 |
| Els primers metres de la primera tirada són on es concentra la dificultat màxima de la via |
Un altre dissabte a Agulles amb bona companyia; som el Toni i la Cristina i el Josep Maria i jo. Esmorzar al Restaurant del Bruc, que sempre és obert i ens trobem ben servits i alimentats! Cap a Can Massana on aparquem legalment, cal pagar un tribut de 2 euros amb la tarja de federat, que hi farem....
A suar la pujada a Coll de Guirló i coll de les Portelles, d'on fem cap al Refugi Vicenç Barbé que sobrepassem per entrar a la primera canal, la de l'Ou de Colom; no hem de caminar gaire ja que el Cap de Guerrer és la següent agulla passada la Roca de la partió. L'inici de la via és a la part esquerra de la paret en una canal entre el Cap de Guerrer i el Totxo dels Montoya, gairebé arribant al collet.
 |
| La Cristina arribant al sostret |
La primera tirada és potent, trenca el tarannà dela via que es mou pel Vè, Vè superior. Aquí tenim un mur vertical, de presa petita que ja ens farà anar concentrats per xapar la primera assegurança, prou amunt.
S'arriba prou be sota un desplomet, però ai làs, no tant be resulta superar el sostret! Fins i tot amb els estreps a últims cal fer un pas intermig abans de xapar la següent assegurança...un tram punyetero de debò.
Assolit aquest punt l'escalada perd pebre, tot i que cal fer algun pas d'adherència prou finet encara.
 |
| El Josep Maria sortint de les dificultats..... |
 |
| El Toni acabant la segona tirada i el Josep Maria començant-la. |
La segona tirada surt de la còmoda reunió per l'esquerra per aviat anar a la vertical i flanquejar a la dreta, amb algun pas rarot fins entrar a unmur vertical i divertit, on cal escalar enmig d'unes preses cantelludes i fermes, un gaudi !
 |
| Encarant el tram mantingut de la segona tirada |
 |
| Al fantàstic mur de la tercera tirada, que trepitja la Normal. |
La tercera tirada torna a trempar, una paret ben dreta, sortosament curulla de grans merlets i forats, talment una escala. La via Normal va per aquest mur sense assegurances aprofitant l'abundor de merlets i forats per protegir la progressió ( oberta l'any 1944 per en Jordi Panyella, Pany, i en Jordi Casasayes, Haus.)
Nosaltres anirem recta amunt a cop d'expansió, n'augmenta la dificultat, però no pas la bellesa.
 |
| Al cim i preparant el ràpel. |
Tots quatre al cim contents ja que estrenem agulla, curiosament mai havíem assolit el Cap de Guerrer abans.
Anem a buscar el ràpel que és al vessant oposat al que hem pujat; és volat i llarg, compte!
Anem a parar a un collet del que baixem fent el senglar a buscar el camí de les Bessones, abans d'arribar-hi trobem el nostre següent objectiu, l'aresta Brucs de la Carnavalada.
 |
| Ràpel espectacular al coll entre el Cap de Guerrer bi la Veïna del Guerrer |
 |
| Al peu de l'aresta Brucs de La Carnavalada i començant la primera tirada. |
L'aresta Brucs va ser oberta l'any 1959 per en Joan Cerdà i Joan Boladeres; nosaltres la comencem una mica mes amunt de la seva base, al començamenmt de la canal que fa amb La Roca 87, així empalmarem les dues primeres tirades.
 |
| Enllacen les dues primeres tirades. |
Escalada d'anar-s'ho mirant, sense córrer. Anem trobant algún burí i poca cosa mes, tampoc cal, és senzill, però millor no abaixar la guardia, que alguna cosa es trenca...deixem enrrera la reunió de burins per continuar fins sota la berruga cimera, esgotant tota la corda.
 |
| Sortint en flanqueig a la tercera tirada. |
La darrera tirada puja a buscar el desplom, es decanta a la dreta i passa a l'altre vessant, hi trobarem alguns claus. Ja a l'altre vessant resta un muret vertical i potent ben assegurat i ja som a la reunió, llàstima, s'ha fet curt.
 |
| Sota el bony somital i sortint-ne. |
Per baixar de la Carnavalada seguirem la carena pel vessant dret, farem un flanqueig per anar a sortir al vessant oposat del que pujàvem, un bolt sense xapa ens permetrà fer algun invent per a fer un passamà i facilitar la baixada que sinó pot ser exposada, sempre amb gats.
 |
| Al flanqueig per baixar de l'agulla. A la dreta la Corona de la reina, la Boteruda del gra i La Panxeta. |
Bona combinació, me l'apunto que al Cap del Guerrer encara no hi he estat. A la Carnavalada, si, que hi vam fer plegats la Zen fa gairebé 10 anys.....
ResponEliminaEi Joan, molt bona la via que vam fer plegats, La Zen. Ja fa deu anys ? Bufa com passa el temps.
ResponEliminaAquesta combinació és divertida, encara pots enllaçar amb alguna altra agulla com la Boteruda o l'Agulla de l'Arbret, així fas metres i divertits.
Dues bones vies. Felicitats!!!
ResponEliminaGràcies Manel i Ita !
ResponElimina