josep i el Jordi esperant per entrar a la reunió a l'ombra d'una Sabina. |
 |
| Punyetero inici de la quarta tirada i ferm pont de roca que hi trobarem. |
La quarta tirada ja demana mirar-s'ho: mur vertical amb franges Vilanovines que cal superar per arribar a una ferma Sabina; tram a autoprotegir que impresiona per l'aire que hem anat agafant. Una vegada engrapada una branca seca baixen les pulsacions ! Aleshores caldrà fer contorsionisme per superar la Sabina mirant de no quedar-hi enganxat.
Anem a per una altra Sabina, bagues a dojo aquí ! per després sortir a una placa d'adherència que comença ajauda i va tempant. Atenció a trobar la reunió després de xapar el darrer bolt, ell va continuar recte i va haver de fer una desgrimpada divertida. Un pont de roca a instal.lar permet protegir el flanqueig per als segons sobretot.
 |
| Quarta reunió |
 |
| Recuperant la quarta tirada, al flanqueig i al tram d'adherència |
 |
| A la també airosa quarta reunió. |
 |
| Bonic diedre per sortir de la paret |
La cinquena i darrera tirada, és molt maca, un diedre vertical i fissurat que es deixa treballar molt be, també un bon ambient sobre l'afrau del riu d'Odèn o riu Lacó.
 |
| Controlant el company. |
 |
| El Josep ens treu de la Paret ! |
 |
| Reunió cimera a muntar. |
 |
| Foto-aplec CIM ! |
La reunió final cal muntar-la en la munió de merlets i ponts de roca que trobarem, el Toni en munta una a prova de bombes !
 |
| Fita que marca el ràpel per la via Regal de Reis |
Una vegada al carener, optem per baixar caminant, inicialment volíem rapelar per la via Regal de Reis i fer-la, però fa calor, és una zona més d'hivern que d'aquest temps...optem per un bon dinar a Cambrils !
Resseguim la carena en direcció ponent fins a trobar una canaleta que ens deixa al davant d'on tenim el cotxe.
Via molt recomanable ! pèl lloc, per la solitud, i pel tarannà de la via.
Llàstima de la segona tirada, però és el peatge a pagar per arribar a l'extrem de la paret.
Escalada d'autoprotecció bàsicamnet, només trobarem algun bolt a plaques no fissurades.
Porteu tascons i joc d'Àliens i Camalots fins al 2. Ah! i moltes bagues per Sabines.
La vaig fer fa un parell de setmanes, la vaig trobar força herbosa. El segon llarg bastant rostoll. Les plaques de dalt molt maques, tot i que em vaig saltar la R4 i vaig arribar al cim per una variant a l'esquerra, amb algun pas trencat i desplomat (sort dels àliens). Em van agradar més algunes de les vies que havia fet per les plaques de més a l'esquerra (Regal de Reis, etc.). Ara, el dinar a Cambrils ho compensa tot!!!
ResponEliminaEi Xavi, ja comento que com a primera visita a la zona està be, així tastes el caràcter de la via.
EliminaEnhorabona, el lloc és preciós
ResponEliminaGràcies Mingo ! Ja hi tornarem amb tu.
EliminaBona, Jaume! Tot i que no queda gaire a la vora del Vallès.... Jo aquí només hi he escalat en solitari aprofitant algun viatge.... Quin calcari, però!!
ResponEliminaHola Joan, sí que queda lluny sí, però val la pena, una joia que haurem de continuar explorant, ens hi queda molts feina.
ResponEliminaAquí no hi he estat encara... Gràcies per tota la informació i felicitats per l'activitat. Valdrà la pena venir-hi a l'hivern, pel que comentes!
ResponEliminaEl Pere, hi ha molta roca i de qüalitat, segur que t'agrada.
ResponElimina